Per a fer front a aquesta situació, l’ONG del català recull signatures a través de la campanya www.lallenguanoestoca.cat amb l’objectiu de conscienciar dels efectes lingüístics que aquesta agressió pot deixar i també per incidir en la població perquè els ciutadans coneguin els efectes del 155 i que, a l’hora de votar, ho facin per aquells partits que treballin per a eliminar aquesta xacra i recuperar el govern legítim i les institucions catalanes.
L’estat espanyol ha demostrat nombroses vegades l’interès per aturar i limitar la presència de la llengua catalana arreu, i particularment en organismes oficials i en l’Administració, com hem evidenciat reiterades vegades amb documents com les Balances lingüístiques i els informes trimestrals sobre normes discriminatòries del català.
Amb aquesta acció, que es fa visible amb una imatge en vermell amb els missatges “la llengua no es toca” i “aturem el 155”, la Plataforma per la Llengua expressa el seu suport als treballadors públics i els alts càrrecs que pateixin una vulneració de drets lingüístics per part d’aquestes persones que han estat imposades pels ministeris. Si alguna d’aquestes persones es troba discriminada per raó de llengua, pot explicar el seu cas a través d’un formulari habilitat en aquest portal. L’entitat oferirà a les persones afectades un servei d’assessorament i atenció que els ajudarà a conèixer i defensar els seus drets.
Quins són els drets lingüístics dels treballadors públics?
Si algun dels homes de negre enviats pel govern espanyol obliga qualsevol treballador públic a no fer la seva feina en català, aquestes persones estarien incomplint la legislació que intenten fer creure que venen a respectar i fer respectar. Així, per exemple, l’Estatut d’autonomia, recull que “el català és la llengua d’ús normal de les administracions públiques” (art. 6), de manera que els treballadors no només han d’estar autoritzats a poder preparar la documentació en català, sinó que està previst que l’utilitzin amb normalitat. A continuació, l’Estatut especifica que “l’Administració de l’Estat situada a Catalunya ha d’acreditar que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, que el fa apte per a complir les funcions pròpies del seu lloc de treball” (art. 33). Això també ho recull la legislació estatal, en el Decret 5/2015, de 30 d’octubre, de la Llei de l’estatut bàsic de l’empleat públic, que indica que “les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de preveure la selecció d’empleats públics degudament capacitats per a cobrir els llocs de treball a les comunitats autònomes que tinguin dues llengües oficials” (art 56.2). Això significa que, fins i tot amb les competències que el govern espanyol s’ha autoatorgat aplicant de manera il·legítima l’article 155, l’estat hauria de preveure que el personal assignat pogués treballar també en català sense alterar el funcionament lingüístic de les institucions catalanes.
Cal destacar que també la llei de política lingüística empara els alts càrrecs i treballadors públics perquè recorda que el català és “la llengua de totes les institucions de Catalunya, i en especial de l’Administració de la Generalitat” i també esdevé “la llengua preferentment emprada per l’Administració de l’estat a Catalunya”. Això es troba desenvolupat en el Decret 107/1987, pel qual es regula l’ús de les llengües oficials per part de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. L’article 3.1 d’aquest decret és inequívoc: «les actuacions internes de caràcter administratiu es faran en català».
