Aquest dimarts els alcaldes favorables a facilitar l'exercici democràtic del dret a l'autodeterminació, la immensa majoria dels alcaldes de Catalunya, han començat a rebre citacions de la Fiscalia espanyola per anar a declarar davant d'aquesta.
Davant aquest fet, la CUP-PA reitera que els seus alcaldes i alcaldesses no faran cas d'aquesta citació i continuaran amb les seves feines quotidianes als seus respectius ajuntaments. Per tant, hauran de ser els cossos policials els que hauran d'anar-los a buscar.
Des de la CUP-PA també es considera que les instruccions de la Fiscal en Cap Provincial de Barcelona dirigida als Mossos d’Esquadra i a les policies locals és manifestament il·legal perquè excedeix doblement els límits de la fiscalia: per una banda perquè acorda limitar drets fonamentals de la ciutadania i per l’altra perquè interpreta de forma absolutament extensiva i injustificada la suspensió dictada pel Tribunal Constitucional espanyol.
D'altra banda, la CUP-PA recorda que la realització d’un referèndum no està tipificat com delicte, per tant només es pot investigar i eventualment condemnar en relació a la desobediència als requeriments del Tribunal Constitucional que en cap cas afecta als ciutadans.
Davant la situació generada per l'onada repressiva contra els alcaldes i contra persones i col·lectius que han realitzat algunes tasques per facilitar el referèndum de dia 1 d'octubre, la CUP-PA ha fet arribar a tots els municipis de Catalunya dos documents:
Proposta d'indicacions sobre el paper de la policia local
Moció de compromís de tot el consistori amb el respecte als drets fonamentals bàsics i la llibertat d'expressió.
A continuació us adjuntem els dos textos.
MODEL 1: Escrit a la Policia Local
A l'intendent de la policia local de ***
El dret fonamental a la llibertat d’expressió, a la llibertat ideològica i a la participació política es troba reconegut al Conveni Europeu dels Drets Humans (art. 9, 10, 11 i 14), al Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (art. 18 i 19), la pròpia Declaració Universal dels Drets Humans i a la Constitució Espanyola del 1978.
Cap poder públic, cap tribunal, cap autoritat ni cap fiscalia pot deixar en suspens aquests drets fonamentals.
Tanmateix el Fiscal Superior de Catalunya José María Romero de Tejada Gómez ha dictat una instrucció la 2/2017, dirigida a tots els cossos i forces de seguretat de l’Estat, incloses les policies locals, que és manifestament il·legal perquè excedeix doblement els límits de la fiscalia: per una banda perquè acorda limitar drets fonamentals de la ciutadania i per l’altra perquè interpreta de forma absolutament extensiva i injustificada la suspensió dictada pel Tribunal Constitucional.
Efectivament i malgrat la literalitat de la Providència de 7 de setembre del 2017 del Tribunal Constitucional en el marc de la suspensió de la llei 19/2017 del referèndum d’autodeterminació de Catalunya que adverteix específicament als poders públics l’obligació d’evitar actuacions “que permita la preparación y/o celebración del referèndum de autodeterminación” ens trobem que la Fiscalia Superior de Catalunya a l’hora d’interpretar quin és el mandat de prohibició emès pel Tribunal Constitucional diu:
“Cuarta. Los funcionarios policiales, a fin de evitar la consumación o el agotamiento de los delitós, procederán directamente a adoptar las medidas necesarias para intervenir los efectos o instrumentos destinados a preparar o celebrar el referèndum il·legal, requisando urnas, sobres electorales, manuales de instruccions para los miembors de las meses electorales, impresos electorales, propaganda electoral, elementos informáticos, asi como cualquier otro material de difusión, promoción o ejecución del referèndum ilegal.”
D’alguna manera la fiscalia s’arroga una potestat de suspensió de drets fonamentals polítics per a la qual no té cap mena de potestat. Certament la Constitució Espanyola de 1978 admet l’estat d’excepció com a via de suspensió dels drets civils i polítics però això ha de ser decretat en qualsevol cas per les cambres parlamentàries i no pas per la fiscalia de Catalunya.
L’actuació per part dels agents policials d’interceptació de qualsevol acte de difusió d’opinió i proposta política en relació al referèndum de l’1 d’octubre no es troba emparada de cap de les maneres per cap disposició legal ni tampoc per cap ordre judicial i segons entenem tampoc per una instrucció de fiscalia totalment mancada de legitimitat.
