Institucions, escola i mitjans públics. Aquests són els tres màxims objectius a abatre que s’ha marcat el PP sabent-se fort per, no només tenir una no-separació de poders que l’afavoreix sinó, a més, per comptar amb la complicitat del PSOE i Ciutadans. Enderrocar tres dels principals eixos d’una societat informada, apoderada, democràtica: això és voler rematar un objectiu que fa anys que es planifica i es treballa.
I l’ofensiva no té miraments. La Junta Electoral Central ha prohibit l’ús de determinades paraules als informatius. “Govern”, “consellers” (a seques) o “president Puigdemont” estan a la llista del que no es pot dir. I arran d’això topem amb notícies en què, si bé es parla del “president Mas” (com es parlaria del “president Maragall”), no es pot fer el mateix amb Carles Puigdemont. Ho vèiem al TN Vespre d’aquest passat dissabte. La situació, si anés desposseïda de malícia, seria absurda. Ara és quelcom més greu.
I el darrer hit ha arribat aquesta setmana passada quan el PP, en l’enèsima croada contra Mònica Terribas, ha parlat de “modular” la llibertat d’expressió https://www.naciodigital.cat/noticia/143791/tg. Modular com a eufemisme, novament, de quelcom més greu.
Defensar els mitjans públics catalans (model a seguir per moltes coses) i defensar la Mònica (tant quan l’ataquen a cara descoberta els feixistes que campen impunes, com quan ho fan amb denúncies els que també ens volen anul·lats), és una urgència que hauria d’anar més enllà del gremi però que, alhora, els professionals de la informació hem d’entomar amb més determinació que mai.
No podem consentir que cap dret sigui eufemísticament modulat. Els drets no es modulen, els drets es respecten! Com tampoc és acceptable que se’ns prohibeixi els colors. A no ser que ja ens vagi bé que se’ns condueixi cap a una societat on només valguin els grisos.
