La Plataforma pels Drets Lingüístics al País Valencià, formada per prop d’una vintena d’entitats, sindicats i partits polítics, s’ha donat cita davant de la delegació del Govern espanyol a València per commemorar el #4D, Dia dels Drets Lingüístics. Aquesta iniciativa té per objectiu fer visible la discriminació que pateix la ciutadania quan parla valencià, malgrat estar a l’empara de la llei vigent, alhora que reivindica la normalització del valencià en tots els àmbits. Durant l’acte, la Plataforma ha llegit el Manifest Pels Nostres Drets Lingüístics 2017 i ha demanat al Govern espanyol el desplegament de lleis que facen referència explícita a la diversitat lingüística i cultural de l’Estat espanyol, tal com recull la Carta Europea de les Llengües Minoritàries o Regionals, que el Govern signà fa 16 anys i, a hores d’ara, encara no ha fet efectiu. D’aquesta manera, l’estructura administrativa estatal incorporarà la necessitat de prestar serveis a les comunitats autònomes amb llengua pròpia, adequant-los a aquesta exigència legal.
Aquest és el cinqué any que la Plataforma pels Drets Lingüístics al País Valencià commemora el #4D per posar fi a la vulneració de drets lingüístics de la ciutadania valenciana. Entre les propostes i demandes que la Plataforma ha exposat, cal destacar-ne:
- Des d’instàncies administratives, jurídiques, policials o sanitàries, o també en sectors com l’economia, l’educació i la cultura, entre altres serveis i establiments amb atenció pública, continuem observant casos d’un inacceptable maltractament dels drets de les persones que volen exercir la seua llibertat i trien el valencià per comunicar-se.
- Els Estats membres de la comunitat internacional estan obligats a respectar i fer respectar els principis d’aquest document. Però la realitat és que els successius governs espanyols mai no han trobat important desplegar resolutivament aquells articulats de les seues pròpies normes legals que fan referència explícita a la diversitat lingüística i cultural de l’Estat Espanyol, perquè així l’estructura administrativa estatal incorpore la necessitat de prestar els seus serveis a les comunitats autònomes amb llengua pròpia, adequant-los a aquesta exigència legal. Per això mateix, instem el govern central que emprenga el desplegament resolutiu necessari per prevenir la casuística estadísticament constatable de vulneracions dels drets lingüístics emparats en la legislació europea i internacional.
- En aquest àmbit de responsabilitats polítiques del govern central cal destacar la legislació educativa orgànica que, com la LOMCE, impedeix un rang d’ús igual a les llengües que són cooficials a les comunitats autònomes, juntament amb el castellà. Per això mateix, és una llei que cal derogar-la per substituir-la per una que respecte i impulse la realitat plurilingüística, pluricultural i plurinacional de l’Estat Espanyol. Tothom sap que les contradiccions entre aquestes lleis orgàniques i la legislació educativa i social aprovada al nostre país provoquen bona part dels conflictes lingüístics entre comunitats lingüístiques i és el caldo de cultiu de les actituds refractàries a l’aplicació d’un plurilingüisme integrador.
