Andrew Gardner, investigador a Turquia per a Amnistia Internacional (AI), no està tranquil. La cita a un hotel al centre de la capital turca, Ankara, ha de ser ràpida i concreta: "no més de mitja hora". Damunt del bullici de la nit, no perd el fil de la conversa ni els detalls d'un Govern que el dia 20 de juliol va complir amb 365 dies sota l'estat d'emergència. Amb l'etiqueta de defensor dels drets humans, els seus informes ressonen a les oficines governamentals i avisen que l'administració d'Erdogan ha enviat a la presó a més de 50.000 persones. Alguns dels seus companys, tancats a la presó i acusats de terrorisme, han pagat un alt preu per defensar el poble turc. Els últims que ho van fer, entre els quals hi ha Idil Eser, directora d'AI a Turquia, van ser condemnats a presó preventiva la setmana anterior.
Cap a on es dirigeix Turquia?
Va cap a un Estat més autoritari, repressiu, cap a un govern que és encara més intolerant i disposat a caminar cap a la purga d'aquells que el critiquen sigui quin sigui el seu color polític. Rere l'Estat d'emergència, no està clar cap a on camina. L'any 2013 la policia ja va neutralitzar manifestacions pacífiques on hi havia més d'un milió de persones al carrer (revoltes de Gezi Park, a Istanbul). A més, al sud-est del país hi ha xocs entre els insurgents del PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan), que controlen la zona, i les forces armades del país, on hi ha hagut un augment massiu de la violació dels drets humans amb mig milió de persones desplaçades. Després del cop d'Estat l'any 2016 hi va haver més de cent mil persones acomiadades dels seus llocs de treball. Quant als serveis d'informació, és el país amb més periodistes a la presó del món i ara també han començat a atacar als defensors dels drets humans.
Que ha experimentat la societat turca en l'últim any?
L'intent de cop d'Estat de l'any passat va ser un retrocés fort amb prop de 249 morts i dos mil ferits. Això va indignar la gent i evidentment volen als responsables asseguts davant la justícia, però el que s'ha vist després del cop d'Estat és una persecució als que critiquen de forma pacífica el govern amb persones individuals i mitjans de comunicació tancats.
Quin és el paper de la Comunitat Internacional per aturar-ho?
Els aliats de Turquia han d'entendre que el país no està fent cas dels principis promesos i que va en contra dels drets humans. No tenen una justícia independent i molts dels juristes ja estan expressant el seu descontentament. És feina dels aliats deixar-li clar a Turquia que estan incomplint el que ja havien promès. El poble turc mereix molt més que això.
La situació particular d'Amnistia Internacional al país avui en dia sembla complicada.
Hem estat molt criticats pel govern de forma injusta per haver donat a conèixer els abusos als drets humans a Turquia. Cada vegada ho tenim més difícil i no podem accedir a certes parts de Turquia, com al sud-est. Les nostres investigacions són injustament criticades pel govern, però el més greu és l'empresonament del nostre president al país, Taner Kiliç, sota l'acusació del que les autoritats denominen FETO – organització de Fetullah Gulen, qui està acusat d'instigar el cop d'Estat. La setmana anterior també van arrestar la nostra directora, Idil Eser, mentre estava en una reunió sota la mateixa acusació de ser membre d'una organització terrorista.
Com a membre d'Amnistia, sents inseguretat?
Tots els estaments civils de la societat la senten. La pressió ha augmentat massivament en l'últim any i crec que s'han de prendre mesures contra aquesta escalada que va en contra dels drets humans i els seus defensors. No és només una demanda nostra, és de tothom.
L'any 1998 Amnistia Internacional va defensar Erdogan i ara aquest empresona els seus membres. Que sentiu?
Nosaltres defensem les persones que els seus drets han estat violats. El que vam fer l'any 1998 va ser totalment correcte i ho tornaríem a fer. Avui, amb la mateixa energia i determinació, fem campanya per tots els defensors dels drets humans.
Què està passant a les universitats?
La purga cap al col·lectiu acadèmic va començar quan un grup denominat Acadèmics per la Pau va signar una petició per criticar l'escalada bèl·lica al Kurdistan turc. És un exemple clar que l'Estat d'emergència sota el que es troba Turquia no està per defensar la seguretat del seu poble, sinó per perseguir gent que legítimament està criticant les polítiques d'Erdogan. És un intent de crear un Estat amb persones només a favor del govern, amb un sistema educatiu on la crítica no es tolera o, com a mínim, els no partidaris s'hi mostrin passius.
Com compara la situació del país abans de l'AKP, el partit d'Erdogan, i el present, amb ell com a president?
La defensa dels drets humans mai ha estat l'objectiu nacional. L'any 1980 hi va haver un cop d'Estat amb execucions, detencions massives i tortures a nivells molt alts. Als 90 també hi va haver un punt àlgid en la lluita del govern contra el PKK, on també va augmentar el nombre de violacions de drets humans, les tortures i les desaparicions forçades. Tot amb una total impunitat i amb actes perpetrats per membres del Govern de llavors. És cert que l'any 2000, quan l'AKP va arribar a ser primera força, hi va haver un avenç important en el respecte pels drets humans i es va avançar cap a l'abolició de la tortura als centres de detenció. Per això és molt trist que avui l'estat dels drets humans, posant l'exemple de la tortura, hagi patit un retrocés de 10 o 15 anys i es torni a executar en llocs on ja s'havia abolit.
