2 anys a l'Ajuntament
La CUP Capgirem Barcelona considera que s'ha perdut una oportunitat de canvi

En relació a l'1 d'Octubre, Roser Vime, membre del Secretariat Municipal ha manifestat “Volem que la ciutat de Barcelona defensi el referèndum de l’1 d’octubre fins a les últimes conseqüències.”

14/07/2017 Política

La CUP Capgirem Barcelona ha realitzat una conferència política per fer un balanç dels dos primers anys de legislatura i apuntar com encararà els dos anys que té per davant.

En aquesta conferència, on i ha participat Eulàlia Reguant, Maria Rovira, Josep Garganté, María José Lecha i Roser Vime, la CUP Capgirem Barcelona ha destacat la generositat que ha mantingut amb el Govern de Barcelona durant aquests dos anys, la preocupació per les renúncies de Barcelona en Comú i l’alerta pel poder fagocitador d’activistes que té la institució. Així mateix, l’organització també a apuntat la seva intenció d’equilibrar els esforços que

Els anticapitalistes en boca d’Eulàlia Reguant han començat la conferència tot fent un recorregut per les tres dècades de governs a la ciutat de Barcelona per tal de situar en context la situació actual. També han recordat el procés col·lectiu a través del qual van constituir el que avui és la CUP Capgirem Barcelona.
Reguant ha recordat que “Des del 1979 amb els governs municipals formalment progressistes (PSC-ICV-ERC) o conservadors (CiU), les classes populars i treballadores de la ciutat han perdut en totes les sobiranies.”, ha acabat recuperant alguns dels fonaments estratègics de la formació “No preteníem (ni pretenem) guanyar les eleccions, sinó transformar la ciutat sencera. Sabem que la transformació i l’emancipació de classe, feminista i ecologista no vindrà de la mà d’unes eleccions, sinó de la mobilització col•lectiva i les lluites de classe”.

Maria Rovira al seu torn ha posat èmfasi en la generositat que ha tingut la CUP Capgirem Barcelona amb el govern de la ciutat, aquesta solidaritat s’ha materialitzat en el suport de la CUP Capgirem Barcelona a les propostes dissenyades per millorar les condicions materials de vida de les veïnes, fins i tot quan aquestes propostes han estat de mínims i allunyades dels objectius del seu programa polític.
En aquest sentit Rovira va fer un repàs per les principals propostes presentades durant aquests dos anys: Les proposicions aprovades amb el suports del govern i les aquelles que no han tingut el suport o abstenció per par del govern

Així mateix, també han lamentat que aquesta generositat sovint s’hagi trobat en carrerons sense sortida ja que, malgrat ser aprovades, moltes de les propostes finalment no es duen a terme. Rovira també ha recordat que “Les propostes que s’aproven a Plens o Comissions no son vinculants, això posa de relleu la debilitat de la democràcia actual”.

Al seu torn Josep Garganté ha fet un anàlisi de la situació actual en clau institucional i de carrer, ha recordat els compromisos assumits pel projecte de Barcelona en Comú, Garganté ha afirmat que “El Govern de Barcelona en Comú i el PSC ha significat la re legitimació de les institucions burgeses” també ha alertat de la “fagocitosi dels moviments veïnals i socials, que han transformat la crítica del passat en la submissió del present”.
Garganté ha acabat la seva intervenció amb una metàfora sobre l’entrada del PSC al Govern, “…aquesta classe dominant convenientment camuflada de classe mitjana va dormir tranqui-la el dia que va veure que els anomenats Comuns se’n van anar al llit amb ICV-EUiA. Amb l’entrada del PSC al govern van poder roncar, com es diu, a “pierna suelta”.”

Maria José Lecha ha començat el seu torn de paraula amb una afirmació clara i contundent “arribem a l’equador del mandat amb la certesa que estem davant d’una oportunitat de canvi perduda”, també ha fet un repàs per la generositat amb la que la CUP Capgirem Barcelona ha estès la mà a les polítiques transformadores, i ha continuat plantejant una disjuntiva al govern ”si Barcelona en comú està disposada a avançar en la transformació de la ciutat ens trobaran al costat si opten pel continuisme i el pacte amb el PSC ens trobaran de cara.”.
Lecha ha recordat la situació de les externalitzacions a l’Ajuntament de Barcelona. Així com ha apuntat els punts on s’haurien de fer les grans transformacions de la ciutat per fer un clar pas endavant; urbanisme, economia, turisme i feminisme.
Lecha ha acabat el seu parlament amb una declaració d’intencions , “El carrer, les assemblees, la mobilització, el moviment popular han estat, son i seran el nostre habitat natural, som el que som perquè venim d’on venim. Volem seguir sent altaveu de les lluites a l’Ajuntament”.

Per acabar, Roser Vime, membre del Secretariat Municipal, ha posat en valor la necessitat de compartir amb les classes populars l’aprenentatge fet durant aquestes dos anys. Aprenentatge, sobretot, dels límits i perills de la institucionalització de les lluites. Vime, portaveu de la formació anticapitalista, ha destacat que “cada assumpció del marc legal vigent és una constatació que no hi ha transformació”. Vime ha avisat que no volen caure en la lògica de pactisme i que, per tant, no acceptaran més xantatges polítics. La formació demana al Govern que faci propostes valentes i sense excuses. També ha anunciat que “durant els propers dos anys es comprometen a dedicar menys forces als òrgans institucionals per tal de dedicar-los a les lluites populars i de base”.

Finalment ha llençat un missatge respecte al referèndum:

“Volem que la ciutat de Barcelona defensi el referèndum de l’1 d’octubre fins a les últimes conseqüències.”“Volem que la ciutat estigui al centre del procés constituent que s’ha d’esdevenir després de guanyar aquest referèndum, empenyent cap a l’esquerra tant com es pugui la construcció d’aquesta nova república. “