Benvolguda Lluïsa Moret, alcaldessa de Sant Boi,
Davant els darrers fets dels que hem sigut coneixedors, des de la CUP Sant Boi no ens hem pogut estar de fer-li arribar aquesta missiva amb un caràcter urgent i un to de sincera preocupació.
Coneixedors de la negativa del seu partit, a priori, d’obeir el mandat de la Generalitat (i en conseqüència, de la majoria de catalans i catalanes) d’obrir els col·legis electorals per tal de facilitar l’execució del referèndum per l’autoderminació de Catalunya – facilitar, que no permetre, donat que el referèndum esdevindrà efectiu amb més o menys espais electorals – no li escrivim amb aquest propòsit concret. Li escrivim com a l’enèsima i última crida a la coherència amb els valors democràtics en els quals es pressuposa que tots hi convergim.
Ningú, a favor o no de la independència del poble català, pot romandre impassible davant el fet que més de 700 batlles han estat cridats a comparèixer davant la fiscalia sota l’amenaça d’esdevenir detinguts.
És davant aquest atac a la democràcia que li demanem que doni una resposta clara, ferma, solidària i conscient. Li demanem que davant els atacs a la democràcia respongui sense por amb més democràcia.
El poble exigeix, de forma continuada en els darrers anys, una via democràtica per tal d’escollir el seu futur, una via democràtica que ha estat tan negada pel govern espanyol com reconeguda fermament de forma internacional com un dret fonamental, i tots nosaltres, en tant que representants d’aquells que hi depositen les seves esperances de futur en les nostres mans, hem de saber estar a l’altura d’unes circumstàncies que a voltes ratllen l’absurd (com la persecució a les impremtes) i a voltes ratllen el record d’un temps no tant llunyà, on la dissidència política era ofegada entre barrots (com les amenaces d’un poder judicial que va perdre la independència que li pressuposem fa massa temps).
No li restin dubtes que un poble que ha sabut convertir-se en un referent a l’hora de reclamar el seu dret de forma pacífica i constant no s’aturarà davant d’uns atacs que no per previsibles deixen de resultar tant estrambòtics com preocupants. Els catalans i catalanes volem votar i votarem, ara bé, serà passat aquest període de foscor on recordarem on es situava cadascú i nosaltres, com a força dins l’oposició d’aquest Ajuntament, volem tendir una mà oberta a que es sumi en l’objectiu de facilitar un anhel expressat amb contundència a carrers i urnes.
Suposem que no li vindrà de nou saber que la neutralitat en temps de crisi moral i de lluita en la defensa de drets fonamentals és, no ja inexistent, sinó un pas al costat d’aquells que fan ús de la coacció per negar-los. Cap llei pot brandir-se en contra dels drets inherents als humans, cap llei pot passar per sobre de la legitimitat que emana la veu d’un poble. Parlem de fets greus, d’un poble entre l’espassa d’un estat que no ha ni sapigut ni pretès fer net amb els anys de dictadura, i la paret de les seves lleis caduques: enmig d’això no hi resta espai pel tactisme partidista ni el recompte de rèdits electorals, estimada Lluïsa, ni a Sant Boi ni enlloc.
La decisió és clara i evident, pot recolzar la força contra la democràcia o pot recolzar l’anhel de democràcia. En tot cas, pensi que no en va cantem com fem caure espigues d’or, quan convé seguem cadenes. Som una nació que ha après a tenir memòria i cregui’ns que no perdonarà a aquells que sota la bandera de l’equidistància han permès una autèntica barbàrie.
És a les seves mans, alcaldessa. Democràcia o demofòbia.
