L’Associació de Veïns (AAVV) de Cal Farines, amb el suport del Col·lectiu Ecologista Bosc Verd (Ecologistes de Catalunya), va denunciar al jutjat d’instrucció número 2 de Barcelona (BCN), un suposat delicte de prevaricació i un suposat cas de tràfic d’influències, i per aquest motiu han citat a declarar diferents persones que han estat vinculades amb l’Ajuntament de Castellví i la Generalitat de Catalunya, arran d’una denúncia dels veïns del barri de Cal Farines.

El passat dijous 23 de març de 2017, el jutjat d’instrucció número 2 de BCN va citar a declarar l’exalcalde de Castellví, Pere Pujol, el propietari de les granges del Maset del Bolet i del Maset del Bovi, Josep Bargalló, l’arquitecta de l’Ajuntament de Castellví, Cristina Montserrat, el Director General d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra i un mes després ha estat citat el responsable de planificació, coordinació i Inspecció del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP), Horacio Otero, per un presumpte delicte de prevaricació relacionat amb l'ordenació del territori, l’urbanisme i la protecció del medi ambient i per un presumpte tràfic d’influències.

A la roda de premsa del passat 26 d’abril de 2016, realitzada per les dues entitats, veïns i ecologistes, ja vàrem denunciar que s’havien comés algunes irregularitats per part de l’Ajuntament de Castellví i d’alguns departaments de la Generalitat.

Els veïns també van denunciar algunes obres i activitats per part de l’empresa, que s’havien executat sense llicència ambiental i sense projecte d’activitat que les emparés, obres i activitats que es van realitzar amb la permissivitat de l’Ajuntament de Castellví i sense que tinguessin un Pla de dejeccions ramaderes executiu. El Pla de dejeccions ramaderes, que té per objectiu eliminar la contaminació de les dues granges, sempre ha estat condicionat a la construcció d’un femer que no es va construir fins el 2007 i que s’ha acreditat que es il·legal i il·legalitzable i ha de ser objecte d’enderroc per sentencia ferma de TSJC (Tribunal Superior Justícia CAT).

L’any 2014, el Departament de Territori i Sostenibilitat (DTS) va autoritzar incrementar la capacitat de la granja del Maset del Bolet, de 480 fins a més de 1430 vedells, malgrat l’oposició dels veïns i sense deixar accedir als veïns afectats a l’expedient tramitat pel DARP relatiu a les dejeccions ramaderes. S’ha acreditat davant els tribunals que les explotacions no tenen contractes per fer l’aplicació de les dejeccions (incomplint l’annex 8 del Decret 136/2009) i així i tot, el Departament va atorgar l’autorització ambiental sense donar resposta vàlida a l’Associació de Veïns. Contra aquesta resolució s’ha tingut que interposar un RCA (recurs contenciós administratiu).

El nou POUM del 2013 (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) de Castellví  va fer desaparèixer la qualificació històrica de barri al Barri de Cal Farines, fet que va afavorir la legalització de les granges, ja que si un barri no existeix com a tal, desapareixen els problemes d’incompatibilitat de la granja respecte a l’ús residencial dels habitatges.

El nou POUM de Castellví va facilitar l’ampliació de la granja del Maset del Boví malgrat que hi havia una sentència judicial ferma del Jutjat del Contenciós Administratiu número 10 i confirmada pel TSJC, que deixava sense efecte l’ampliació aprovada prèviament per l’Ajuntament i la Generalitat a l’explotació Maset del Boví, i que indirectament també deia que la nova autorització ambiental de la granja Maset del Bolet, s’havia de tramitar conjuntament per valorar l’impacte mediambiental, per evitar el frau de llei que suposava la seva tramitació per separat.

