Durant l'estiu de 1982 es va celebrar la Va Trobada independentista a Sant Pere de Ribes (Garraf) que va aglutinar membres organitzats en el camp de l'ecologia, en la lluita antirepressiva, en defensa de la llengua, col·lectius comarcals..., i va posar les bases per vertebrar l'independentisme en un moviment polític, fruit de tot un seguit d'experiències que s'estaven donant arreu de la nació catalana.

A la Trobada es va fer un balanç de la lluita independentista i tothom va coincidir a afirmar que l'independentisme havia deixat de ser una simple posició ideològica per començar a esdevenir una realitat política, tot indicant que si hi havia hagut un augment de la repressió, aquesta estava lligada a l'aparició de Terra Lliure, és a dir, de la lluita armada als Països Catalans. El balanç va posar en evidència que el 1981-82 havia estat un dur assaig en l'enfrontament estat espanyol-independentisme català i que l'única garantia de continuïtat passava per un esforç d'acumulació de forces i d'organització per a resistir la repressió sense comprometre la continuïtat del moviment.

Per la seva banda, els Grups de Defensa de la Llengua (GDL) van expressar a la Trobada, que l'ús de la llengua catalana era més, en aquells moments, fruit d'una posició militant que no pas d'una dinàmica social. Segons els GDL, calia trencar amb el cofoisme dels catalans en relació amb la llengua, conscienciar el país de la situació de retrocés que vivia el català i denunciar el bilingüisme.

Sobre el moviment obrer, es van presentar les dificultats que hi havia per endegar una lluita obrera arrelada a la terra a causa de la situació de destrucció que vivia el moviment, ofegat per les reconversions industrials i l'atur. També es denunciava el reformisme espanyolista del moviment obrer mancat d'eines polítiques un cop se li havia acabat la tasca de resistència a la fàbrica. I finalment es va assenyalar que el seu caràcter d'immigrats feia que la seva condició de desarrelats dificultés la penetració de l'independentisme.

Els sectors ecologistes van denunciar l'hegemonia dels plantejaments apolítics dins del moviment, tot i que van considerar que d'ençà del gener de 1981 la línia independentista havia guanyat terreny, especialment amb la creació de la Taula Antinuclear i Ecologista. No obstant això, segons aquests sectors, calia combatre les posicions apolítiques i l'ecologisme de caire urbà (és així com s'anomenava a l'ecologisme folklòric).

Els sectors estudiants, l'Assemblea d'Estudiants Independentistes d'Universitat (AEIU) i els Col·lectius Independentistes d'Instituts (CCII) van fer el seu balanç i van indicar que en pocs anys l'independentisme havia adquirit presència política a la Universitat i als Instituts, si bé encara calia revisar moltes coses, entre d'altres, la forma de treballar.

Les intervencions de col·lectius locals i comarcals van posar en relleu les dificultats i la manca de clarificació política que hi havia, fet que disgregava l'activitat independentista, ja que la manca de referents en l'àmbit nacional generava una certa desorientació. I es va assenyalar que la unitat independentista no podia venir com a fruit d'uns pactes polítics, sinó com a fruit de coincidències en la lluita.

I els CSPC van fer una exposició sobre els tres anys de la seva existència com a col·lectiu antirepressiu. El balanç que van presentar era qualificat de positiu, ja que havien assolit una presència nacional i una certa infrastructura. Com a moviment de defensa política dels presos van considerar que havien anat prenent cos, cohesió i entitat, a causa d'haver afrontat molts problemes derivats de la clarificació política al si del nacionalisme radical pel fet de mantenir el caràcter de plataforma de defensa política i no pas de defensa humanitària, "ja que la defensa política dels independentistes més conseqüents —aquells que el més sovint poden emprar la lluita armada- ha generat tot tipus de repressió; de caràcter policial, judicial i governatiu sobre Comitès" (4). Com a cloenda de la Trobada, els organitzadors van proposar la idea de treballar per l'organització d'un Moviment de Defensa de la Terra amb la finalitat de donar organicitat i orientació política a l'independentisme. La proposta (5) va ser acceptada i es va crear una comissió de treball per a una elaboració més aprofundida en el camp organitzatiu que fes realitat la vertebració d'un moviment ben cohesionat i que integrés tots sectors en lluita.

L'Onze de Setembre de 1982, vuit mil persones es van aplegar a l'acte que havien convocat els independentistes sota l’eslògan Defensem la nostra Terra, i va servir per exposar públicament tot allò que s'havia debatut durant la Va Trobada independentista. Però els mitjans de comunicació no ho van recollir: van assenyalar en canvi els aspectes conflictius de la Diada, com la tirada d'uns fulls de contingut racista sense fer esment de la denúncia que els organitzadors de l'acte independentista i el públic van fer contra els esmentats fulls.