Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Amb una identitat falsa, l'exmilitant de Fuerza Nueva i botxí de Yolanda González, Emilio Hellín Moro, va prestar serveis per al Ministeri d'Interior. Després que la seua vida oculta quedara al descobert, les empreses de l'informàtic ultradretà han treballat en causes de renom com ara el cas Bretón, l'espionatge a una població menuda d'Andalusia i la realització de cursos a la Universitat Autònoma de Madrid i a la Diputació de Huelva. Aquesta setmana ha ressorgit el seu nom en ser contractat pels regidors del PP a l'Ajuntament de València imputats per blanqueig a petició de l'exlletrat de Fuerza Nueva i cunyat de Rita Barberá, José María Corbín.
Els negocis de l'assassí ultradretà de Yolanda González
19/11/2017 Hemeroteca

Toc toc!, va escoltar-se. Yolanda González, una jove militant del Partit Socialista dels Treballadors (PST), una escissió del PSOE, va obrir la porta quan el sol s'amagava. Sola al pis que compartia amb el seu nòvio i amb una altra militant del PST, va trobar-se a la porta amb uns falsos policies que formaven part d'un comando del Batallón Vasco Español. González fou interrogada, torturada i segrestada fins a un descampat pels també integrants de la ultradretana Fuerza Nueva. Emilo Hellín, un dels militants de la formació que dirigia Blas Piñar, va pegar-li dos trets al cap. La jove, rematada pel tret de gràcia del feixista Ignacio Abad, va afegir-se en un trist 1 de febrer de 1980 al llistat de víctimes del terrorisme d'extrema dreta durant la transició espanyola.

37 anys després, però, el botxí de la militant d'esquerres ha retornat al focus mediàtic. La defensa dels regidors del PP a l'Ajuntament de València imputats per blanqueig de capitals han contractat a l'ultra Hellín. Tot, amb l'objectiu que realitze una pericial que invalide l'enregistrament telefònic que va destapar una trama que implica el grup municipal popular i José María Corbín, exadvocat de Fuerza Nueva i cunyat de l'exalcaldessa de València Rita Barberá. De fet, el mateix Corbín va demanar fer una col·lecta per pagar l'assassí de Yolanda González.

Tanmateix, els negocis com a pèrit de l'excriminal ultradretà no són nous. D'ençà que El País va destapar la seua identitat falsa, que l'informàtic ha participat en els judicis mediàtics de l'assassinat dels germans Bretón, en un cas d'espionatge del PP al PSOE a un xicotet municipi andalús i en la mort d'un lletrat relacionat amb la màfia georgiana i el narcotràfic gallec. Protegit durant un temps pel règim dictatorial d'Alfredo Stroessner a Paraguai, Hellín va assessorar els cossos i forces de seguretat de l'Estat amb un pseudònim.

A sou d'Interior

La confessió del policia implicat en l'assassinat de González, Juan Carlos Rodas, al comissari Francisco de Assís va destapar l'autoria del crim perpetrat pels militants d'ultradreta. Hellín fou condemnat a 43 anys de presó per matar la jove militant del PST. Però només acabaria complint-ne 14. Després de fugar-se aprofitant un permís penitenciari que va qüestionar la mateixa fiscalia i les autoritats carceràries, Hellín va iniciar els seus negocis en el Paraguai del dictador militar Alfredo Stroessner. No debades, va prestar els seus serveis d'informàtica al règim feixista com a assessor en telecomunicacions i informàtica (1988-1989) del comandat en cap de l'Estat Major de l'Exèrcit i del director general de la policia del país llatinoamericà. Hellín, amb tot, va ser entregat a la justícia espanyola l'any 1990.

Quan l'assassí d'extrema dreta va sortir de la garjola, va crear un seguit d'empreses per tal d'aprofitar els seus coneixements d'informàtica i els contactes amb els diferents cossos de seguretat de l'Estat. El seu germà, Juan José Hellín, és Guàrdia Civil i militar de carrera sense anar més lluny. A més, l'ultra havia presumit de les seues relacions amb la Brigada Operativa de la policia espanyola en un context on els lligams entre la ultradreta i els sectors de les forces de seguretat més recalcitrants eren habituals.

Hellín va impulsar les mercantils Net Computer Forensics S.L., Net Computer Store i New Technologics Forensics amb la identitat falsa de Luis Enrique Hellín Moro. Tot i ser apoderat de Net Computer Forensics, segons les dades consultades per aquest setmanari, a la web de la societat no apareix entre l'equip forense el seu nom. En canvi, el del seu germà sí que està present.

Aquestes empreses, segons va admetre el mateix Ministeri d'Interior, van assessorar el servei de criminalística de l'institut armat, van participar en investigacions judicials sobre terrorisme i delinqüència i van impartir cursos a la policia espanyola, el Ministeri de Defensa, l'Ertzaintza i els Mossos d'Esquadra. També van donar conferències a les forces de seguretat estatals en organismes oficials.