Malgrat les queixes dels veïns, el nou POUM de Castellví va aprovar un canvi en relació a la distància mínima de les explotacions ramaderes respecte a les cases habitades, que va passar de 100 metres (al Pla General del 85) a permetre que les explotacions ramaderes estiguin adossades a cases habitades (POUM2013). Així, el que era il·legal, no nomes per aspectes normatius, sinó també per aspectes d’immissions i de qualitat de vida, les administracions públiques ho han fet legal, alterant els paràmetres en els quals s’havien basat les Sentencies per declarar la nul·litat de ple dret de les actuacions administratives referides. Els canvis en les normatives municipals que l’Ajuntament ha aprovat, defensen clarament els interessos d’un particular, davant dels interessos d’un barri del seu municipi i de l’interès general que hauria de prohibir les actuacions que posin el risc la qualitat de vida i la salubritatde persones.

I el DTS va informar favorablement a l’ampliació d’aquesta granja (l’any 2014), quan aquest mateix Departament ha aprovat el planejament general com el de Castellví, amb  informes  favorables del DARP on exigeix un mínim de 200 m de distància entre granges i cases habitades aïllades en sòl no urbanitzable, o bé distancies superiors a 100 metres, com es el cas del PGOU85 de Castellví, argumentant l’Ajuntament i la Generalitat que cal actualitzar-lo i que això ha  significat suprimir les distancies i deixar als veïns afectats per unes immissions que en l’any 1985 no tenien.

Fent referencies a les resolucions més significatives ja esmentades, s’ha de posar de manifest que l’any 2007 es va autoritzar i construir un femer de grans dimensions (de 2100 m2 de superfície segons projecte i 2.297 m2 segons execució) que no s’ajustava a la normativa urbanística (de 1000 m2) i a més, es va construir massa a prop de les cases habitades, sense respectar la distancia mínima de 100 m. Fet que els veïns van denunciar i que el propi Conseller de Territori va anul·lar.

La sentència judicial ferma del Jutjat del Contenciós Administratiu (JCA) número 9 (any 2014) indica que la construcció del femer és il·legal i il·legalitzable, i dóna ordre d’enderroc. Aquesta sentència va ser apel·lada al TSJC, i finalment el TSJC va tornar a donar la raó als veïns. Però altra vegada i de manera incomprensible, tot i les sentències, l’ajuntament atorga una nova llicència de legalització del femer (18 de març 2014) amb la participació de la Generalitat i sense notificar a l’AAVV res d’aquesta nova tramitació, i una vegada l’Ajuntament i la Generalitat havien aprovat un planejament que deixava sense efecte la Sentencia (POUM2013), com a mínim en quan al règim de distàncies mínimes a habitatges aïllats.

Lidia Campos Marqués, com a particular i com a representació de l’AAVV de Cal Farines, va interposar una denúncia penal al jutjat d’instrucció número 2 de Barcelona, per un presumpte delicte de prevaricació relacionat amb l'ordenació del territori, l’urbanisme i la protecció del medi ambient i per un presumpte tràfic d’influències pels motius següents:

- Per l’actuació il·legítima i contraria a dret de les administracions públiques que han permès, malgrat les sentències judicials contràries, les ampliacions de l’activitat de les granges i la “legalització” d’un femer que segons sentència judicial és il·legal i il·legalitzable, en contra de l’interès general i en benefici d’un particular.

 - Perquè des de la Generalitat de Catalunya, i des de l’Ajuntament de Castellví, no s’han defensat els interessos dels veïns del barri, i sí en canvi, s’ha treballat per defensar els interessos de l’empresa, que ha provocat la pèrdua de la qualitat de vida i dels drets dels veïns. L’AAVV té interposat diversos Contenciosos Administratius oberts en relació a l’aprovació definitiva del POUM2013 i de l’autorització ambiental d’ampliació de la granja del Maset del Bolet de 480 vedells a 1.430. L’ampliació de l’altra explotació, Maset del Boví, de 125 vedells a 225 es va declarar nul·la de ple dret pel JCA 10 de BCN i ho v

va confirmar el TSJC, però a la pràctica es pot comprovar dels actes administratius que la referida explotació té segons el Pla de dejeccions ramaderes una capacitat de 225 vedells, burlant de forma palmària les Sentencies dictades fins a la data.

- Perquè representa un atac als drets col·lectius i un clar abús de poder per part d’aquestes administracions, que deixa en total indefensió als veïns del barri de Cal Farines