Quan es faci públic el contingut complet de la sentència, els serveis jurídics de l’ONG del català l’estudiaran per a fer-ne un informe i analitzar la gravetat d’aquest nou atac contra la llengua catalana. Aquestes resolucions representen un abans i un després en el tracte que la cort constitucional dispensa vers Catalunya. És un nou cop de porta a la igualtat de drets lingüístics.
Sobre la llei del Codi de Consum, la Plataforma per la Llengua recorda que mentre que l’estat espanyol disposa de més de 300 normatives que obliguen les empreses a etiquetar o presentar la documentació exclusivament en llengua castellana, el català es troba cada cop més desemparat davant les institucions de l’estat, i maltractat per aquestes.
Segons la nota relativa a les sentències, veiem que el TC busca buidar de contingut part de la norma, atès que anuncia que no hi serà aplicable a l’atenció al client el règim sancionador, però en canvi, les informacions escrites seran constitucionals en els termes que digui la sentència. Per tant, no se’n pot deduir quines seran les restriccions, ni si les sancions estan anul·lades.
Aquesta llei pretén resoldre situacions de desigualtat concretes. Necessitem eines que ajudin a combatre les situacions injustes que viuen els ciutadans que parlen català, una llengua que ha de poder gaudir de més presència i visibilitat en àmbits com el consum en general o el cinema per a recuperar l’autoestima d’aquests parlants.
Respecte de la llei catalana del cinema, l’ONG del català planteja que el TC ha volgut actuar com a òrgan legislador, atès que, tot i que la considera constitucional, determina que la distribució de cinema doblat o subtitulat que ha de ser en català no pot ser superior a un 25%, de manera que s’impedeix la igualtat de condicions entre el català i el castellà amb una limitació establerta arbitràriament.
D’altra banda, també veiem que la sentència només afectaria les versions analògiques, mentre que els formats digitals mantindrien l’obligació d’incorporar la versió doblada o subtitulada en català, sense excepció. Això representa que tots els formats digitals que s’exhibeixin en sales hauran de tenir disponible l’opció d’escollir la pel·lícula en català, malgrat que l’obligació de les sales afectaria el 25% de les projeccions, com a màxim; i pel que fa a la projecció posterior per altres canals (un consum cada cop més important avui dia, i amb el que els espectadors tenen l’opció d’escollir), sempre se n’haurà d’incloure la versió en català, amb la condició que hagin estat estrenades prèviament a Catalunya doblades i subtitulades en català, d’acord amb l’article 18 d’aquesta llei.
Per tant, encara que s’hagin estrenat en pocs cinemes, només pel fet d’haver-se estrenat, ja s’estableix l’obligació que el 100% d’aquestes pel·lícules distribuïdes per altres canals incorporin la versió en català. Per això, la Plataforma per la Llengua insta el Govern català a fer complir aquests percentatges, a desplegar el reglament tal com està previst en la llei, i que el cinema en català es normalitzi.
Finalment, pel que fa la llei d’acollida de les persones immigrades i retornades a Catalunya, la Plataforma per la Llengua recorda que va ser aprovada per un ampli consens, que sumava una sòlida majoria de diputats del Parlament de Catalunya, i que anava en la línia de les recomanacions de la Comissió Europea. En els darrers anys, del més d’un milió de persones que han arribat a Catalunya, les que han après català també han après castellà, però la situació inversa no sempre es compleix. És a dir, hi ha molta població nouvinguda amb un domini a bastament suficient de la llengua castellana que encara té un domini deficient de la llengua catalana. De manera que necessitem un sistema que reequilibri aquesta situació.
Cal recordar que més d’una quarantena d’entitats de nouvinguts a Catalunya van manifestar queixa quan es va conèixer la presentació d’aquest recurs d’inconstitucionalitat i es van adherir a un manifest en què demanaven la retirada del recurs i instaven la Generalitat de Catalunya a desplegar la llei, amb independència del recurs, per a garantir la cohesió social i que el català sigui la llengua comuna.
Des de la Plataforma per la Llengua considerem indispensable que aquestes lleis afectades mantinguin la seva essència pel que fa als drets lingüístics dels catalanoparlants. Creiem que aquestes sentències i la intencionalitat que les motiva confirmen que la llengua catalana no pot disposar d’un marc jurídic propi, i tanquen la via de la igualtat de drets lingüístics dels consumidors a l’Estat espanyol. Per tot això, ara més que mai es demostra allò en què insistim des de fa temps: ens trobem en un estat que va en contra de la nostra llengua; per tant, només un estat propi i una clara implicació ciutadana garantiran que el català i els parlants del català gaudeixin dels mateixos drets que tenen comunitats lingüístiques europees de dimensions similars." Demanem que les institucions catalanes continuïn aplicant la llei malgrat aquestes resolucions i animem el Govern a fer complir tot allò que ja és definitiu en aquests textos. La voluntat democràtica del poble de Catalunya està per sobre de la voluntat dels membres del Tribunal Constitucional, que s’ha provat que actua amb parcialitat i fomenta la desigualtat entre ciutadans.
