Repassant les piulades de la màxima autoritat dels socialistes catalans de la darrera setmana, no n’ha aparegut ni una que denunciï els registres a diverses impremtes amb agents armats fins a les dents, ni el segrest de cartells electorals i planxes en impremtes, ni les visites d’agents de la Guàrdia Civil a diversos mitjans de comunicació per notificar-los que el dret d’informació està suspès, ni les identificacions indiscriminades a periodistes o la clausura de webs de la Generalitat. Tampoc la prohibició de dos actes al carrer a Santa Coloma de Gramenet per part d’una alcaldessa del PSC, que, òbviament, s’han celebrat igualment. Aquella esquerra que va ser republicana i que va lluitar des de la clandestinitat contra el franquisme i la repressió, ara observa, fins i tot amb un somriure, com l’Estat i les seves clavegueres destrossen els fonaments, ja prou dèbils, de la seva pròpia transició democràtica. Catalunya està sotmesa a un estat d’excepció de facto decretat per una Espanya que cau en un procés d’Erdoganització. El silenci còmplice del PSOE i el PSC espanta, perquè mai com fins ara l’Estat havia vulnerat els drets fonamentals de reunió i informació i la llibertat d’expressió. És esfereïdor, i sobretot, és injust amb la seva pròpia història com a partit polític demòcrata i d’esquerres, que s'hagi decantat per l'autoritarisme del PP.
El PSC prohibeix actes polítics perquè no són del seu gust i menysprea els alcaldes que s’ho juguen tot perquè els seus veïns votin. També menysprea Ada Colau perquè s’ha apartat de la foto constitucionalista i ha demostrat prou dignitat i talla moral com per estar al costat dels alcaldes perseguits per les seves idees i per denunciar l’estat d’excepció i la brutalitat d’un Estat que està disposat a tot perquè els catalans no votin. “Votar sense garanties? Amb mi que no comptin”, és l’eslògan de la campanya de boicot a les urnes del PSC, que curiosament, no expressa cap preocupació per la falta de garanties democràtiques per part de l’Estat que defensen. El nacionalisme espanyol ho aguanta tot. Amb aquesta actitud, el PSC és còmplice de la repressió a Catalunya. El socialisme català, desgraciadament, està incondicionalment al costat del PP, de la seva policia política i dels seus tribunals polítics. I per a desgràcia seva, el sobiranisme, lluny d’entrar en el seu joc, ha donat una resposta de societat madura i democràtica. Clavells, el Passi-ho bé de la Trinca, tranquil·litat i, sobretot, confiança total en les institucions catalanes que tiren endavant el referèndum.
El 27 de setembre, el PSC va obtenir 522.209 vots. Costa de creure que aquesta complicitat amb un règim que ha pres actituds totalitàries i que ha apostat per la repressió i la por per combatre idees polítiques no els passi factura. Molts militants i votants del PSC, a diferència de l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, nascuda l’any 1974, van ser esclafats pel franquisme -com a ciutadans, el PSC no exisitia però sí el PSOE- i es van jugar la pell per defensar la democràcia. A molts d’ells, la imatge de la Guàrdia Civil registrant impremtes o la d’una jove alcaldessa prohibint actes democràtics al carrer els haurà remogut l’estómac. Aquest país esperava un PSC que defensés el 'no' a les urnes amb valentia, amb un projecte polític per a una Catalunya espanyola.
