Entre el 60 i el 80 % del total de la brossa que es troba al mar són plàstics, segons informa Greenpeace. Ahir, 8 de juny, Dia Mundial dels Oceans, Greenpeace va sortir a bord del Rainbow Warrior a denunciar la nova amenaça que fa perillar els ecosistemes marins: la contaminació per plàstic. Aproximadament hi ha 50 trilions de fragments de plàstic surant als oceans, sense incloure els que es troben al fons. I el Mediterrani no en queda exempt.
El Mare Nostrum té una densitat mitjana de plàstic d’1 fragment per cada 4 m2, la mateixa quantitat que les famoses illes de plàstic de les que molts de nosaltres hem sentit a parlar, segons l’informe Un Mediterraneo lleno de plástico de Greenpeace. Aquesta ONG ha engegat la campanya Menos plástico, más Mediterráneo, per denunciar aquesta situació i demanar l’acció dels governs per revertir-la.
El 80 % dels residus marins provenen de terra, mentre el 20 % restant de l’activitat marítima.
Els plàstics es troben a les platges, als estuaris, surant al mar quan anem a fer una capbussada però n’hi ha que no veiem, ja que l’acció de les ones i el sol els han anat degradant fins a convertir-los en microplàstics, fent-los invisibles. Els microplàstics s’utilitzen també en la fabricació de cosmètics i s’escapen dels filtres de les depuradores i acaben en la cadena alimentària perquè els peixos els ingereixen. Tant si els veiem com no, els plàstics tenen un greu impacte sobre els ecosistemes marins i afecten a la fauna marina (tortugues, dofins, balenes, foques, peixos, aus marines…) provocant que s’enredin, s’asfixiïn, s’estrangulin o es morin de gana , ja que al ser ingerits, els plàstic bloquegen l’estómac o l’intestí de l’animal. Analitzant tonyines vermelles, peixos espasa i tonyines blanques, s’han trobat plàstics en el 18,2% dels casos. I els plàstics no només generen problemes als ecosistemes marins, sinó que també poden afectar la nostra salut ja que entren a la cadena alimentària i a la nostra economia, per fenòmens com la pesca fantasma, la disminució del turisme i el cost de neteja de les nostres platges.
Els responsables de la campanya Menos plástico, más Mediterraneo, han advertit de la proliferació dels envasos d’un sòl ús, o de determinades bosses de plàstic, que tenen una vida útil de 12 minuts però que triguen al voltant de 50 anys en degradar-se. I el reciclatge no soluciona el problema, perquè les bales de plàstic per reciclar sovint són de mala qualitat i moltes vegades acaben als abocadors. Només 20 dels 50 milions d’envasos de begudes que es posen a la venda diàriament a l’estat espanyol es reciclen, afirmen.
El problema dels plàstics per tant no es pot solucionar amb el reciclatge, és un problema massa gran. Segons Greenpeace, cal tancar l’aixeta a aquest material i optar per la reutilització. La responsabilitat d’aquest canvi no passa tan sols per un canvi d’hàbits dels consumidors sinó que les empreses que produeixen aquests productes i els polítics que legislen han d’apostar per les alternatives existents. Existeixen alternatives per deixar d’utilitzar-los, per deixar de produir-los i per gestionar-los millor. Les solucions també s’haurien de prendre a gran escala, ja que el problema dels plàstics afecta a tots els països.
