La majoria dels portals web que depenen d’institucions de l’Estat ignoren el català –i la resta de llengües oficials diferents del castellà– en la comunicació de cara al públic. Aquesta és la manera com els organismes públics espanyols conceben el plurilingüisme, segons constata l’informe “El català, ignorat a les pàgines web oficials de l’Estat espanyol”, que ha elaborat la Plataforma per la Llengua i que ha analitzat 254 portals webs. En 163 d’aquests, el català n’és una llengua completament inexistent, i en la resta de casos, el català s’hi troba de manera residual o parcial. Només quatre webs tenen versions completament en català.
L’ONG del català ha analitzat els portals dels ministeris i els òrgans que en depenen, i també de la Casa Reial, dels òrgans legislatius i judicials i de les federacions esportives. En conclusió, només un 1,6% dels webs observats té una versió plenament en català al mateix nivell que la versió castellana, i en el 64,2% de casos no hi ha ni rastre de la llengua catalana. La descura, la desídia i el menyspreu amb què l’Administració estatal tracta la llengua catalana es fan encara més palesos quan s’observa que gairebé un 74% de les pàgines que estan traduïdes al català contenen faltes d’ortografia, oblits i barreges lingüístiques constants, una situació que resulta inconcebible per a la versió en castellà. A més, un 30% de les pàgines web de l’Estat que estan traduïdes al català fan secessionisme lingüístic, és a dir, distingeixen una suposada versió “en català” d’una suposada versió “en valencià”.
Aquest estudi de la Plataforma per la Llengua posa de manifest que, contràriament al que diu el govern espanyol, la presència del català als portals web de l’Administració General de l’Estat és molt escassa, i que els usuaris que volen utilitzar aquesta llengua per a accedir a la informació pública i fer-hi tràmits, hi troben dificultats serioses. A part del fet que la majoria de les pàgines observades no es troben en català, moltes altres presenten versions en aquesta llengua que són molt parcials i defectuoses, contenen nombrosos errors, barreges de llengües o faltes i redireccions a la versió principal en castellà.
Alguns dels tràmits més importants que no es poden fer per via telemàtica en català són: sol·licitar l’informe de vida laboral, comprovar el nombre de punts del carnet de conduir, comprar bitllets dels ferrocarrils de RENFE, sol·licitar o renovar la targeta sanitària europea, consultar la referència cadastral de l’habitatge –necessària per a informar de l’habitatge habitual en la declaració de la renda–, o fer el pagament de l’IVA, un tràmit obligatori per a la majoria d’empreses.
Això confirma que l’Estat espanyol incompleix la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, que va ratificar l’any 2001. Aquest tractat internacional, promogut pel Consell d’Europa, una organització internacional que vetlla pel respecte dels drets humans al continent, estableix una sèrie d’obligacions que els estats signants poden adquirir envers les llengües minoritàries. Entre altres coses, la Carta estableix que les autoritats estatals que tenen circumscripció sobre territoris amb llengües regionals han d’assegurar que els ciutadans poden fer servir aquestes llengües en els tràmits, les sol·licituds i la interacció amb l’Administració. Com que moltes d’aquestes gestions avui estan informatitzades, les obligacions que es deriven de la Carta suposen que els estats han de disposar de versions de les seves pàgines web en les diferents llengües regionals o minoritàries que s’han compromès de protegir.
Aquest estudi s’ha elaborat després que el ministre d’exteriors espanyol i altres representants institucionals de l’Estatlamentessin el mes de gener l’eliminació de la versió en castellà del web de la Casa Blanca. En aquell moment ja es va fer palès que la presència del català i les altres llengües oficials distintes del castellà en les pàgines web oficials de l’Estat és molt millorable.
