La voluntat d’obtenir vots fora de l’àmbit dels Països Catalans ha fet que els atacs a la llengua i a la seva presència al sistema educatiu ja ha propiciat diverses guerres lingüístiques a Ses Illes (que va ocasionar una llarga vaga general) i al País Valencià, on el seu sistema de línies diferenciades per llengua, a banda de generar el risc de divisió interna, ha fet, a la pràctica, que la societat valenciana tingui ciutadans bilingües (que són la totalitat dels escolaritzats a les línies de valencià) i monolingües (bona part dels quals escolaritzats a les línies de castellà).
La hipotètica aprovació de mesures com aquestes busca que hi hagi un important percentatge de la societat catalana no s’exposi a la presència del català. Això tindria greus conseqüències col·lectives pel que fa a la cohesió interna del país, i individuals, perquè implica una pèrdua de capital social i oportunitats personals i laborals per a aquelles persones que desconeguin el català. Cal recordar, un cop més, que la immersió lingüística no fou, en el seu origen, una aposta de la dreta catalana, sinó una aspiració de les classes populars (indiferentment del seu origen), dels barris i de l’àrea metropolitana, precisament per oferir millors oportunitats personals i professionals als seus fills.
El sistema d’immersió lingüística està avalat per desenes d’estudis internacionals, i ha estat un model de referència exportat a multitud d’experiències internacionals. Funciona perquè la proximitat entre ambdues llengües, castellà i català, permeten un coneixement profund de totes dues, que alhora potencia la millora d’aprenentatges d’altres llengües, especialment les de la branca romànica. D’altra banda, i d’acord amb els poc sospitosos informes anuals del Consejo Escolar del Estado, ha permès que el coneixement de castellà dels alumnes catalans estigui per sobre de la mitjana estatal.
En canvi, la imposició de matèries en anglès, que en el fons és una excusa per reduir la presència del català a l’escola, s’ha demostrat contraproduent. De fet, un estudi de la Universitat Carlos III sobre l’aplicació del programa bilingüe a la Comunitat de Madrid revela que els estudiants que segueixen aquest programa obtenen pitjors resultats acadèmics que la resta, a més de tenir coneixements més superficials i aprofundir en la tendència a una progressiva segregació social i una deriva de desigualtats.
En resum, USTEC·STEs (IAC) considera les propostes educatives de C’s pel que fa a matèria lingüística com a tòxiques, i que responen a criteris polítics i no educatius, i els demanem que abandonin aquests objectius que no busquen sinó fer servir l’escola per utilitzar-la com a arma de confrontació política. També volem comunicar que qualsevol intent d’aplicació d’un atac contra el sistema d’immersió lingüística, ja sigui d’un nou Govern o com a fruït de l’aplicació del 155, serà respost per USTEC·STEs amb qualsevol tipus d’acció, mobilització i vaga que aconsegueixi protegir-lo.
USTEC·STEs (IAC), 17 de desembre de 2017
