Sota el lema ‘De cada dia, una Diada’, més d'un miler de persones van participar aquest dissabte a les Voltes de Palma en la Diada de l’Obra Cultural Balear (OCB) coincidint amb el 55è aniversari de l’entitat.
En ambient festiu i reivindicatiu, el president de l'OCB, Jaume Mateu, va fer una crida a parlar sempre en català “a fer allò que és habitual en qualsevol país amb alts registres de normalitat: parlar sempre i pertot en la llengua d’aquí, la catalana. I a no dimitir mai de la nostra condició de catalanoparlants, ans al contrari: hem de facilitar el camí perquè els que no ho són ho vulguin i ho puguin ser”.
Text íntegre del discurs, recollit per dBalears:
«Moltes gràcies per ser aquí, novament, i voler tornar a fer crit i cant general, alegre i tenaç per la llengua catalana, la nostra, la que parlam des de fa prop de vuit-cents anys. Gràcies, moltes gràcies per respondre afirmativament a la crida de les entitats que han convocat aquest acte encapçalades per l’Obra Cultural, que enguany fa cinquanta-cinc anys, tota una vida de lluita incansable per la llengua i la cultura nostres; una vida plena i en exclusiva per la dignitat del nostre poble.
Avui, amb aquesta festa, l’Obra Cultural i la resta d’entitats us convidam a fer de “De cada dia, una Diada” per tot allò que ens identifica com a poble enmig de la Mar Nostra. Us convidam a fer allò que és habitual en qualsevol país amb alts registres de normalitat: parlar sempre i pertot en la llengua d’aquí, la catalana. I a no dimitir mai de la nostra condició de catalanoparlants, ans al contrari: hem de facilitar el camí perquè els que no ho són, ho vulguin i ho puguin ser.
Hem demostrat a bastament al llarg de la història la nostra resistència: contra tot pronòstic, contra tot poder eternament advers i contra tots els qui ens volien, i encara ens volen, anorrear, hem salvat els mots, que és tant com dir l’ànima col·lectiva. Però ja no volem celebrar pus la supervivència: ara volem viure plenament i digna en català, en la llengua que hem heretat i que volem deixar en herència en condicions esplendoroses.
I us convidam també a mantenir la vigilància extrema perquè no hem de consentir mai més cap altra argolla, ni greuge, ni reculada en la vigència dels nostres drets lingüístics. L’Obra Cultural manté aquesta guàrdia permanent des de la responsabilitat que sempre ha presidit les seves accions. I és des d’aquest ferm compromís amb la nostra llengua i cultura que tornam a demanar a les nostres administracions públiques, com ja férem fa un any, que inverteixin molt més, en pressupostos i esforços, en l’àmbit lingüisticocultural; que hi actuïn amb determinació, sense complexos i sense por senzillament perquè és el seu deure i perquè és en benefici de tota la ciutadania illenca.
Els demanam que en tot allò que afecta la llengua i la cultura pròpies, tendeixin a assolir sempre el màxim i no a cobrir mínims. En l’equador de la legislatura i en aquest sentit, el balanç podria ser més positiu i, sobretot, més engrescador. Cal, per tant, que en el camí dignificador de la nostra llengua facin via perquè tenim pressa per celebrar normalitats plenes. I que no oblidin que el temps que no aprofiten per augmentar el nostre benestar lingüisticocultural, d’altres segur que l’aprofitaran tot per donar-li mala vida.
Deia que l’Obra Cultural fa enguany 55 anys i que la feina que ha fet durant aquest temps de servei absolut al país ha estat exemplar. És indiscutible que la vigència dels nostres trets identitaris seria molt pitjor sense els treballs i els estímuls constants de la nostra gent, de la gent de l’Obra. Gràcies, per tant, infinites gràcies a totes aquelles persones han donat molt d’elles mateixes per l’entitat, pel país. Els objectius, però, no s’han aconseguit i per això cal continuar en el tall de feina llaurant el futur que cada poble s’ha de llaurar. I per això cal que siguem molts més dels que som; calen molts més socis per fer més fonda i perdurable la llaurada.
I hem de llaurar, com a poble, cap al futur ixent. Un futur alliberat de dependències, submissions i espolis, bastit sobre la nostra particular manera de veure, entendre i relacionar-nos amb el món. Hem d’afrontar l’actual model de connexió amb l’Estat que tant ens perjudica amb el disseny d’un futur compartit amb tots els qui sentim i vivim les illes, i que respongui des d’aquí i en exclusiva a les nostres necessitats i interessos com a poble enter.
És per això i en aquesta línia que l’Obra Cultural dóna tot el suport, absolutament tot, als nostres germans principatins que dia 1 d’octubre, d’aquí a 105 dies, decidiran pacíficament, lliurament i joiosament en referèndum què volen ser. I per extensió, feim arribar des d’aquí una abraçada de mar als altres germans nostres nordcatalans i valencians, que també s’esforcen de valent per poder viure i ser qui són.
Nosaltres, mentrestant, la gent de l’Obra Cultural i tots els que estimam aquestes terres voltades de mar seguirem forjant il·lusions col·lectives a cops de feina; seguirem despertant consciències a força de persuasió i activisme; continuarem fent país com hem anat fent des de fa 55 anys. I d’aquesta determinació, no ho dubteu mai ni un sol moment, no ens en descavalcarà ningú.
Aprofitant que enguany és l’Any Fuster, en commemorar-se el vint-i- cinquè aniversari de la mort del pensador de Sueca, permeteu-me que acabi aquest parlament amb una dita seva que, no per prou sabuda, ens convé gens oblidar: “Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres”.
Ara, seguim la festa! Donem-ho tot per Mallorca i per les altres Illes i podrem viure plenament, digna i lliure la història.
Ànims, confiança i molt de coratge per no defallir mai! Moltes gràcies!»
