Com cada any, aquest migdia ha sortit la Flama del Castellet (Perpinyà) i a hores d'ara  puja al cim del Canigó. Al punt de mitjanit es procedirà a la ceremònia de regeneració. Amb la flama regenerada s’encendrà, la nit del dia 23, una foguera feta amb els feixets de llenya que, provinents d'arreu de la nació, s’hi hauran pujat el diumenge abans (veure també Festes.org). Amb la flama d’aquesta foguera s’encendran les  d'arreu de la nació. Un llantió la recollirà i la tornarà de nou al Castellet perquè cremi tot l’any fins al proper 22 de juny.

Aquesta presó, simbol d'odi i de sofriment esdevindrà mitjançant la flama del Canigó un llar d'amor. El Castellet, aquesta antiga fortalesa es transformà gràcies a Josep Deloncle en el Museu d'Art i de Tradicions Populars, batejat amb el nom de "La Casa Pairal" "

Es en aquestat llar on es conserva tot l'any, "la flama del Canigó, tota plena d'amor, de pau i de fraternitat" deia Josep Deloncle.

El passat cap de setmana, centenars de persones van acudir a l'Aplec del Canigó. Des del camp base situat al Refugi de Cortalets, van anar a fer el cim per a deixar-hi feixos de llenya. Activitat coordinada pel Cercle de Joves de Perpinyà, Òmnium Cultural, l’Associació la Flama del Canigó d’Igualada i altres entitats.

Missatges de la Flama del Canigó 2017

L'històric defensor de la Flama del Canigó Toni Ayala és l'autor del missatge 2017.

D'altra banda com va fer també l'any passat, la Confederació d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans ha emès un missatge on recorda que l'origen de la Flama del Canigó que va desafiar la frontera imposada, "El 1966 patriotes nord-catalans van franquejar amb la Flama la frontera francoespanyola imposada: van esborrar simbòlicament tres-cents anys d'ocupació, de mutilació del país, de suplantació de la nostra identitat mil·lenària.El nord-català Gilbert Grau deixà ben clar el 1987 –fa just trenta anys enguany– els reptes: és la «Flama de la nostra Catalunya sempre més encesa per a portar el missatge de pau i germanor necessitat pels pobles que l'envolten. Missatge d’afirmació independentista… missatge de determinació per … fer entendre que Catalunya vol ser present a Europa, sobirana i mestressa del seu destí»".

També fa una crida per assolir la independència de Catalunya i la futura la Confederació dels Països Catalans, "Amb la Flama fem pinya i exigim per una part de la nació, el Principat de Catalunya, la República catalana, el nostre estat independent. Amb la Flama sabem el que volem: la Confederació dels Països Catalans. Mantenim-la encesa per preservar el nostre poble.El futur és nostre. Construïm-lo!". La Confederació d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans està formada per  'l'Assemblea Nacional catalana, l'Assemblea Sobiranista de Mallorca i la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià.

Cal remarca que l'Acció Cultural dels Països Catalans ha publicat darrerament articles  sota el títol [L’endemà des dels Països Catalans] on recull veus dels diferents territoris pel que fa a la celebració de la Flama del Canigó i la Diada de Sant Joan i "Lliure i Millor ha recollit el missatge de Daniela Grau i Humbert, professora i independentista nord-catalana

Centenars de municipis se sumen a la crida de reivindicar la Festa Nacional dels Països Catalans

El 24 de juny és l'única festa que se celebra de forma conjunta arreu dels Països Catalans: són les festes de Perpinyà, les fogueres d'Alacant, la flama del Canigó, els salts de cavall a Ciutadella de Menorca, les baixades de falles al Pirineu i Andorra, les revetlles populars a Catalunya i el País Valencià... És una jornada lligada al foc i al caràcter mediterrani del poble català, que simbolitza el final de la sega dels camps ("Pel juny, la falç al puny") i la celebració del solstici d'estiu.

Gairebé tres-cents municipis s'han sumat a la crida d´Òmnium Cultural per declarar el 24 de juny, Diada de Sant Joan com la Festa Nacional dels Països Catalans. La campanya s'intensifica aquests dies coincidint amb la proximitat de la festa i de la Flama del Canigó i es fa arribar una moció als Ajuntaments amb l'objectiu que se sumin a la demanda.

Xifra incrementada en els dos darrers anys sota l'impuls de l'Espai Mata de Jonc que ha tornat a fer una crida a tots els regidors i regidores, batlles i batllesses, a totes les corporacions municipals dels Països Catalans, perquè assumeixin la proposta de declarar Sant Joan, Festa Nacional dels Països Catalans i defensin la moció davant els Plens municipals.

