Declaració de setembre 2017
En només nou dies, els transcorreguts entre el dia 11 i el dia 20 de Setembre, s’ha produït un canvi radical en la situació política de Catalunya.
Un cop d’estat que deixa en res la Constitució del 78. Que vol imposar una mena de “dictablanda” capitanejada per Rajoy, Sáenz de Santamaría i el seu govern actuant al dictat de la FAES, la llotja del Bernabeu, la casta de l’alta administració de l’estat i la dreta cavernària, amb el suport incondicional del seu tribunal constitucional, els dòbermans de la fiscalia, la policia i alguns jutges de tarannà franquista.
Cop d’estat protagonitzat pel corrupte i mafiós PP i els seus escolanets de Ciutadans acompanyats, com a cooperadors necessaris, pels sempre tèrbols PSOE i PSC que, no ho oblidem, ja van cooperar amb el general Armada i el Rei en el cop de Tejero del 23-F .
Davant l’agressió a les nostres institucions, que sentim més i més nostres en la mesura que s’esforcen a complir el mandat popular de convocar el Referèndum de l’1-O, la resposta ha estat pacífica però decidida, contundent, transversal, permanent, intergeneracional i ha estat expressada en moltes de les diferents llengües que avui son parlades a Catalunya. S’ha atacat amb brutalitat la democràcia i la convivència ciutadana i això ha exigit, i exigeix, la resposta organitzada del nostre poble. Tots hem d’aportar el nostre màxim esforç i les nostres capacitats en defensa del país, de la democràcia, de la llibertat, del progrés social, de la nostra cultura i de les nostres institucions.
En la perspectiva del referèndum de l’1 d’octubre, del qual naixerà la República Catalana, ens afegim a donar tot el nostre suport a les institucions catalanes participant massivament, en totes les activitats que s’han desplegat aquests dies, en les concentracions que es convoquen a les nostres ciutats i pobles, i en el seguiment de tot tipus d’accions que van des del repic d’atuells, marxes i tractorades, portant estelades, fent sentir la nostra veu a favor de votar, cantant els Segadors en centres o locals públics tal com es va fer al Gran Teatre del Liceu de Barcelona o participant en l’enganxada de cartells.
El poble de Catalunya no està sol. Salvar la democràcia és cosa de tots. És per això que, en molts llocs i ciutats dels Països Catalans i d’Euskadi, però també de la resta de l’estat, hi ha hagut concentracions i actes de suport al referèndum català, a desgrat de l’aplicació pels sicaris del estat de la llei “mordassa”. La percepció que la democràcia espanyola, encara que sigui de molt baixa intensitat, està en perill, es va obrint camí tant a l’estat espanyol com al món, i això malgrat la verinosa propaganda del govern espanyol i de l’estricte control sobre la informació que hi exerceix amb la complicitat de les molt subvencionades empreses periodístiques espanyoles.
Catalunya i la seva lluita per poder votar s’ha convertit en notícia habitual dels mitjans de difusió internacionals. Els corresponsals i observadors internacionals desplaçats a Catalunya per fer seguiment del referèndum podran elaborar articles i informes concloents sobre l’estat de la democràcia a Espanya i sobre la voluntat de votar del poble de Catalunya. El problema català ja no és només un problema europeu sinó que és a l’agenda mundial.
El franquisme intenta ocupar de nou Catalunya i per això el govern espanyol ha procedit a la voladura de tot possible pont de diàleg. Fins i tot va avortar a les submises veus de les “terceres vies”. L’odi a la Catalunya democràtica ens vol veure vençuts, humiliats i sobretot, rendits.
Es per tot això que voldríem fer algunes consideracions,
1. Els ciutadans de Catalunya hem d’assumir que, per a nosaltres, legalitat i legitimitat van unides. Les lleis vigents a Catalunya són les aprovades pel nostre Parlament: la llei del Referèndum d’Autodeterminació i la llei de Transitorietat i Fundacional de la República. Son les forces ocupants les que intenten imposar una altra legalitat.
2. La lluita pel dret a decidir, per votar en referèndum, és una lluita que estén la democràcia al conjunt de les nostres vides tant en l’àmbit econòmic, el polític com el social. És per això que la mobilització democràtica contra els atemptats no va ser xenòfoba sinó contra la corrupció, per la pau i contra el comerç d’armes.
3. Hem de mantenir la iniciativa política. Fins ara hem aconseguit fer-ho. No a la violència, no a entrar per la via dels provocadors. Si caiem en el parany perdrem la iniciativa i minvarà la nostra capacitat d’acumular forces per a la causa democràtica tant en el nostre entorn com a l’exterior. Passi el que passi serenitat i fermesa.
4. En aquests dies s’han convocat nombrosos actes públics i debats. Han de servir per denunciar l’agressió antidemocràtica que patim però, també, per debatre sobre el contingut de la república que volem. No sols hem de resistir sinó hem de treballar sobre un futur millor.
5. La convocatòria del referèndum d’autodeterminació de Catalunya del dia 1 d’octubre està oberta a tots i totes les ciutadanes. Únicament compten els vots que es depositin dintre de l’urna. Hem d’insistir en la màxima participació. Tots el vots son igualment legítims. Que ningú dubti que el resultat tindrà conseqüències polítiques o República o eleccions autonòmiques.
6. Més enllà del referèndum, la lluita per la democràcia i per la República es pot perllongar i haurem d’estar preparats per a utilitzar tots els mitjans democràtics i de pressió cívica i social que estiguin al nostre abast. Ens hem de preparar per si calgués la paralització de totes les activitats socials, comercials i industrials, en forma d’aturada o vaga general cívica i laboral, en la perspectiva d’acabar amb l’opressió i per ampliar la democràcia, la justícia social i la llibertat del nostre poble.
Per la llibertat i la República !
Via fora !
