El passat mes de març, l’ACS (Associació Catalana de Sociologia) associació integrada dins l’Institut d’Estudis Catalans, celebrava el seu sopar-debat mensual en aquesta ocasió, amb la intervenció d’Eudald Carbonell. Ocorregué un fet que, si no pensem més enllà, ens semblaria casual, però de casual no en tenia res: s’hi va inscriure un Catedràtic de la UB acusat d’assetjament sexual des de fa anys, el qual encara és funcionari del nostre sistema universitari. Res no va ser a temps d’impedir que el Catedràtic assistís amb total seguretat i s’intentés desenvolupar durant la vetllada amb total normalitat. Una normalitat que els i les assistents al sopar varen viure de forma totalment incòmode, fins i tot alguns i algunes decidiren no assistir-hi per no coincidir amb ell en una mateixa taula. Tothom estava estranyat, l’ambient era tens malgrat la interessantíssima intervenció del professor Carbonell, qui ens va il·lustrar amb tota mena de detall sobre les seves recerques.
El Catedràtic quedà sol i ignorat per la resta dels i les assistents que decidiren donar-li l’esquena i demostrar el seu menyspreu mentre ell feia intents, envà, per mantenir la seva presència a l’acte. De seguida la Xarxa Solidària de Víctimes de Violència de Gènere a les Universitats feu arribar el seu rebuig a l’ACS, lamentant el fet que s’havia produït i demanant una postura a favor de les víctimes, algunes de les quals són sòcies de l’Associació.
Uns dies més tard i davant la inscripció d’aquest mateix Catedràtic a altres activitats de l’ACS, la Xarxa Solidària de Víctimes de Violència de Gènere a les Universitats envià una segona carta a la ACS on a més de demanar el seu posicionament clar davant un cas com aquest, hi demanà també el seu rebuig a persones d’aquest perfil a totes les seves activitats. I així ha estat com per primera vegada a la història l’Associació Catalana de Sociologia en un debat intens ha decidit impedir l’entrada d’aquest Catedràtic als seus actes així com, integrar a la nova proposta d’Estatuts i Codi Ètic un mecanisme de Garanties Estatutàries el qual permeti regular tots aquests casos i prendre ja per sempre -mentre ningú modifiqui el reglament- un posicionament clar garantint que cap membre de l’Associació se sentirà exclòs, discriminat o vulnerat per la presència d’altres als actes i activitats que s’organitzin, siguin o no membres lícits de l’Associació. Aquest enorme pas endavant, col·loca l’ACS al més alt nivell ètic i rigorós de la disciplina, equiparant-se a les pràctiques més habituals de l’Associació Internacional de Sociologia i l’Associació Europea de Sociologia, fent prevaldre els compromisos ètics a les jerarquies de poder.
Aquest fet però, com s’esmentava anteriorment, podria semblar casual, encara que de casual no en té res. Anem enrere. El passat mes de juny de 2016 estàvem en ple debat sobre la possible reincorporació o no de l’esmentat Catedràtic a la Universitat de Barcelona, després d’haver estat uns mesos fora. En molt pocs dies es van recollir més de mil firmes demanant la seva no incorporació. El debat implicava tota la comunitat universitària, per una banda el Rectorat, el Deganat de la Facultat d’Economia i Empresa, el Departament que l’havia d’acollir, el professorat que amb ell hauria de compartir -com a mínim passadís- i els i les estudiants que ja estaven emprenent unes setmanes de mobilitzacions per frenar aquests reincorporació, marcant un precedent històric de la lluita contra la violència de gènere a les universitats. En aquell moment, tant concret, alguns periodistes, qui sap si “ben” assessorats o per iniciativa pròpia, decideixen llençar un “escàndol mediàtic” contra el centre de recerca que s’havia destacat sempre en la lluita contra l’assetjament i havia donat suport i lluitat al costat de les víctimes d’aquest mateix Catedràtic.
Aquest fet, ocultà totes les mobilitzacions que s’havien fet i tot el debat sobre la reincorporació. Permetent així, un retorn plàcid al Catedràtic i desviar el focus d’atenció amb l’estigmatització dels qui podien alçar la veu en contra seva i de tots els seus còmplices. Tots els assetjadors universitaris i els seus còmplices van estar molt contents aquells dies. La immensa majoria de periodistes van tenir una actuació exemplar destapant tant les complicitats amb aquest catedràtic com l’assetjament sexual de segon ordre que s’ha fet contra les persones que van donar suport a les víctimes. Però l’efecte del que van fer uns pocs (i la seva negativa a rectificar públicament) va deixar clar que qui s’atrevís a anar contra les complicitats amb els assetjaments rebria mentides que ja mai es podrien desfer del tot i, per tant, aquella campanya contra la no incorporació de l’esmentat professor no s’ha pogut tornar a fer.
Aquest fet, la complicitat dels i les periodistes que decidiren posicionar-se al seu costat anul·lant per complet la lluita per unes universitats lliures de violència, donà ales i força al Catedràtic per, un dijous de març, presentar-se com si res a un sopar-debat on sabia que algunes de les seves víctimes i algunes de les persones que més han lluitat en contra seva, hi assistirien. Res passa per què sí. Posicionar-se des de qualsevol perspectiva al costat de l’assetjament i no de les víctimes genera camins d’impunitat i força a aquells i aquelles que des de fa anys estan ensorrant les nostres universitats i la nostra ciència. Afortunadament, persones valentes com les de la Junta Directiva de l’ACS seran les què amb precedents com l’actual construiran ponts de llibertat en un context on alguns i algunes, cada vegada més minoritaris, decideixen amagar la veritat.
Ana Vidu membre de la Xarxa Solidària de Víctimes de Violència de Gènere a la Universitat
Mar Joanpere membre de la Junta Directiva de l'Associació Catalana de Sociologia
