Definim mentida per aquella intenció comunicativa amb què l’emissor pretén dir com a cert quelcom que, en ser contrastat amb la realitat (criteri de correspondència), és declaradament fals.
La mentida és recurrent i persistent, i a propòsit del referèndum d’autodeterminació celebrat aquest passat diumenge a Catalunya, es va revelar com una pràctica deliberada per part d’alguns mitjans.
D’exemples de mentides en trobem molts, i disseminats en formats i gèneres periodístics diversos, però la següent tria pot ser indicatiu del biaix informatiu i tendenciós en què han incorregut determinats mitjans, entregats en una cultura de guerra mediàtica que ha deixat en paper mullat el codi deontològic:
Manifestació unionista
Durant el matí de dissabte, vigília de l’1 d’octubre, centenars de persones es van concentrar a la plaça Sant Jaume de Barcelona en defensa de la “unitat d’Espanya”.
L’acte, convocat per la Fundació per a la Defensa de la Nació Espanyola (Denaes) i que comptava amb el suport d’Hazte Oir i altres entitats ultraconservadores, no va cobrir ni una tercera part de la cèntrica plaça de la capital catalana, però Televisió Espanyola es va dedicar a enquadrar la imatge per tal que no apareguessin espais buits de gent.
Tant en la crònica com en les panoràmiques que va oferir, va donar a entendre que el seguiment de la concentració havia sigut massiu, quan en termes d’assistència va ser molt pobre.
Unes flames a Igualada
La nit de dijous passat, 28 de setembre, uns desconeguts van llançar un feix de roba amb l’ensenya espanyola davant de la caserna de la Guardia Civil a Igualada. L’embolcall va caure a una zona de vegetació seca, la qual cosa va provocar un petit incendi que va quedar extingit rà
pidament pels agents que custodien l’edifici. Tot i la irrellevància de l’acció, els mitjans espanyolistes van elevar l’incident a la categoria d’atemptat.
Així ho van recollir digitals com Ok Diario, que van convertir el plec de roba cremant amb un “artefacte incendiari”, amb la consegüent connotació que això té a efectes d’interpretar els fets.
Vot bipolar
Amb l’objectiu de desqualificar el procés referendari, diversos rotatius van publicar imatges en què, suposadament, quedava en entredit la pulcritud de les votacions registrades diumenge. Entre aquestes, apareixien persones que haurien votat dues vegades sense que fossin advertides d’aquesta irregularitat. Les fotos, a les quals la plataforma espanyolista Societat Civil Catalana hauria tingut accés, no demostren res d’això. Tan sols el moment en què aquestes persones fan el gest de dipositar la papereta auna urna.
Apareixen en posicions invertides i en hores i col·legis suposadament diferents, la qual cosa ja és raó suficient perquè els rotatius les reprodueixin i els hi donin versemblança, sense contrastar si veritablement es van donar aquestes situacions.
Agressions invisibles
Tot i l’evidència dels atacs policials, la majoria de mitjans espanyolistes han utilitzat la mentida per ocultar-ne l’existència o presentar-los de manera completament tergiversada, amb la finalitat de minimitzar-ne l’abast o, arribat al cas, capgirar el relat per tal de convertir els perpetradors en víctimes i les víctimes, en botxins.
El País, com la resta de digitals que secunden la política de l’Executiu espanyol, va abordar la qüestió a través d’un article en què els seus autors, membres de Societat Civil Catalana, defensen els abusos de les forces policials sobre la base que actuaven seguint les ordres judicials i que vetllaven per fer complir la legalitat.
Per acompanyar l’article, el diari del Grup Prisa utilitza una fotografia on els policies no s’abraonen contra ningú, sinó que tan sols intenten accedir a un col·legi electoral, la qual cosa contrasta amb les imatges en què agredeixen a centenars de persones.
Mossos en el punt de mira
Una de les grans falsedats versades respecte el referèndum és l’absoluta aquiescència dels Mossos d’Esquadra amb el govern de Junts pel Sí.
Des de la caverna es qualifica de “traïdora” l’actitud amb què va actuar la policia catalana, quan si ens remetem als fets, va complir fil per randa les diligències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), les quals requeria als agents que mantinguessin la pau social i no adoptessin la força si no era estrictament necessari.
Encara més: d’acord amb el balanç de la jornada, els Mossos va ser el cos policial que més col·legis va precintar i urnes va confiscar, molt per damunt de la Policia espanyola i la Guàrdia Civil.
Un extrem que els mitjans espanyolistes, entre els quals Alerta Digital, no sols han passat per alt, sinó que amb l’ànim de mostrar la seva presumpta passivitat, han publicat imatges on es veu a diversos agents recriminant la Benemèrita o en entaulant conversa amb persones que anaven a votar.
Desvinculats de la realitat
Si alguna cosa han pretès la majoria de mitjans espanyolistes és restar valor democràtic a l’1 d’octubre, sigui recordant falsament que no tenia l’empara legal ni que disposava del dispositiu logístic suficient per desenvolupar la jornada amb plenes garanties.
També hi ha hagut intents de trobar qualsevol detall per acusar la Generalitat d’utilitzar el referèndum amb interessos espuris. Així, El Confidencial agafava unes declaracions d’Albert Mulero, responsable de les meses al CEIP Jaume Balmes de Castellbell i Vilar, en què suposadament explicava que, des del Govern, se li havia dit que les votacions no tenien cap tipus d’importància ni servien per dimensionar la voluntat dels catalans.
Així, han buscat treure credibilitat a una jornada de la qual la Generalitat n’ha explicat tots els detalls i ha evitat que es registrés qualsevol anomalia que posés en dubte la seva validesa.
