El títol del seminari fa referencia a la latència memorial que va seguir l’aprovació de les anomenades “lleis de memòria” a Espanya i a Catalunya. “És un període prou raonable per fer una primera avaluació amb perspectiva històrica sobre el paper que han jugat aquestes primeres lleis en el desenvolupament de polítiques de memòria a tot l’Estat espanyol”, senyala Jordi Guixé, director de l’EUROM. En aquest sentit, també es buscarà establir punts de comparació amb el que s’ha dut a terme a altres països de la Unió Europea amb la participació d’experts com Georges Mink, director de recerca de l’Institut des Sciences Sociales et du Politique (CNRS); Uladzilau Belavusau, investigador sènior de l’Institut Asser de la Universitat d’Amsterdam; i Maria Mälskoo, de la Brussels School of International Studies de la Universitat de Kent.
Al llarg de les jornades, especialistes de diferents camps de coneixement debatran sobre els efectes pràctics d’aquesta legislació a la societat. L’anomenada “llei de memòria històrica” espanyola serà analitzada per José Antonio Martín Pallín i Josefina Cuesta, mentre Josep Cruanyes i Montserrat Duch debatran la llei del Memorial Democràtic. La gestió de la memòria a través del patrimoni, especialment a través dels monuments i els museus, serà debatuda amb la professora de Belles Arts, Núria Ricart, i el director del Museu Memorial de l’Exili, Jordi Font. L’antropòleg Ángel del Río parlarà sobre l’estat de les fosses comunes, i la situació dels arxius comptarà amb intervencions del president d’Arxivers sense Fronteres Internacional, Ramon Alberch, i del director del Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca, Manuel Melgar. També es pararà atenció a l’evolució de diferents canals a través dels quals es transmet la memòria. El catedràtic Jordi Gràcia (Universitat de Barcelona) es dedicarà a la transmissió de la memòria mitjançant la literatura; el cinema serà analitzat pel professor Magí Crusells (Universitat de Barcelona); les noves tecnologies, per la professora Matilde Eiroa (Universitat Carlos III de Madrid); i les accions performatives a l’espai públic per Imma Prieto (ERAM – Universitat de Girona).
Més enllà dels especialistes, al llarg del congrés també hi participaran representants d’associacions “memorialistes” per valorar les polítiques de memòria de la darrera dècada. Es comptarà amb Emilio Silva de l’ARMH, Rosa Toran de l’Amical de Mauthausen, Carles Vallejo de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics, Daniel Canales d’Amnistia Internacional i Juan Carlos Garcia d’AMESDE.
Així mateix, es presentaran els resultats de les investigacions més actuals en el camp de la memòria a través de la sessió Enfocaments Emergents, coordinada per Memorias en Red, en la que diferents investigadors i investigadores debatran sobre les comunicacions presentades al congrés. Aquesta selecció de recerques té com a principal objectiu abordar no només els aspectes legals de les lleis de memòria aprovades als diferents territoris d’Espanya i d’altres països de la Unió Europea, sinó també els seus efectes socials i polítics, i l’impacte real de la seva transmissió mitjançant la literatura, produccions audiovisuals i tecnologies de la informació i la comunicació.
A les dues darreres sessions, el dia 30 de novembre a partir de les 17’30h, s’explicaran i debatran les accions que s’estan duent a comunitats autònomes com ara Navarra, Illes Balears, Andalusia, País Basc o Catalunya, i a ciutats com Madrid i Barcelona. Hi participaran els responsables dels programes de memòria de diferents autonomies i d’ambdues ciutats.