La Providència del Tribunal Constitucional, la jurisdiccionalitat de la qual seria discutible en tant que, com sabem, els magistrats del Tribunal Constitucional no gaudeixen de la mateixa independència que es predica dels membres del poder judicial, en cap moment fa referència a la suspensió de la capacitat de la ciutadania i de les organitzacions polítiques d’expressar la seva opinió sobre la conveniència o no de la convocatòria del referèndum, sobre la seva potencialitat i en definitiva, sobre la correcció política o no de la pròpia decisió del Tribunal Constitucional. En qualsevol cas, i com s’ha dit, és una resolució dirigida als poders públics per uns actes administratius concrets i per tant no arriba al conjunt de la ciutadania de forma genèrica.
En aquesta lògica, quan la fiscalia desgrana els actes que han de ser fiscalitzats per les forces i cossos de seguretat de l’Estat i parla de propaganda electoral es deu estar referint, forçosament, a actes administratius de propaganda electoral perquè reiterem que per a la ciutadania no hi ha hagut cap resolució ni declaració que suspengui els actes de contingut polític de difusió i promoció d’una idea determinada. No està decretat l’estat d’excepció.
Per tant i sota cap concepte ni tan sols en la precarietat jurídica que suposaria actuar com a policia administrativa per indicació de la fiscalia. No podem deixar de recordar en aquest sentit que la Fiscalia no disposa d’habilitació constitucional ni legal per tal de restringir drets fonamentals i que les forces i cossos de seguretat de l’Estat estan precisament cridades a la seva tutela davant de qualsevol actuació pública o privada.
És per això que demanem al cos de Policia Local que interpreti directament el text de la Providència del Tribunal Constitucional i que procedeixi a interpretar-la en un sentit que permeti mantenir la vigència dels drets fonamentals a la llibertat d’expressió, la llibertat ideològica i la participació política permetent a la ciutadania la lliure expressió i exercici d’aquests drets també en relació a la defensa, informació i proposta sobre el referèndum d’autodeterminació de Catalunya.
Alcaldessa/alcalde de l'Ajuntament de ***
Model 2
MOCIÓ DE COMPROMÍS DE TOT EL CONSISTORI AMB EL RESPECTE DELS DRETS FONAMENTALS BÀSICS I LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ.
El dia 6 de setembre de 2017 el Parlament de Catalunya va aprovar la llei del referèndum per l’autodeterminació de Catalunya que permetrà celebrar el Referèndum d'Autodeterminació el dia 1 d'Octubre.
El Tribunal Constitucional va acordar la suspensió de la Llei del Referèndum i Autodeterminació i la Llei de Transitorietat Jurídica i dels decrets de convocatòria i de mesures complementàries del Govern.
Malgrat les suspensions és necessari mencionar que la realització d’un referèndum no està tipificat com delicte, per tant només es pot investigar i eventualment condemnar en relació a la desobediència als requeriments del Tribunal Constitucional que en cap cas afecta als ciutadans, eventualment només afectaria a autoritats o funcionaris que hagin estat directament requerits.
Atès que el dret fonamental a la llibertat d’expressió, a la llibertat ideològica i a la participació política es troba reconegut a la Constitució del 1978, al Conveni Europeu dels Drets Humans (art. 9, 10, 11 i 14), al Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (art. 18 i 19) i a la pròpia Declaració Universal dels Drets Humans
Atès que la possibilitat de fer actes públics, ja siguin estàtics o manifestacions, és un dret fonamental reconegut fins i tot a la Constitució Espanyola que diu expressament a l’article 21.
El Ple de l’Ajuntament de **, a celebrar el ** de 2017,
Acorda:
1. Garantir el respecte més escrupolós al dret fonamental a la llibertat d’expressió, a la llibertat ideològica i a la participació política.
2. Implicar-se activament per permetre a la ciutadania la lliure expressió i exercici d’aquests drets també en relació a la defensa, informació i proposta sobre el referèndum d’autodeterminació de Catalunya.
3. Condemnar qualsevol actuació policial que menyscabi la vigència dels drets fonamentals a la llibertat d’expressió, la llibertat ideològica i la participació política i que dificulti a la ciutadania la lliure expressió i exercici d’aquests drets també en relació a la defensa, informació i proposta sobre el referèndum d’autodeterminació de Catalunya.
