Les veïnes i veïns hem estat expulsats del carrer Blai: la gent gran no hi pot gaudir, els nens i nenes no hi poden jugar i no hi podem seure si no és consumint en una terrassa, perquè hi ha pocs bancs.
El carrer, amb 9,60 metres d'ample i 500 metres de llarg, s’ha convertit en un parc temàtic amb uns 52 establiments de restauració i 37 de terrasses. És l’exemple de model de ciutat del gremi de restauradors, un model en què l’oci nocturn i l’explotació econòmica estan per davant de l'espai públic.
Únicament cal buscar per internet, hi trobarem molts portals que tenen com a referència el carrer com a zona d’oci, amb reclams tan cridaners com “la calle con más bares de tapas por metro cuadrado de toda la ciudad condal”, “la calle de la tapa buena, bonita y barata”...
El resultat d’aquesta situació provoca conflictes, tant per l’ús comú dels espais com pel dret a la salut i al descans, ja que no es garanteix un barri ni una ciutat accessible i inclusiva per a tothom. El carrer és estret i els vetlladors són plens encara que tanquin, el soroll continua amb els bars oberts fins a les 3 del matí, la gent surt a fumar i a parlar fora sense que ningú pugui dir res.
D’ençà que el 2009 va esdevenir zona per a vianants (sense consultes prèvies al veïnat), el carrer Blai ha esdevingut un espai ple de soroll, brutícia i conductes incíviques. Molts veïns han optat per marxar del barri, cansats de fer queixes sense resultat a la Guàrdia Urbana, les associacions veïnals i els síndics de greuges.
La responsabilitat, però, no és únicament dels restauradors (per a ells la caixa és l’únic objectiu). La responsabilitat és principalment política, té noms i cognoms i correspon a aquells partits polítics que van aprovar una ordenança que ha fet possible un carrer Blai.
El 28 de gener de 2014 es va aprovar el projecte d’Ordenació Singular de Terrasses del carrer Blai i Blesa al Districte de Sants-Montjuïc. La nova ordenança va ser fruit de la negociació entre veïns i restauradors, mitjançant la qual hi havia el compromís de limitar l'horari a canvi d'augmentar el nombre de llicències de taules més enllà del que marcava la normativa.
El 3 març 2015, Alerta Poble-sec i Raons Públiques vam presentar al·legacions a l'esmentat projecte, on es demanava entre d'altres coses que es reduís una hora l’horari dels vetlladors. La modificació del redactat de l’article 12 de l’Ordenació Singular de Terrasses (acompanyada de 800 signatures), proposava uns horaris de 8 a 23 hores de diumenges a dijous i de 8 a 24 hores els divendres i vigílies de festius.
El maig 2015 el Gremi de Restauració va presentar un contenciós administratiu que va guanyar, ja que el jutge argumentava que el carrer Blai seria l’únic lloc a tot Barcelona on es fes aquesta modificació d’horaris. Ara, una nova sentència anul·la de nou la reducció de l’horari de terrasses de Blai i Blesa, i dona la raó al restauradors sobre els horaris de tancament de les terrasses.
El jutge torna a acusar l’Ajuntament de perjudicar els restauradors dient que els discrimina, quan en realitat el que fa és garantir l’ús de l'espai públic i la circulació o estada de les persones, així com també garanteix el dret fonamental al descans (els nivells de sorolls sobrepassen les normatives europees) i de la salut dels veïns, perquè puguin continuar vivint als seus habitatges.
Hi ha lleis, jutges i sentències que diuen que els restauradors són discriminats, però: ¿En els veïns i veïnes qui hi pensa? ¿S’ho ha preguntat algú? ¿Han vingut al barri a preguntar la gent que hi viu què en pensa, o només ho han fet als que tenen els negocis?
Fem una crida a la responsabilitat social i política de tots els partits perquè davant del procés de negociació de la revisió de l’ordenança vigent prevalguin els interessos generals i públics per sobre dels interessos privats, de rendibilitat econòmica i explotació de l'espai públic.
Volem una ordenança que garanteixi l’espai públic com a lloc d'estada, de trobada i d’ús col·lectiu per a la ciutadania, l'accessibilitat i la mobilitat, el dret a la salut i el descans amb uns horaris que ho permetin. Assegurar aquest dret passa per reduir com a mínim una hora el tancament de totes les terrasses i establiments de restauració.
Volem una ordenança que sigui efectiva, tal i com diu el seu preàmbul, on “l’objectiu és afavorir l’equilibri entre els usos de les terrasses i els usos col·lectius de l’espai públic, garantint en primer lloc la qualitat dels espais per a ciutadans i veïns i en segon lloc donant suport a l’activitat econòmica dels sectors de restauració i assimilats”.
