Queden tres setmanes pels comicis del 21 de desembre, i en aquest escenari, la caverna mediàtica aprofita per carregar tintes contra el sobiranisme fins a l’extrem de replicar el discurs dels grans partits estatals, segons els quals Catalunya necessita una nova majoria per salvar-se de la fractura social i redreçar el rumb cap a la “normalitat”.
Contra TV3, foc a discreció
04/12/2017 Hemeroteca

Molts d’aquests mitjans s’han abonat a defensar una intervenció en els dos àmbits contra els quals PP i Ciudadanos porten temps exigint un canvi de polítiques: el sistema d’escola inclusiva, d’una banda, i els mitjans de comunicació públics, de l’altre. En una simbiosi automàtica, s’han fet seu el discurs segons el qual, per tal de “normalitzar” Catalunya, no sols cal un govern constitucionalista al Parlament, sinó també transformar el model d’ensenyament i refundar de dalt a baix TV3 i Catalunya Ràdio.

Tot i que els canals dependents de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals han quedat fora del paquet de mesures que preveu l’article 155, la caverna ordeix aquests dies una intensa campanya perquè siguin intervinguts amb l’objectiu de corregir el suposat biaix sobiranista dels seus programes i continguts informatius.

Així, per exemple, la majoria d’aquests rotatius s’han fet ressò de les veus que, tan a les files del PSOE com el PP, exigeixen una neteja a fons a TV3 per acabar amb la seva presumpta “imparcialitat”. És el cas d’El Español, que el passat dissabte, 25 de novembre, reproduïa una entrevista a l’exdirigent socialista Alfonso Guerra a la revista Tiempo, on instava Rajoy a intervenir TV3 per haver esdevingut “una televisió vergonyosament sectària del nacionalisme”.

Mentrestant, el digital Periodista Digital aplaudia Xavier García Albiol per haver tingut la valentia de criticar TV3 en una entrevista amb Lídia Heredia aquest proppassat dilluns, dia 27. Segons Periodista Digital, el candidat del PP al 21-D havia demostrat que la cadena pública està segrestada pel nacionalisme i era urgent que tornés a ser una televisió “normal”. El portal espanyolista també recordava les apel·lacions que Albert Rivera, líder de Ciudadanos, havia fet la setmana passada a l’espai televisiu La Sexta Noche, on va etzibar que “TV3 s’ha convertit en el NO-DO de Catalunya”, al·ludint al butlletí de notícies de l’època franquista.

En ares de presentar TV3 com una cadena al dictat de l’independentisme, també ahir dimarts Crónica Global publicava un decàleg sobre les “anormalitats” en què estaria incorrent la cadena i que justificarien el seu tancament. Entre aquestes “anomalies”, cita la presència majoritària de tertulians catalanoparlants, el boicot al nou llibre de l’exministre socialista Josep Borrell, la defensa de l’alcaldessa de Berga, Núria Venturós, o les cobertures de les passades Diades de l’11 de setembre. Malgrat reconèixer que el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) no ha censurat cap d’aquests tractaments, Crónica Global insisteix que TV3 té una clara orientació sectària i opera al servei de l’independentisme.

En aquesta mateixa línia, destaquen les notícies amb què El Mundo, La Razón o Periodista Digital recriminaven ahir TV3 per desoir les ordres de Junta Electoral Central de no qualificar Carles Puigdemont de “president”. A tot això Periodista Digital assegurava que, darrere la decisió que Puigdemont fos entrevistat el passat dissabte en el programa “Preguntes Freqüents”, hi havia dos clars responsables: el director d’informatius Toni Cruanyes i el director general de la Corpo, Vicent Sanchis, sobre els quals assenyala que havien estat directors del “diari antiespanyolista Avui”, cosa que donaria “una idea” del nivell de neutralitat de TV3.

Aquest reguitzell d’acusacions s’ha incrementat amb l’inici de la precampanya electoral, però no fan sinó afegir-se als nombrosos articles i reportatges amb què la caverna mediàtica ve acusant TV3 d’oferir programes que, com Info K, Senseficció o el mateix Telenotícies, estarien adoctrinant l’audiència i atiant els plantejaments sobiranistes. Una estratègia de setge i demonització cap a la cadena que aplana el terreny perquè les formacions partidàries del 155 n’exigeixin la seva refundació a fi que retorni a la “normalitat”.