Jordi Maluquer -moltes felicitats- vol veure en la convocatòria d'avui, Sant Jordi 1978, una invasió pacifica més, com els altres anys. Joia i serenor, perquè, segons ell no es tracta d'un acte reivindicatiu d'una multitud encesa i polititzada. «No cal forçar l'exigència quan tot camina».

No veig jo ben bé les coses així. Em sembla que no camina tot ni de bon tros. No nego que els nostres polítics i, en especial, el president Tarradellas, esmercen tota llur ciència negociadora a obtenir l'autogovern per a Catalunya. Però el ritme no és bo. Les contrapartides són inacceptables. Les retallades, absurdes. La propaganda demagògica a Madrid contra Catalunya, indignant. El segon punt de l'avantprojecte de Constitució que introdueix el terme «nacionalitats» ha quedat fet una desgràcia. L'autodeterminació ha quedat negada de soca-rel. L'esmena d'UCD a la distribució de poders autonòmics és una vergonya. La negativa a cedir-nos la inspecció de l'educació a Catalunya és una burla. La manera de concedir el català a l'escola és un atemptat a la nostra llengua. El consell de guerra a Els Joglars, el refús de la denúncia criminal dels advocats, el refús de l'amnistia per Els Joglars i per al grup d'Alvar Valls és discriminació, arbitrarietat i incompliment dels pactes de la Moncloa i de la llei d'amnistia. Podria afegir més coses.

Els de l'ETA responen amb la força militar. Els del MPAIAC, també. El Polisario, tot i tenir sentència de la Haia a favor del seu dret d'autodeterminació, no han pogut defugir de muntar una guerra.

Només els poderosos tracten de fer creure al poble que la política és habilitat dialèctica negociadora. Jo crec que la política és pura força i els seus resultats són els derivats de la correlació de forces del moment. Els catalans no hem desenvolupat la lluita amb força militar. Tampoc no tenim prou força financera. Però tenim la força de la nostra unió, de l'afirmació unitària que som una nació, que tenim dret a governar-nos, que volem tractes d'igualtat absoluta amb els altres pobles. Volem a Madrid un govern que reflecteixi la voluntat paritària dels diferents territoris de l'Estat. Volem la possibilitat de federació del Principat amb el País Valencià i les Illes, reflectida a la Constitució. Volem votar monarquia o república. I tot això és vetat per una voluntat no democràtica.

Anirem avui a la plaça de Sant Jaume de Barcelona amb serenitat, però no amb joia. Anirem a manifestar la força de la nostra unió i exigirem als nostres negociadors que no la impedeixin, que la fomentin i que la sàpiguen jugar amb més fermesa. Cal recordar que l'altra part negociadora no té tarannà pactista i li cal més duresa de tracte si volem reconduir-la a la democràcia.

*La digitalització d'aquest article es deu al treball de digitalització i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina