Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Esquerres, solidaritat i autodeterminació

El referèndum d’autodeterminació de Catalunya, unilateral, donada la impossibilitat que pugui ser acordat amb l’estat espanyol, va sumant suports de les esquerres d’arreu de l’estat. En menys d’una setmana hem conegut els posicionaments a favor del referèndum del sector anticapitalista de Podemos i de la candidatura gallega En Marea associada també al partit de Pablo Iglesias, i la resolució que ha aprovat el sindicat basc Eusko Langileen Alkartasuna (ELA) en què reconeix «el poble català com un poble sobirà» i dóna suport a la celebració del referèndum de l'1 d'octubre, que el considera políticament vinculant. 

Aquests tres nous suports de fora de Catalunya se sumen als incondicionals del Bloque Nacionalista Galego (BNG), d’Euskal Herria Bildu (vegeu la brillant intervenció de la seva diputada al Congrés espanyol Marian Beitialarrangoitia dirigida a Pablo Iglesias); de Sortu, que va seguir la campanya digital d’Esquerres per la Independència #joreferèndum el mateix dia de l’anunci de la data i la pregunta; del Sindicato Andaluz de Trabajadores (el seu portaveu nacional, Òscar Reina, donava suport al referèndum i a la independència en un escrit al facebook el 13 de juny) i d’Izquierda Castellana, que remarcava el seu suport a la seva editorial del 12 de juny i amb el seguiment de l’acte a favor de la democràcia i el referèndum organitzat per l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència a Montjuïc.

També el sindicat basc Langile Abertzaleen Batzordeak (LAB) i la Federació Sindical Mundial (la FSM representa a pràcticament 100 milions de treballadors) van aprovar resolucions a favor d’un referèndum unilateral, que deien: “Per aquesta raó la FSM recolza el dret del Poble de Catalunya a decidir el seu futur, amb o sense permís del Regne d'Espanya”. Important també la declaració a favor del dret a decidir del nostre poble que, a proposta de la CUP i d’EUiA, un centenar d'organitzacions i partits d'una quarantena de països van signar a Mèxic, entre ells els partits comunistes de Cuba, Xina, Canadà, Alemanya, Hondures, Mèxic, Argentina, Brasil, Colòmbia, Corea, El Salvador, Rússia, Panamà, Uruguai i Veneçuela. Die Linkie, el principal partit d’esquerres alemany, va anunciar el seu suport al referèndum l’abril passat, denunciant la persecució política de l’Estat espanyol contra independentistes i solidaritzant-se amb Carme Forcadell. 

La CUP va aconseguir més suports al referèndum en la seva recent conferència internacional on hi van participar més de 15 organitzacions d’esquerres de països diferents. Esquerres per la Independència també treballa l’àmbit dels suports internacionals, amb contactes amb esquerres dels pobles de l’estat espanyol i europees. L’any passat, aquesta plataforma, va organitzar un acte a Barcelona, previ a les eleccions del 27 de setembre, amb líders d’esquerres europees reclamant al Govern espanyol que respecti el dret a la independència de Catalunya.(1) 

Convé llegir atentament alguns comunicats i declaracions. Totes les formacions coincideixen en que el referèndum és una reclamació del 80% de la ciutadania catalana i que vivim en un Estat en ple retrocés en garanties democràtiques i drets socials, amb el partit més corrupte d’Europa governant i amb tot un Estat caduc –partits polítics, policia, exèrcit, grans fortunes, mitjans de comunicació- que s’intenta salvar. 

Anticapitalistes crida a l’esquerra de l’Estat espanyol a organitzar la solidaritat dels drets democràtics del poble català i creu que la celebració del referèndum desobedient contribuirà a accelerar el procés destituent a la resta de l’Estat espanyol, contribuint a profunditzar i a debilitat el règim del 78”. El sindicat ELA reclama als partits bascos que no facin costat "als partits i institucions que han actuat i han amenaçat amb seguir actuant amb tots els mitjans al seu abast contra l'autodeterminació de Catalunya". Izquierda Castellana afirma que el El Poble de Catalunya i les seves institucions són avui per avui la punta de llança en aquest procés [de canvi de règim] afegint que “l’Estat reprimeix al moviment democràtic sobiranista i republicà de Catalunya i possiblement durant un temps aconsegueixin frenar-lo formalment, però a mitja termini, molt pocs anys, reforçaran fins a fer-lo imparable al moviment democràtic-republicà en el conjunt dels Pobles de l’Estat espanyol”. Al comunicat del BNG s’hi llegeix “El model de l’estat de les autonomies és un model fracassat i hem de fer passos ferms per a superar-lo, obrint una nova etapa que ens doti d’un nou marc que permeti millorar la vida dels gallecs i les gallegues i progressar com a poble”.

Totes aquestes manifestacions no tenen res a veure amb el paper dels dirigents de Podemos i de l’univers dels “comuns”, amb contades i dignes excepcions, com la d’alguns membres d’Esquerra Unida i Alternativa. Segurament, la diputada basca Beitialarrongoita responia a Pablo Iglesias per les seves paraules contra el referèndum unilateral al programa Las mañanas de RNE el dimarts 6 de juny. “Un referèndum tiene que ser un referéndum pactado”. A més, es va atrevir a afirmar que la posició del seu partit respecte aquest tema té el suport del 80% de la ciutadania de Catalunya, quan l’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinions deia que un 47,7% dels votants dels comuns està a favor del referèndum “tant si ho vol com si no el Govern espanyol (si se celebra el referèndum unilateral hi hauria més votants dels “comuns” a favor de la independència que en contra, segons el mateix estudi).

Els dirigents de Podemos i els comuns (o part d’aquests) condicionen el referèndum a un pacte amb l’Estat, quan més del 70% dels seus propis votants no veuen probable que l’Estat espanyol n’ofereixi cap d’acceptable pel Parlament2, i quan ells mateixos tampoc se’l creuen! Només cal revisar l’hemeroteca per trobar intervencions com aquesta de Gerardo Pissarello (2014), on explica que mai cap poder del règim del 78 (inclòs el PSOE) concedirà el dret a decidir. Al final diu: “el dret a decidir, que és un dret democràtic com tots els drets humans, creiem que s’ha de conquistar, i això només ho pot fer la pròpia societat”. Segons la conjuntura, els discursos de certs dirigents d’aquest món polític donen tants tombs que al final ningú se’ls creu (flac favor per combatre la insatisfacció política). De parlar de ruptura amb el règim del 78, de desobediència civil i procés constituent no subordinat, a negar la voluntat popular (la llibertat, un dret democràtic) perquè l’amo (l’Estat corrupte) no hi està d’acord, cosa normal tenint en compte que el Regne d’Espanya conserva els seus fonaments en el franquisme, i que la unitat territorial d’Espanya és l’únic manteniment de l’opressió política i econòmica que sotmet als pobles. Si s’acaba la unitat territorial, s’acaba l’statu quo que tant beneficia a la “casta”.

Cada cop hi ha més gent que té clar que la moció de censura més efectiva i possible no només al PP (hi ha qui s’entesta només assenyalar el Govern espanyol i no a tot el règim del 78...), sinó a tot l’estat monàrquic espanyol i tot el que comporta (impunitat amb la corrupció, precarietat laboral, privatització de serveis, polítiques neoliberals, persecució del català, persecució política, destrucció del territori, patriarcat, negació d’urnes, amnisties fiscals, etc.) és el referèndum sobre la independència de Catalunya, pactat o no pactat. És d’esperar que les persones d’esquerres, republicanes i convençudes sobiranistes es posin al costat de la República de Catalunya i de l’Aran i no de la monarquia espanyola. Perquè quan Xavier Domènech afirmi que només En Comú Podem té aliats pel referéndum i el moviment independentista d’esquerres no, li haurem de recordar totes les mostres de suport de les esquerres castellanes, andaluses, basques, gallegues i internacionals. 

És a les nostres mans la més gran revolució democràtica dels últims temps: construir la República de Catalunya i de l’Aran que recuperi i eixampli els drets socials i la solidaritat. La nostra independència serà un revulsiu per avançar cap a la unificació política dels Països Catalans i per impulsar els processos d’alliberament nacional dels altres pobles sotmesos a l’opressió del règim espanyol o, si més no, a una refundació profunda i des de baix d’aquest Estat fallit. Som una finestra d’oportunitat per una Europa decadent. Podem, les esquerres, construir un projecte emancipador exemple per a la resta del continent. Geopolíticament, la batalla de les esquerres és a Catalunya. 

Ens cal que les esquerres d’arreu de l’Estat i de fora organitzin la solidaritat amb el nostre dret democràtic de decidir el nostre futur davant una urna. Ens cal, companys dels «comuns», combatre el neoliberalisme i el capitalisme salvatge, hem de fundar junts la República Catalana independent! Tenim la possibilitat d’un procés constituent i canviar les regles del joc. 

Ser d’esquerres és treballar per empoderar el poble. Què està fent sinó el procés independentista? Els drets no es pidolen, s’exerceixen! Organitzem el referèndum vinculant!

--------------------------------------------

(1) Hi van intervenir Pernando Barrena de Sortu, el dirigent del Sinn Féin Paul Maskey, l’europdiputada Bodil Valero de l’Aliança Lliure Europea pel Partit Verd suec, el diputat danès de l’Aliança Roja-Verda Nikolaj Villumsen, la portaveu del Scottish National Party Natalie McGarry, i l’eurodiputada del Bloc Nacionalista Gallec Ana Miranda. Podeu veure i escoltar les seves intervencions a http://construimel9pais.cat/videos/P.D: Donar les gràcies al tuitaire Kasper Juul pel seu recull de vídeos, premsa i declaracions per desemmascarar discursos contradictoris de certs dirigents “d’esquerres”. 

(2) Veure página 70 del dossier de premsa del CEO de l’1 de març de 2017

PS: Donar les gràcies al tuitaire Kasper Juul pel seu recull de vídeos, premsa i declaracions per desemmascarar discursos contradictoris de certs dirigents “d’esquerres”.

David Hernández, membre d’Esquerres per la Independència


Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2022 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid