Aquests darrers dies, per definir l’ambient que es respira a Catalunya, ha aparegut en el nomenclàtor mediàtic el concepte “desescalar”. Desenes de representants públics i opinadors utilitzen el terme “desescalar” per exigir que tothom rebaixi el to i es torni a la normalitat política i social. Amb aquesta idea, vénen a dir que venim d’una creixent “escalada” del conflicte que, irremeiablement, portarà a un “xoc de trens”, un altre dels tòtems que s’ha instal·lat en l’imaginari col·lectiu.
Si bé és evident que tots els mitjans han “escalat” en les seves campanyes a favor d’una posició política o una altra, en determinats casos l’“escalada” s’ha basat a augmentar les informacions tergiversades o obertament falses.
N’és una prova l’obsessió dels mitjans més conservadors d’“escalar” en les seves difamacions respecta al què, suposadament, succeeix a les escoles catalanes. Si fa anys parlaven que s’insuflava als alumnes l’odi cap el fet espanyol, arran de l’inici del full de ruta s’ha “escalat” el to, fins a l’extrem d’acusar el govern català d’utilitzar els escolars per a les campanyes sobiranistes.
Les últimes setmanes, aquesta “escalada” maniquea ha arribat al paroxisme, quan els mitjans més ultres han pretès demostrar que els nens i nenes, no sols estan manipulats per l’ANC i Òmnium, sinó que han esdevingut escuts humans durant l’1 d’octubre, mentre els seus mestres discriminen als qui no combreguen amb l’objectiu de la independència.
A través dels següents exemples, podem observar l’“escalada” de manipulacions o deformacions informatives que la caverna ha bolcat contra el sistema educatiu català:
Adoctrinament
El passat mes de maig, el diari El Mundo es feia ressó d’un informe del sindicat de professors Acció per a la Millora de l’Ensenyament Secundari (AMES) segons el qual les escoles distribueixen manuals educatius que contenen “plantejament ideològics partidistes i tendenciosos” entre els alumnes de 5è i 6è de Primària.
En la majoria de les seves peces, inclouen nens i nenes amb dibuixos o estelades. Així ho fa Periodista Digital, sense contextualitzar ni contrastar les informacions amb els responsables dels centres ni els portaveus del Departament d’Ensenyament .
Teledirigits
Membres de l’AMES i professors a títol individual han servit de munició als mitjans contraris al referèndum per atiar la suposada utilització de nens en la campanya que l’ANC i Òmnium van organitzar davant la convocatòria.
Novament, han recorregut a testimonis i imatges extretes de context per deformar la realitat i atribuir la suposada tutela a la qual l’alumnat català seria sotmès per part d’aquestes entitats.
En aquest sentit, l’ABC, entre altres mitjans, han buscat criminalitzar l’independentisme exhibint-lo com un moviment sectari que sotmet els seus posicionaments a les aules amb absoluta impunitat.
Escuts HumansAls dies previs a l’1 d’octubre, la caverna va asseverar que nens i gent gran seria utilitzada per evitar que la policia procedís a retirar les urnes del referèndum en els col·legis electorals. La majoria de digitals van dir que es convertirien en “escuts humans”, donant a entendre el deliri i irresponsabilitat dels seus familiars, disposats a posar-los en perill per fer possible les votacions.
Només els faltaven fotografies per corroborar aquesta màxima, i així s’hi van esmerçar fins a trobar un pare que duia el seu fill a coll. Ho va fer El Mundo, que, en lloc d’explicar que l’home no tenia intenció d’oposar resistència, va aprofitar per humanitzar l’actitud del Guàrdia Civil, de qui van aplaudir que actués “curosament” davant del “tumult”.
Caça de bruixes
Passat el referèndum, els mitjans ultres han endurit la seva croada contra les escoles catalanes. A més d’acusar-les de ser el bressol de l’adoctrinament independentista, també han volgut fer-les culpables d’elaborar suposades llistes negres d’alumnes que no combreguen amb el sobiranisme. És el cas de La Voz de Asturias o El Mundo.
No sols això: amb l’ànim d’assimilar el model educatiu amb els règims totalitaris, El Períodico publica una informació segons la qual els fills de guàrdies civils són vexats i discriminats a l’aula i han de suportar el menyspreu que, suposadament, els mateixos mestres professen contra les forces policials.