L'entitat ha fet seva aquesta proposta amb la voluntat d’estrènyer els llaços comuns, començant pel món local dels nostres pobles, viles i ciutats. Presentant arreu on sigui possible mocions favorables adeclarar el 24 de juny com a Festa Nacional dels Països Catalans. "Una moció carregada de simbolisme, però que pot empènyer a impulsar nous projectes i noves iniciatives i, sobretot, una activa política de relacions i agermanents poble a poble, vila a vila arreu dels nostres territoris".

En aquesta línia, l'any passat  es va expressar la Confederació d'entitats sobiranistes dels Països Catalans: l'Assemblea Nacional catalana, l'Assemblea Sobiranista de Mallorca i la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià

L'abril del 2010, el Consell Municipal de l’Ajuntament de Perpinyà va aprovar la moció de suport a la Flama del Canigó, als Focs de Sant Joan i al seu reconeixement com a Festa Nacional dels Països Catalans, a instàncies de la regidoria de Cultura. Així, Perpinyà és una de les poblacions amb més habitants que aprova aquest moció. Cal destacar que Sant Joan és a més a més el patró de la capital del Rosselló i que la revetlla coincideix amb la seva Festa Major.

Darrera de Perpinyà, hi ha poblacions com Badalona, Mataró, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès o Manresa. En aquest sentit, cal ressaltar que més d’un milió i mig de persones viuen en poblacions on s’ha recolzat aquesta moció.

Altres ajuntaments signants, destaquen, entre d’altres, els de diferents capitals de comarca com ara Figueres, Vilafranca del Penedès, El Vendrell, les Borges Blanques, Valls, Berga, Ripoll, Solsona, Móra d’Ebre, Flix o Cervera.

La Flama del Canigó és el foc amb el que s'encenen bona part de les fogueres de la nit de Sant Joan d'arreu del país. La flama és tot l'any a la cuina del Museu de la Casa Pairal o Castellet de Perpinyà. Cada any el 23 de juny el foc surt del Castellet per encendre una foguera que es fa al cim de la muntanya del Canigó i des d'allà repartir-lo per totes les terres catalanes.

La idea va néixer a la Catalunya Nord, l’any 1955, de la mà de Francesc Pujades, un vilatà d'Artés de Tec (el Vallespir) que inspirat pel poema de Verdaguer "Canigó" va tenir la iniciativa d'encendre el primer foc des del cim del Canigó (2.784 metres). El costum encendre les fogueres de Sant Joan amb la flama del foc que s'encenia al Canigó es va popularitzar molt a la Catalunya Nord, gràcies a Tradicions i Costums i el Cercle de Joves de Perpinyà, dues entitats que promocionaren la celebració. L'any 1966 la iniciativa va travessar, clandestinament, la frontera entre l'estat francès i l'espanyol i va començar a estendre's pel Principat. Des d'aleshores s'ha anat estenent a tots els territoris del país fins al punt que avui sób poques les ciutats i barris que no encenen la seva foguera amb la Flama del Canigó.

Un ritus d'unió comunitària

Perquè aquest ritus sigui possible, el cap de setmana abans de Sant Joan centenars de persones vingudes d’arreu del país es troben al Refugi de Cortalets, al peu del Canigó. Arriben dissabte a la nit i acampen amb tendes pels volts del refugi. L’endemà diumenge al matí acompliran el primer ritual de la Flama de Sant Joan: pujar al cim del Canigó i deixar-hi els petits feixos de llenya que cadascú ha portat de la seva ciutat, vila, poble, barri o hort. Les teies, branques, torxes o branques estan lligats amb una cinta que porta el nom del poble d'on provenen i alguns duen dibuixos fets per nens i escrits dedicats a la festa. Tots els feixos de llenya es deixen apilats sobre la creu que hi ha al cim d’aquesta muntanya fins el dia 22 de juny.
 
Aquell dia tres joves excursionistes de l’entitat organitzadora de la jornada, el Cercle de Joves de Perpinyà, agafen el foc que hi ha encès al Castellet de Perpinyà, el posen dins una urna que conté una flama i pujen fins al cim del Canigó acompanyats per diverses persones, on passaran tota la nit vetllant perquè la flama no s’apagui.
 
A mitjanit, les dotze hores i un minut del dia 23 els primers grups surten de dalt el cim i comencen a baixar per distribuir la Flama. Durant tot el matí del dia 23 de juny centenars de persones vingudes de diferents llocs pujen al Canigó per agafar el foc que portaran als seus respectius pobles i amb el qual s’encendrà la foguera. La Flama es reparteix pels pobles mitjançant una llarga cadena de relleus, que van distribuint el foc amb tots els mitjans possible -a peu, amb bicicleta, amb cotxe i fins i tot a cavall- i és rebuda a cada vila per les autoritats locals.