“Si la meua llengua sacseja els fonaments del teu Estat, potser el vas construir en la meua terra” (Musa Anter)
El dimecres passat al ple de l’Ajuntament de Bellreguard (la Safor) vam patir un nou intent d’humiliació i agressió a la nostra llengua per part de persones alienes al País Valencià. Semblava que volien fer valdre el “derecho de conquista” de la nostra terra per imposar una llengua que no ens és pròpia. Malauradament estem acostumats a aquestes agressions per part d’un regne i els seus vassalls que intenten imposar el pensament únic en el territori ocupat. (una llengua, una bandera, una nació)
El simple fet de parlar en valencià va ser motiu per interrompre el ple, van ser increpats i insultats els càrrecs electes per part de 4 persones d’origen madrileny que justificaven tal vexació amb l’argument inqüestionable del “estamos en España y se habla en español” tan repetit pel règim espanyol. Aquest fet s’agreuja si tenim en compte que es va realitzar en un espai de sobirania municipal front a càrrecs electes representants del poble. Aquesta agressió és reiterada al llarg i ample del País Valencià i és un símptoma inequívoc de la gènesi deofòbica i homogeneïtzadora de l’Estat espanyol.
Front aquesta imposició al ple de Bellreguard de la seua llengua els representants del poble van reaccionar de diferent forma. Els 5 membres del Partit Popular amb perfecta complicitat i de forma sucursalista es van sotmetre a la prepotència i van canviar de llengua faltant al respecte al poble que representen per acontentar a les persones que ens negaven el dret a la nostra llengua (el PP de les senyes d’indentitat). Els representants socialistes no van canviar de llengua però es mostraren més tebis als continuats atacs al nostre poble. En canvi, els representants de Compromís a l’Ajuntament, Àlex Ruiz i Alícia Boigues, van demanar el torn de paraula per dignificar la institució municipal i per defensar el dret a parlar en el nostre idioma en la totalitat del País Valencià, fet que va estar incomprès i criticat arribant a l’insult.
Per acabar-ho d’adobar van denunciar que els seus impostos serveixen per finançar el poble i no per millorar la platja on estiuen, remarcant que ells paguen impostos com tothom i no tenen els mateixos serveis. La paradoxa d’aquesta denúncia per part de ciutadans de Madrid va relacionada amb el menyspreu dels PGE que situa als valencians i les valencianes en la cua de les inversions estatals. En aquest sentit Alícia Boigues, regidora de Compromís, els va respondre que els impostos dels valencians i valencianes serveixen per a finançar l’Estat pel simple fet de que aportem molt més del que ens retornen (6.000 milions anuals d’espoli fiscal), que els nostres impostos marxen a Madrid i allí es queden.
Aquest acte de dignitat i valentia d’Àlex Ruiz i Alícia Boigues no hagués estat necessari de no viure en una situació colonial on es discrimina sistemàticament la nostra cultura, ens espolien els nostres recursos i ens neguen com a poble. Si parlar en la nostra llengua es considera un acte de rebel·lia, si ens volen reeducar i encabir en una España que recorda temps més grisos, és temps de reivindicar el dret a decidir el nostre futur com a poble.
Contra la seua agressió, la nostra dignitat!
Tenim Dret a Decidir!
