Ens hem tornat a endinsar en el tema de les dones i salut a Palestina. Hem conegut de primera mà Almuntada, el Fòrum contra les violències vers les dones de Palestina. Aquesta plataforma, de la qual en formen part els Health Work Comittees, es dedica a l’assessorament psicològi i legal a les dones que pateixen violències masclistes, a més d’actuar com a grup de pressió a les institucions per a promoure la protecció dels drets de les dones. Tal i com ens ha explicat la seva coordinadora, no es pot entendre la violència contra les dones palestines sense tenir en compte les violències derivades de la situació d’ocupació per part de l’Estat sionista. Les dones són les que més pateixen els efectes de les polítiques d’apartheid d’Israel. Així doncs, pel seu rol com a principals responsables de la cura i gestió quotidiana, quan es produeixen empresonaments o demolicions de les cases, són les que han de seguir tirant endavant la família. Pel que fa a l’àmbit familiar, mentre que segons les dades oficials, el 37% de les palestines pateixen violència psicològica, física o sexual, les expertes són conscients que, en realitat, les dades no reflexen les dimensions reals del fenomen. Per altra banda, les dades oficials també mostren que 30 dones van ser assassinades per part de la seva parella o exparella el 2016, i 22 han estat assassinades en el que portem d’any.
La segona trobada del dia ha estat amb els Women Affair Technical Comittees, una organització que desenvolupa diverses línies de treball: fomentar la participació política de les dones palestines, promouren l’empoderament econòmic de les dones, potenciar el lideratge comunitari de joves amb perspectiva de gènere, així com en qüestions relacionades amb les violències masclistes. Entenen la participació política des d’una perspectiva àmplia, és a dir, més enllà de les institucions o partits polítics, i creuen que la implicació activa de les dones en la societat, és fonamental per a assolir una societat palestina més justa i igualitària.
Ara bé, més enllà de l’aprenentatge rebut de la mà de dites organitzacions, avui ha sigut un dia on tant les reflexions personals com les de la brigada han pres gairebé tot el protagonisme. Així doncs, avui no ha sigut un dia de respostes sinó de preguntes, preguntes que ens agradaria compartir i seguir desenvolupant al llarg de tot el viatge.
Parlar des del coneixement situat sembla ser la manera més coherent, o més aviat fidel, de presentar-te a la realitat social amb intenció d’intentar comprendre-la. Sempre que hem escrit, ho hem fet des de l’encarnar-nos dones sent conscients de la nostra socialització o de part d’ella, i la nostra posició d’opressió respecte a l’estructura patriarcal. Mai haviem hagut de fer-ho des de la nostra posició d’occidentals. Ni escriure, ni interactuar. I la veritat és que no sabem com encarar-ho. Com parlar des del privilegi sense una posició victimista i paternalista? Com parlar sense abans haver deconstruït el racisme interioritzat que d’una forma subtil va calant en la consciència occidental? L’objectiu de la reflexió no és en cap cas alliçonar, sinó ben al contrari: compartir reflexions, les primeres reflexions. Per fer un pas més, esperem que cap endavant, en la inquietud d’entendre per no conformar-se amb una posició d’indiferència o de perpetuació.
Avui, en un mateix dia, hem viscut dues experiències que ens han permès reflexionar sobre la nostra posició. Després de la reunió amb la coordinadora general de l’Almuntada, hem anat a conèixer el grup de joves que participava en la creació d’una campanya per sensibilitzar el jovent sobre les violències masclistes. En arribar ens hem presentat i ens han preguntat què fèiem a Palestina.