El descobriment d'aquests lligams entre l'excriminal i el Ministeri d'Interior va provocar les queixes dels familiars i amics de González. En una reunió amb el ministre competent, l'esquitxat per les clavegueres de l'Estat contra Catalunya Jorge Fernández Díaz, va informar-los que l'exmilitant de Fuerza Nueva havia facturat en 15 ocasions al Govern espanyol entre els anys 2006 i 2011 per un valor de 144.000 euros. «No ens va ensenyar cap factura oficial, ni ens va entregar cap documentació. Ens ho va dir de paraula», recorda de forma crítica a EL TEMPS Enrique del Olmo, amic de la víctima morta per l'extrema dreta. «La documentació, a més, tenia poc rigor. Una de les empreses que ens van anomenar no existia», denuncia, tal com va censurar en aquell moment Asier González, germà de la militant del PST.

Les promeses de l'exsecretari d'Estat de Seguretat i ara tacat per la guerra policial entre excomissaris de la brigada política contra el procés, Francisco Martínez, de seguir investigant aquell tèrbol assumpte no s'han complit. Esquerra Republicana de Catalunya i Izquierda Unida van exigir explicacions sobre aquelles contractacions. Sense resposta als grups parlamentaris i sense coneixement que la recerca d'Interior fos més extensa de la realitzada en aquell moment, el PP va vetar al Congrés la compareixença de Fernández Díaz per donar més detalls de l'assessorament de l'assassí a les forces i cossos de seguretat de l'Estat l'any 2014.

Ara bé, no només va donar consells als cossos superiors de seguretat. L'ultra d'extrema dreta també va ensenyar a la policia local de Madrid. Hellín va ser professor del Centre Integral de Formació de Seguretat i Emergències. L'organisme, depenent de l'Ajuntament de Madrid, va contractar-lo l'any 2011, amb el popular Alberto Ruiz Gallardón com alcalde. Gallardón, que va ser ministre de Justícia des de finals del 2011 fins a 2014, va dur el taüt de l'ex-ministre franquista José Utrera Molina. L'assassí de González va cobrar 80 euros per classe impartida, amb un total de 2.000 euros percebuts per 25 classes. La policia local de Huelva també va rebre docència de l'ultra a través de dos cursos de formació organitzats per la Diputació de Huelva l'any 2007, en mans del PSOE.

Assassinats, espionatge i llavat de diners

Hellín, però, també és un assidu dels jutjats. Això sí, no per causes judicials pendents. L'ultra ofereix a través de les seues empreses serveis de peritatge. La causa de més renom en la qual va participar fou l'assassinat dels germans Bretón, a mans del seu pare. L'acusació particular del cas va contractar-lo per a realitzar una recerca de les telefonades de José Bretón, el progenitor que va matar als seus dos fills menuts.

L'exmilitant de Fuerza Nueva també va ser protagonista en un altre judici amb morts. Hellín junt amb el seu fill, Jesús Hellín -amb una condemna per abusos sexuals a una menor a l'esquena-, van presentar un informe per exculpar els botxins de l'advocat Alfonso Díaz Moñux. El lletrat va rebre diversos trets quan entrava al seu garatge. Díaz Moñux havia representat legalment a narcotraficants gallecs com ara Laureano Oubiña -el dia de l'assassinat va passar-lo amb la filla del capo- i a membres de la màfia georgiana com Zakhar Kalashov.

Els serveis de l'ultradretà han anat més enllà del peritatge, de l'assessorament i d'impartir conferències com ara les realitzades en unes jornades de la Universitat Autònoma de Madrid l'any 2012. Hellín va espiar el secretari general del PSOE de Valverde del Camino, Pedro Domínguez, a petició de l'alcaldessa del PP, Dolores López Gabarro. Segons va denunciar Domínguez, «no entenia com es dedicaven diners públics a investigar la vida privada d'un funcionari i ciutadà». Tot i exigir el cost d'aquells serveis d'espionatge, l'alcaldessa no va fer públiques les xifres.

Aquesta setmana Hellín ha tornat a ser protagonista pel cas Taula. «Una vegada més un assassí convicte i confés, membre de l'ultradretà Batallón Vasco Español i de Fuerza Nueva, condemnat a 43 anys per segrest, tortura i assassinat d'una jove de 19 anys, segueix prestant serveis per institucions i altes esferes del poder», han criticat els familiars i amics de la víctima. «Exigim una vegada més que s'ature immediatament qualsevol tipus de contractació d'Emilio Hellín Moro per a causes judicials, institucions i cossos de seguretat de l'Estat», han sol·licitat. L'assassí d'ultradreta, però, segueix impassible amb els seus negocis.

Valora
Rànquings
  1. Alhora i la CUP
  2. L'empresari gironí Josep Campmajó s'exilia arran del cas Tsunami
  3. Sant Jordi era guerrer...
  4. Acte antirepressiu de la Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines (CACG)
  5. La “proposició de llei per la qual es regula la llibertat educativa”, del PP i VOX, empeny cap a la irlandització del valencià
  6. Ortésia Cabrera serà la cap de llista de les Terres de l'Ebre per la CUP
  7. La CUP–Defensem la Terra presenta la llista per les eleccions del 12 de maig per la demarcació de Girona, afirmant que surten a guanyar
  8. Agustí Barrera: "...el seu legalisme burocràtic no els va permetre entendre que una declaració d’independència és un acte revolucionari"
  9. Sergi Saladié encapçala la llista electoral de la CUP pel Camp i les Terres de l'Ebre
  10. La FAVB diu no a la Fórmula 1 al passeig de Gràcia
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid