x Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Que Albiol tregui les urpes de les pensions
17/06/2017 Hemeroteca

Aquesta setmana Xavier García Albiol, en nom del Partit Popular de Catalunya, ha presentat la campanya "La Catalunya valenta", en què el seu gran lema és que la independència significaria un mal negoci per als pensionistes.

Sincerament, tanta demagògia és insuportable. I utilitzar els pensionistes és lamentable. El Partit Popular vol treure rendiment del que va passar amb el referèndum escocès. Allà, i segons els sondejos demoscòpics, els joves varen votar a favor de la independència mentre que la campanya de la por i la seguretat de les pensions va fer que la gent de més edat s’hi posicionés en contra. Albiol va prendre nota de l’estratègia del govern britànic i de la seva campanya de la por. Tant de bo s’emmirallés en altres coses, com per exemple en els beneficis d’assegurar-se un referèndum pactat. Westminster i David Cameron, davant dels desitjos dels escocesos, varen acordar la votació. Els miralls serveixen per a tot. No només per quan et convenen.

D’altra banda, inocular el virus de la viabilitat de les pensions és directament terrorisme ideològic. I, per damunt de tot, hipocresia en estat pur. Cal recordar al senyor Albiol que el seu partit és qui deliberadament està buidant la caixa de les pensions. És el Partit Popular, qui les està posant en risc. Són els qui, un cop rescatats els bancs amb diners públics, ara els volen reflotar amb plans de pensions privats. I sobretot el que demostra és un gran desconeixement. Per començar, el nostre és un sistema de repartiment. Això vol dir que cada dia, amb els diners dels treballadors actius, es recapten les pensions per pagar les persones que les cobren actualment. Al nostre país per poder pagar les pensions es necessita feina. Feina, i de qualitat, que nodreixi diàriament la caixa. I una hipotètica independència no afectaria aquest fet. En segon lloc, cal recordar-li que el seu Govern ha presentat recentment a la Comissió Europea el Programa d'Estabilitat. En ell s’institucionalitza allò que tots sabíem: que en deu anys el valor de les pensions es perdrà en un 4% acumulatiu. Una pensió de mil euros en l’actualitat, passarà a ser de nou-cents seixanta euros. I sense comptar la pèrdua de poder adquisitiu que hi haurà amb la pujada de la inflació. A més a més, quan entrin a operar totes les reformes aprovades pel Govern de Mariano Rajoy que es varen fer a través de la darrera destralada a les pensions, el retard en la jubilació serà considerable.

Li demano al senyor Albiol que deixi d’atemorir els pensionistes. La tàctica de la por no funciona. Perquè de por ja en tenim ara. Por de les vídues que vostès, com varen proposar, decideixin nous copagaments dels medicaments. Temor que algun familiar nostre necessiti la Llei de la dependència, aquella que vostès no apliquen. I sàpiga el Partit Popular que quan tothom viu amb por, ja no té res a perdre. A més a més, espantar els jubilats és preconcebre que no tenen criteri propi. I en aquest cas, després d’aquests anys d’experiència, el criteri es basa en el dia a dia.

També és veritat que a la tàctica de la por se li ha de sumar la pedagogia. Cal que aquells que pensen que una Catalunya independent milloraria la vida de tothom, defineixin un model i expliquin què és el que defensen. És indispensable que un país nou conservi el sistema de repartiment com a eix central de solidaritat entre generacions.

Senyor Albiol: la Catalunya valenta és la que no necessita ser salvada per gent com vostè. És la que cada dia aixeca la persiana. La que dia rere dia ha patit les retallades gràcies a la submissió a la troica i a l’austeritat que el seu Govern ha avalat. Els catalans i les catalanes valents són els qui sobreviuen amb una pensió de misèria, i han de fer bullir l’olla cada dia, pagar els rebuts de la llum i del gas —els seus, i en molts casos també els dels seus fills—. Perquè amb la seva reforma laboral han abocat els treballadors a ser pobres. I té raó. Les pensions a Catalunya estan en perill, gràcies a les polítiques del seu partit. I això els qui fem miracles per sobreviure ho sabem. I els nostres pensionistes també. Ofereixi’ns alternatives. Perquè aquí som valents.

Valora
Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
Introdueix les teves dades si vols rebre el butlletí
(cc) 2006 - 2017 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid