La significació de l'acte no es presentava a cap mena de dubte; en el Fossar de les Moreres hi reposen les restes dels patriotes catalans que el 1714 morïen defensant les llibertats nacionals contra els exèrcits invasors franco-espanyols.
Els crits dels assistents tampoc oferiren cap mena de dubte: «Ni Espanya, ni França, Països Catalans », «Independència, Països Catalans», «Llibertat patriotes catalans», «Se'ns ha acabat la paciència, volem la independència», «Euskadi, Galícia, Països Catalans», etc.
Era la primera vegada en la nostra història que es reunien més de trenta mil persones al Fossar de les Moreres, la primera vegada des del 1714 en què s'aplegaven més de trenta mil independentistes, la primera vegada des del 1714 en què era notòria la presència no sols de gent de tot el Principat sinó també del País Valencià, de les Illes i de Catalunya Nord.
La primera vegada que de manera tan multitudinària s'assumia el crit de Països Catalans, la primera vegada que la totalitat d'organitzacions independentistes feien un acte conjunt sota el lema «El poble treballador per la independència nacional». El mateix lema i el fet que els grups que convocaren l'acte fossin tots d'esquerra palesa que la lluita per les llibertats nacionals està lligada a la Iluita pel poble treballador i que aquest l'assumeix en el camí cap al seu alliberament.
A la tarda, més d'un milió de persones reivindicàvem l'Estatut al passeig de Gràcia de Barcelona. Cal remarcar que fa uns anys, Constrastant va qüestionar aquesta assistència i la situar en més de 100.000 persones
Crònica del setmanari Canigó númer 519
Els grups independentistes dels Països Catalans convocaren una concentració a l'indret on les forces absolutistes de Felip V, el primer dels Borbons, enterraren als patriotes catalans que havian donat la vida per la Llibertat nacional. La Diada amb el text "Al fossar de les moreres , no s'enterra cap traïdor i fins perdent nostres banderes, sent l'urna de l'honor'' que aquest dia l'Ajuntament tornava a posar -després que romanès en un magatzem des de la guerra, fou el lloc de concentració dels independentistes. En un dels carrers que surten a Santa Maria de la Mar hi havia uns clavells vermells i el text de "L'Onze de Setembre de 1714 uns patriotes catalans donaren llurs vides en defensa de les llibertats de Catalunya."
Entre la gent que es trobava al Fossar de les Moreres, un grup no participava de l'alegria dels independentistes: eren els familiars dels encartats en el "cas Bultó". Prop de les dotze del migdia donava començament el míting. Fèlix Cucurull explicà la significació històrica de l'Onze de Setembre. "La derrota -digué-- significà una gran repressió a Catalunya. la presó i l'exili, a més de la pèrdua de totes les lliberts.ts i institucions. La mateixa llei que oprimia els catalans també oprimia el poble castellà, ambdós sota un mateix pern absolutista."
Continuà parlant de la resistència del poble català vers la monarquia borbònica i de com a partir del segle passat Catalunya començà a celebrar la Diada.
Després d'explicar el significat del Fossar de les Moreres parlà del que suposaren per a Catalunya els anys d'autonomía que, si bé "el poble va votar un Estatut ja retallat perquè pogués ser aprovat a Madrid amb més facilitat, les Corts espanyolistes el retallaren encara més".
"Amb la victòria de les forces feixiste - continuà dient- aquest Estatut quedava abolit i tornàven a ser en un estat de submissió. Avui, 11 de Setembre de 1977, retem homenatge a tots els caiguts per les llibertats de Catalunya en aquests quaranta anys i especialment al nostre presldent Lluís Companys afusellat per les forces feixistes." Fèlix Cucurull acabà el discurs dient que "els nostres parlamentaris i el nostre president sapiguen que si una cosa no poden oblidar és l'Estatut". (us oferim em pdf aquest document històric sobre l'acte)
A l'acte, a part de les forces independentistes dels Països Catalans i dels signants de la carta de Brest, S'adheriren: E.I.A. i E.T.A. (p-m), COPEL, Lotta Continua, P.C.E. (i), P.T.E., J.G.R.E. -aquests tres rebudes amb xiulets- Marxa de la Llibertat d'Euskadi, Comitè de Treballadors i Estudiants Bascos, Comitès de Solidaritat amb els pobles argentí i saharià, Associació de Familiars i Amics dels Presos Polítics, Xirinacs, Joan Ballester, Josep Ferrer, Salvador Casanovas, i Jordi Carbonell entre d'altres.
