“Cal que les institucions internacionals es facin càrrec que Catalunya és una nació, que no és un invent i que les seves legítimes peticions de democràcia per resoldre el conflicte amb l’Estat espanyol han de ser ateses…”. Així comença el darrer paràgraf de l’article conjunt que avui publiquen 22 mitjans catalans, entre ells els dos diaris en paper sobiranistes, l’Ara i El Punt Avui i digitals com Vilaweb, El Nacional o Nació Digital que els independentistes estan llegint desesperadament per trobar informació fidedigna davant l’allau de mentides i manipulacions d’altres mitjans.
“Amb el govern legítim de Catalunya“, n’és el títol. A més de demanar la llibertat dels vuit membres del Govern legítim de Catalunya empresonats, que junt amb els exiliats, puguin reprendre les seves funcions o que es tanquin els sumaris oberts contra centenars de polítics i dirigents ciutadans, assenyalen que les mesures repressives que pateixen “obren un fosc panorama”.
Com a professionals, aquest panorama hem de mirar d’aclarir i no enfosquir encara més. L’article acaba insistint en la necessitat que “els drets democràtics i nacionals siguin respectats en un context de civisme i tolerància”. El dret a la llibertat d’expressió i d’informació n’és un, i dintre d’aquest, els drets a una informació veraç, plural i rigorosa.
Hi ha molta feina a fer, cadascú des de la seva posició, sobretot per donar informacions confiables per saber on som i cap a on anem, essent honestos i no decebre encara més a aquesta gent que avui ha tornat a fer seu el carrer per dir que no vol un Estat repressor sinó un Estat just. Un Estat que té un aparell adormit, però que quan es desperta amb tots els poders units contra un enemic comú que l’ha humiliat, pot ser devastador.
Fa anys vaig buscar a Mèxic un llibre que s’hi va editar el 1950 del doctor Josep M. Trueta, L’esperit de Catalunya. Finalment el vaig trobar a l’aparador del llibreter de vell Costa de Vic. No recordo per quina raó el volia, potser pel títol.
Escrit el 1941 -originalment en anglès- per explicar la contribució catalana al naixement i maduresa de la civilització occidental, el destinatari no es va ni dignar a obrir-lo, les pàgines estaven plegades. El seu darrer paràgraf és premonitori “Una altra vegada, en un futur pròxim, Catalunya renaixerà, pacíficament, desitjosa de ser una bona veïna entre bons veïns. Però serà asprívola, enfollida i suscitadora de permanents conflictes, si és torturada. Per al bé de les nacions, especialment d’Espanya, esperem fervorosament que Catalunya arribarà aviat al terme del seu tràgic interludi” -el règim totalitari franquista.
