Cap a la República del desenvolupament rural

En els últims dies s’està fent molt esment dels pagesos i els bombers com a col·lectius de defensa del poble i el territori català, però cal no oblidar la realitat del sector agrícola i ramader, ja que en moments de setge polític haurà de ser aquest qui haurà d’abastir al conjunt de la població assegurant una plena sobirania alimentària.

A l’informe emès per l’IDESCAT, l’any 2016 3.183,9 milers de persones es trobaven en situació d’ocupació laboral. D’aquestes, tan sols 50,8 milers al sector de l’agricultura, la qual cosa representa un 1,5% de la població ocupada. La baixa representació d’aquest sector en quant a l’ocupació no és fruit d’una casualitat. És sabut per tothom que el món rural té un privilegi que enlloc més es troba, veure i viure la natura. Però de privilegis, pocs. La possibilitat dels joves de desenvolupar-se com a agricultors, ramaders, o en qualsevol àmbit ocupacional del món rural és baixa, ja que les inversions a fer per a poder viure, (sense luxes, simplement viure) són elevades i els temps d’amortització són molt més llargs que en una zona altament poblada.

Tornant a l’informe de l’IDESCAT, aquell mateix any les dones amb ocupació en l’àmbit de l’agricultura eren 10,2 milers. Per contra, hi havia 40,6 milers d’homes. Aproximadament només una de cada cinc persones amb ocupació agrícola era dona. Tan sols un 20%. L’aparició dels corrents d’alliberament de gènere al món rural ha arribat tard, molt tard, i a dia d’avui encara es poden considerar efímers. La dona al món rural encara avui és vista com un extraterrestre, infravalorada i en molts casos inhabilitada per a fer diferents tasques. Així doncs, s’ha vist desplaçada del món agrari i d’altres àmbits laborals cap a sectors d’administració i serveis.

Vista la representació del sector i de la dona, no és difícil veure que és necessari avançar cap a polítiques que trenquin amb l’èxode rural i s’intenti augmentar la representació de la dona dins del sector agrícola, i mai millor que construint un país nou, des de baix i per als de baix. Cal tenir en compte que la sobirania alimentària actualment no està assegurada, i que és imprescindible dins de qualsevol marc polític. És necessari assegurar una defensa del territori col·lectiva, des del respecte mutu, i per avançar cap a una societat amb una consciència ecològica i de la diversitat geogràfica catalana molt més gran de la que a dia de avui es transmet al camp cada cap de setmana, quan milers de persones es desplacen sense control als boscos catalans i, involuntàriament, malmeten la feina diària incansable dels que hi viuen i no se’n volen moure.

Així doncs, instem a la població i als representants polítics a no oblidar que els pagesos han sortit amb els seus tractors -o sense- però sobretot amb el seu coratge per a defensar la república catalana que serà de tots i per a tothom, com també a reivindicar respecte cap al sector. Que no s’oblidi d’avui per demà, el camp català i el món rural vol poder desenvolupar-se per a ser un engranatge més del motor de la república, per tant, quan haguem de triar el país que volem, no oblidem assegurar una protecció irrenunciable del món rural i la pagesia, com també unes polítiques agràries i de desenvolupament rural que avancin cap a la sobirania ecològica i la deconstrucció de gènere. Perquè les dones també van sortir al carrer, les pageses i les que no, i cal tenir clar que volen viure com vulguin, on vulguin, i sense ser qüestionades ni infravalorades. Construïm entre tots la república del respecte i la igualtat, fent de les diferències valors.