Els dies passen i el referèndum s'acosta. Només falten 75 dies per l'1 d'octubre i els discursos i les amenaces van pujant de to. Com a mostra de tot plegat, un fet de la setmana passada: la Guàrdia Civil entrant al Teatre Nacional de Catalunya per a buscar informació de l'acte que va fer Junts pel Sí per explicar com serà el referèndum. Més enllà del sorprenent silenci del gremi teatral —no ho dic jo, ho diu un reconegut actor i director— el que més xoca és que aquest lamentable fet hagi coincidit, amb pocs dies de diferència, amb dos textos sobre l'1-O impulsats per diferents sectors dels comuns. Malgrat la Guàrdia Civil entrant al TNC, cap dels dos textos anava en la línia de la defensa del referèndum d'octubre sinó tot el contrari.
En primer lloc es tracta d'un manifest directament oposat al referèndum rubricat per més de 200 militants dels comuns, que no havent-ne tingut prou amb la posició oficial del partit —que recordem-ho, nega que el proper 1-O hi hagi cap referèndum— han preferit avalar un text on es demana el boicot passiu a l'1-O. És a dir, es neguen a votar i demanen que el partit no faci cap crida a la participació. Llegint la llista dels signants no sorprèn gens la seva posició, es tracta del sector més reaccionari i espanyolista del partit liderat per Domènech. Hi trobem noms com en Joan Boada —l'ecosocialista que des de la Conselleria d'Interior defensava l'empresonament de la llibertària Núria Pòrtulas— en Quim Brugués —l'home de les garanties que va provar de dinamitar el 9-N— la Sílvia Carrasco —vicerectora de la UAB que va proporcionar als Mossos les dades del secretari general de la CGT— o en Roger Molina —el Mark Serra dels comuns que viu a una realitat paral·lela on Albano Dante Fachín és un filoconvergent.
El segon text, signat per Pablo Iglesias i Xavier Domènech, el publicava ahir dilluns a El Periódico. Personalment és un text que em dol més que el manifest dels 200 comuns. Com a mínim el primer va de cara a barraca, en canvi aquest, seguint la línia aprovada pel partit, falseja la realitat i menysté de nou el referèndum. L'article titulat «Un sol poble» defensa la idea que el proper 1 d'octubre no hi haurà cap referèndum sinó una «mobilització ciutadana». El text es basa amb la falsa idea que tot el conflicte nacional que ha portat a aquesta situació és culpa del PP. Però també argumentant que els comuns estaven sols defensant el referèndum quan els independentistes seguíem cegament el dictat convergent. Obviant, és clar, que el referèndum s'ha demanat fins a 18 cops al Congrés espanyol i que mentre ells giraven l'esquena a les consultes populars, l'independentisme va fer centenars de consultes per a reivindicar-lo. Tot l'article es basa en futuribles de canvi que mai no es produeixen —no n'han tingut prou en perdre dues eleccions seguides— on exculpen de nou els seus únics possibles socis d'un futur govern. Un PSOE que és ben sabut per tothom que actua de la mateixa manera que el PP en qüestions d'Estat. Potser és que Iglesias i Domènech han oblidat que si Rajoy és president, també és gràcies al PSOE. Precisament fou un dirigent socialista el que es va vanagloriar d'esquilar l'Estatut de 2006.
Vivim en un país estrany on els monolingües es fan dir bilingües. No és d'estranyar doncs que els que aixequen la bandera del dret d'autodeterminació pel Sàhara, Palestina o el Tibet, la guardin de cop quan es tracta d'aplicar aquest dret a Catalunya. Cap excusa, per rebuscada que sigui, taparà el rerefons de la qüestió. Els comuns no volen passar per l'adreçador amb el conflicte nacional perquè no en volen patir les conseqüències tal i com va passar amb CiU i el PSC, dues formacions que han perdut bous i esquelles amb el procés, però que ara per ara poden parlar ben clar respecte aquesta qüestió. Els comuns en canvi, es neguen a parlar clar. Per això són els més interessats a allargar el xiclet del processisme i evitar el referèndum. Un referèndum que els hi cau com una llosa i els hi posa un gran mirall davant dels morros. Com que la realitat els hi és terriblement incòmoda, en lloc d'acceptar-la, han preferit intentar que la realitat s'assembli a la seva fantasia fraternal, on el referèndum només serà possible quan ells, de la maneta del PSOE, governin el país dels unicorns. Cap sorpresa doncs amb les últimes enquestes. Podem i companyia perdrien fins a 11 diputats al Congrés espanyol i Catalunya en Comú se'n quedaria amb 12 al Parlament, només un per sobre que l'escabetxina política liderada per Lluís Rabell. Tant de soroll era per fer això?
En definitiva. No es tracta de dir que ets d'esquerres sinó de demostrar-ho. No n'hi ha prou d'omplir-se el pap amb referèndums futuribles sinó de fer costat el referèndum que la majoria parlamentària —representant d'una majoria de la societat catalana— tirarà endavant amb o sense vosaltres. No s'hi val tirar aigua al vi reduint el referèndum a una «mobilització ciutadana». El referèndum serà allò que els catalans vulguem que sigui, i ni des de Madrid ni des de la direcció de cap partit ens faran fer el contrari. Seria fotut que els comuns no hi fóssiu, francament. La tria, ho he dit «manta» vegades, és molt senzilla: urnes o tricornis, vosaltres decidiu.