Tant la successió de fets com les sensacions que s’han generat han anat acompanyades de fortes contradiccions. Hem parlat amb tres membres joves, un noi i dues noies, i ha estat el noi el que ens ha interpel·lat per començar la conversa. Aquesta però, ha estat la seva única intervenció. Després només han parlat les noies amb l’únic noi que participa de la nostra brigada, principalment. Els hem intentat explicar els nostres objectius: conèixer el moviment de dones palestí i la implicació en la salut que té l’ocupació i l’estructura patriarcal regional. Ha estat en aquest punt en què una de les dones, quan li explicàvem que el nostre interès per veure la influència de l’ocupació en la salut de les dones, ens ha preguntat si volíem valorar més elements que influeixen en la salut d’aquestes. Aleshores, una companya, dona, li ha anomenat, com a interès igualment important de la brigada, la importància del sistema patriarcal en aquesta determinació, de la mateixa manera, deia, que afecta les dones occidentals. La noia, amb cert to de resposta a un atac que no pensàvem que estiguéssim realitzant, ha afirmat que a nosaltres ens afecta més aquesta subordinació que a elles. Ha afegit, a més, si estàvem buscant una comparació cultural. Això, junt la sorpresa que ha mostrat en explicar-li la manca d’estructures i apostes al nostre país que hem vist que aquí si que hi són (formació mèdica en detecció de violències, programes específics de gènere, etc), ha rematat les contradiccions que ens ha fet aflorar. Pot ser les ulleres occidentals amb què ens mirem la realitat local molts cops les tenim més incrustades al nas del que pensàvem.
La sensació que ens ha inundat ha sigut la d’estar contínuament destorbant, no saber què dir, ni com dir-ho per por a dir quelcom que pogués resultar ofensiu. Pensar que pots ofendre i no voler fer-ho és humà però alhora pot suposar un perill, el de mirar a l’altre des del paternalisme. Destorbar és fruit de no tenir una postura clara, és no saber quin paper has d’assumir com a posició privilegiada. Encarnar és entendre com el context construeix i alhora és construït pels cossos. A nivell teòric he pogut conèixer els privilegis de ser occidental però fins que no m’he presentat a aquesta realitat com a cos, com a cos que viu, no he aconseguit comprendre-la.
Era ja l’hora del vermut així que hem decidit buscar un lloc on seure i xerrar acceptant que hauríem de canviar la cervesa i les olivetes per un te i una shisha. Hem volgut entrar a una bar on només hi havia homes i quan ens hem decidit i ja quasi teníem un peu dins, un home prou alarmat ens ha cridat “just for men” com si es tractés de l’eslògan d’un anunci sobre maquinetes d’afaitar. Així doncs, assumint per ignorància aquesta manera de fer, hem decidit buscar-ne un altre. Just davant n’hi havia un de molt semblant, també ple únicament d’homes. El cambrer en veure’ns a la porta dubitatives, ens ha vingut a buscar perquè entréssim, un cop més dirigint-se només a l’únic home de la brigada. Tots ells ens miraven i fins i tot un d’ells ha fet un símbol de negació al cambrer oposant-se a la nostra presència allà. Hem encetat el debat. Som conscients que molt probablement podem seure en aquestes cadires perquè som dones occidentals i blanques, ara bé, és una intuïció, no ens ho ha explicat ningú. Acceptar aquesta premissa és assumir des del prejudici i l’estereotip un model de funcionament on l’única explicació amb la qual ens sentim satisfetes -satisfetes perquè és l’única explicació que podem entendre-, és el masclisme. És assumir un paper en un determinat context que has construït en el teu imaginari i alhora assumir el paper que les altres persones t’estan atorgant. És situar-te a l’escena sent l’únic protagonista ja que tant el rol d’actor i el rol de l’espectador l’està assumint una única persona: tu.
Així doncs, les preguntes ens bombardegen de manera que no podem evitar qüestionar-nos sobre quin és el nostre paper. És actiu o és passiu? Òbviament és de segon pla, podem intuir-lo, però té sentit adoptar-lo sense haver-li preguntat a les dones palestines quin ha de ser? Entrar a un bar ple d’homes i seure és subvertiu? Hem de ser nosaltres qui subvertim? Fer-ho o creure que ho hem de fer no és contradictori a l’assumir que el nostre paper és un segon pla?
Sabem que és un debat, un debat que en definitiva, només ens interessa a nosaltres. Encarnem doncs l’occidentalitat i tenim por; por de què un cop entesa, no sapiguem què fer-ne.
