Això que passa amb l’Aeroport del Prat, una de les portes d’entrada principals de Catalunya no és cap casualitat, fa part d’una acció premeditada i estudiada per part d’Espanya que intenta deteriorar així la imatge de Catalunya a l’exterior i de castigar la població catalana.
El càstig espanyol a Gibraltar amb les cues demencials al pas fronterer és una constant històrica, és el preu de declarar que Gibraltar no és ni serà espanyol, amb el llenguatge florit de Fabian Picardo, ministre Principal de Gibraltar “l’infern es congelarà abans que Gibraltar sigui espanyol. No vol dir no i mai no significa mai, Gibraltar serà britànic sempre”.
El curiós és que la represàlia espanyola a qui colpeja de més és als treballadors espanyols que cada dia han de travessar la frontera per guanyar-se el pa per viure.
Per exemple durant el mes d’agost de l’any 2013, el govern de Gibraltar intentava frenar la pesca il·legal de les naus espanyoles, tirant formigo i ferro a les seves aigües territorials, els espanyols van deixar molt clar la reacció de venjança ‘Les polítiques contràries a Espanya tenen un cost.’ Quin era el cost? Provocar cues interminables a la tanca de Gibraltar, amb greus perjudicis pels treballadors espanyols.
En el nostre cas la voluntat política del poble i les institucions de Catalunya de realitzar un referèndum d’autodeterminació, provoca la voluntat de càstig espanyol, i en aquest cas qui rep són tots aquells que després de treballar tot l’any volen i poden gaudir d’uns dies de vacances, al mateix temps s’intenta colpir la principal indústria del país, el turisme, oferint una mala imatge organitzativa del nostre país. D’aquest desgavell, d’aquest caos, hi ha un únic responsable, el govern espanyol i el partit hereu del franquisme encapçalat per Mariano Rajoy.
Em direu que és pura especulació, que un govern no pot disparar-se trets al peu portant al caos un dels seus aeroports principals i castigant indiscriminadament la població, també els seus partidaris, és possible, com també és possible que encara no heu valorat bé la irracionalitat política del “Gobierno” espanyol, ja és casualitat que de tots els aeroports sigui aquell de Barcelona el que té problemes, sabem que AENA envia al Ministeri d’Interior dos dies abans, una comunicació amb els vols que hi haurà a l’aeroport. La policia espanyola coneix anticipadament, la quantitat de passatgers que han de superar els controls de passaports i també l’hora.
Això de volar no és una improvisada. Es coneixen els passatgers i els horaris anticipadament. Feu-vos la pregunta i doneu-vos la resposta, amb dos dies d’anticipació no es pot evitar el caos a l’Aeroport de Barcelona?
Ara entra també en acció una empresa privada com Eulen, de fet una empresa d’amiguets del PP, que paga salaris molt baixos als seus treballadors per controlar la seguretat de l’aeroport, però controlant vint-i-set aeroports espanyols, casualment l’únic on té problemes laborals greus és l’aeroport del Prat, feu-vos la mateixa pregunta, tanta acumulació de casualitats no serà que ‘Les polítiques contràries a Espanya tenen un cost.’?, i que com passa a Gibraltar l’estat espanyol i el seu govern vol castigar la població desafecta i deteriorar les seves infraestructures bàsiques.
Per una d’aquelles casualitats de la història ahir feia 313 anys, el regiment d’infanteria de marina del capità Joan Baptista Basset amb 400 soldats catalans desembarcava a Gibraltar i ocupava una platja que era determinant per a la conquesta aliada de Gibraltar enfront dels borbònics.
Els enfrontaments van durar relativament poc, els catalans van aconseguir desfer les defenses espanyoles en el seu punt de desembarcament, i al mateix temps les naus anglo-neerlandeses, sota les ordres del capità George Rooke, desfeien la fortalesa amb el bombardeig dels seus canons. La fortalesa de Gibraltar, situada entre els vaixells de guerra i la tropa catalana, procediria a la rendició; els militars castellans lliuraren la plaça a canvi de salvar vida, els seus béns i que els deixessin sortir.
Catalunya i Gibraltar tenen històricament parlant algunes coses en comú, ara ens uneix també la represàlia espanyola a les nostres infraestructures bàsiques.
