Agressions masclistes
La CUP Capgirem Barcelona proposa una campanya contra les agressions masclistes que es produeixen al transport públic

Rep el suport de representants de la CUP Terrassa, que fa dues setmanes va presentar una moció per afavorir les 'masculinitats no hegemòniques'

15/05/2017 Gènere

Diverses agrupacions locals de la CUP han fet pinya avui a Barcelona per presentar noves mesures en el marc de la campanya Construïm Municipis Feministes, entre les quals destaca la iniciativa per evitar agressions masclistes a busos, trens i Metro. Aquest protocol contra les agressions al Transport Públic serà presentat i debatut en comissió aquesta mateixa setmana a l'Ajuntament de Barcelona. Tal com ha explicat la regidora Maria José Lecha, «les dones pateixen cada dia aproximacions, vexacions, actituds invasives i tocaments». Per això, ha proposat una campanya de visibilització del problema i sensibilització contra aquestes agressions, tot fent servir espais de les estacions com dels mateixos vagons. De la mateixa manera que actualment hi ha diversos missatges (relacionats amb normes de bona convivència entre usuaris), la CUP Capgirem Barcelona proposa que aquests missatges i símbols (als seients, vidres, portes, parets) representin missatges feministes contra aquestes agressions, així com en contra de la pràctica del 'manspreading'. 

En relació amb aquesta conducta, precisament, la membre de la CUP Terrassa Sara Moya ha explicat les reaccions a la proposta defensada (i rebutjada) fa dues setmanes a Terrassa. Les 'cupaires' van presentar una iniciativa per afavorir les Noves Masculinitats (i rebutjar les masculinitats hegemòniques que es manifesten, per exemple, en conductes com l’anomenat ‘manspreading’ al transport públic). Tanmateix, va ser rebutjada gràcies a l'oposició de l'equip de Govern (PSC i CiU). Segons Sara Moya, «pel PSC és fàcil posar-se etiquetes i medalles, però després tot queda en paper mullar; un brindis al sol». La importància de la moció també es demostra veient les reaccions a xarxes socials, que han estat ofensives i masclistes. «A banda de tenir un to ridiculitzador i despectiu», explica Moya, «més del 95% del total són missatges d'homes, fet que explica la supèrbia per parlar d'un problema que no pateixen, sinó que en són la causa».

Així mateix, la diputada al Parlament Mireia Vehí ha explicat que com ja s’ha vist en més ocasions amb la CUP, «les polítiques feministes molesten, molesten molt». Perquè la imatge de les dones empoderades, liderant la lluita, resulta inadmissible, a l'heteropatriarcat. «I per això, s'intenta disciplinar a qui surt de la línia», ha afegit. Com ara a les dones de l'Esquerra Independentista, a les quals es contesta amb insults masclistes.

 

Hostesses al tennis

A banda del transport públic, la CUP Capgirem Barcelona també ha presentat altres mesures feministes. Com ara un protocol per prevenir l'ús de la dona com a reclam publicitari, especialment en aquelles trobades i esdeveniments que rebin algun tipus d'ajuda econòmica pública. Maria José Lecha ha posat l'exemple del Trofeu Compte Godó, on es va produir una denúncia laboral de les hostesses, alertant de la seva situació de vulnerabilitat tant com en qualitat de dones i com de treballadores. Malgrat que el també anomenat Open Banc Sabadell sí va presentar disculpes públiques, no ha estat el cas de l'Ajuntament de Barcelona (el qual concedeix més d’1 milió d’euros anuals de subvenció). 

Igualment, la CUP Capgirem Barcelona també ha demanat l'enretirada de les estàtues que tinguin algun tipus de connotació sexista (així com feixista, racista, esclavista, etc). Es tracta d'una mesura per garantir la memòria històrica en clau feminista.