Amb aquest Codi, les empreses tenen un gran incentiu per a etiquetar en català i també per a estar preparades per a atendre en català de manera oral i escrita. Si no ho fan, els seus productes o serveis estaran exclosos d’una gran quantitat de les compres que fan l’administració o les empreses que hi presten un servei o n’exploten una concessió.
Des de l’ONG del català s’espera que aquest incentiu, pel qual s’ha treballat en els darrers mesos, sigui una empenta decisiva per a capgirar la situació actual, en què un 90% dels productes que hi ha disponibles al mercat no es troben etiquetats en català. Una situació que s’agreuja pel fet que no s’apliquin, en matèria d’etiquetatge, les regulacions previstes en l’article 128-1 de la Llei 22/2010 del Codi de consum. No és la primera vegada que una decisió de consum de les administracions públiques incideix en l’etiquetatge en català: l’any 2013, l’empresa Danone va etiquetar en català, per primera i única vegada, quan va fer una edició de dos milions d’ampolles de Font Vella perquè es venguessin a les màquines expenedores de les estacions de FGC i del metro de Barcelona.
Quines novetats presenta el nou Codi?Entre les novetats del text destaquen tres millores importants en els requisits lingüístics, que es van incloure a partir de les aportacions que la Plataforma per la Llengua va fer a la Secretaria de Transparència i Govern Obert.
A partir d’ara, l’Administració de la Generalitat de Catalunya haurà d’exigir a les empreses concessionàries de serveis públics que usin normalment el català en l’etiquetatge i l’embalatge dels productes que ofereixin, i també podrà exigir-ho als subministradors de productes alimentaris, salut i seguretat, i productes «en els quals l’ús de la llengua tingui una funció rellevant (informàtica, telefònica, etc.)». La primera d’aquestes provisions ja es trobava recollida en l’article 30.1 de la Llei 1/1998 de Política lingüística, però mai fins ara no s’havia concretat en un reglament regulador de la contractació. La segona provisió també és una millora significativa, ja que l’article 31 de la Llei 1/1998 només obliga les administracions a exigir que els contractistes tinguin en català la retolació i les comunicacions megafòniques. Cal fer notar que aquest avenç per al català ha estat possible per l’aprovació de la Moció 120/XI al Parlament de Catalunya, fruit de l’assessorament de l’ONG del català als grups parlamentaris. En aquesta moció, la cambra legislativa insta el Govern i els ens locals a garantir que els productes de les empreses concessionàries es trobin etiquetats en català, d’acord amb Llei 1/1998 i el Codi de consum.
Les altres dues novetats són clàusules lingüístiques que a partir d’ara seran d’incorporació obligatòria en tots els contractes com a condició d’execució. D’una banda, les empreses contractistes hauran d’assumir l’obligació que el seu personal d’atenció al públic «tingui suficient coneixement de la llengua catalana». D’altra banda, també hauran d’assegurar «que en les relacions, les actuacions, la documentació i els instruments de comunicació entre l’empresa contractista i les persones destinatàries es faci servir el català». L’administració de la Generalitat haurà de «controlar el compliment efectiu» d’aquestes clàusules i «preveure, com a causa de resolució contractual, l’incompliment de les obligacions previstes relatives a l’ús de la llengua catalana».
