L'STEi i L'STEi i la Confederació Intersindical ha manifestat que el Projecte de Pressuposts Generals de l’Estat de 2017 conté un article, el 19, i d’una manera especial el seu apartat Dos, amb una redacció que ha despertat una gran inquietud entre el personal interí de les administracions (personal funcionari, personal laboral i estatutari) i empreses públiques, en contemplar que, entre d’altres aspectes, la durada d’un nomenament o contracte d’una persona interina no pot superar els tres anys i, per tant, que no es poden encadenar contractes successius o nomenaments amb la mateixa persona.
De la lectura literal de l’article es desprèn l’acomiadament massiu de treballadors i treballadores interins de totes les administracions i empreses públiques.
Per altra banda, després de l’anunciada esmena del PP, tampoc s’arregla l’ambigüitat del primer redactat, ja que només canvia la redacció dels contractes per obra i servei, en cap cas el que fa referència als nomenaments del personal funcionari interí.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha condemnat l’Estat espanyol perquè aboni al personal laboral interí les quantitats que li deu a causa de la finalització del seu contracte, cosa que es podria estendre a la resta de personal públic. Aquesta sentència encara no és ferma, però el Govern estatal del PP no ha dubtat en “treure’s del damunt” el personal temporal o interí i enviar-los d’una manera grollera i despietada a l’atur.
Per altra banda, és una conseqüència directa i lògica de l’Acord signat el passat mes de març entre CCOO, Fesp-UGT, CSI-F i el ministre Montoro sobre l’oferta pública d’ocupació massiva per als propers anys per a reduir la taxa d’interinitat fins a deixar-la en un 8%. De fet, l’article 19, en el seu apartat U, és una translació d’aquest Acord als Pressupostos. I l’apartat Dos, la conseqüència d’aquest; és a dir, que a partir de 2020 el personal interí que quedi perd qualsevol possibilitat de consolidar el seu lloc de feina.
Els sindicats signants, en acceptar ofertes massives d’ocupació, no varen mesurar les seves conseqüències sobre l’estabilitat laboral del personal interí. Ara, assumint la seva responsabilitat, haurien de forçar la retirada de tot l’article 19. Tant l’Acord signat com la limitació dels nomenaments dels Pressupostos, s’apliqui o no a educació, no contribueixen a la consolidació del personal interí, sinó més bé tot el contrari.
Si no es retira l’article 19 de l’esborrany de Pressupostos, la conseqüència per al personal afectat serà devastadora, ja que imposa acomiadaments massius, inestabilitat laboral i una precarització absoluta de la figura del personal temporal del tot inacceptable.
Per això, l’STEI Intersindical i la Confederació Intersindical exigeixen l’eliminació d’aquest article i proposen com a solució a l’alta taxa de temporalitat l’aplicació de processos de consolidació per al professorat temporal o interí, de manera que puguin estabilitzar la seva situació laboral.
En cas contrari, l’STEI Intersindical i la Confederació Intersindical proposaran al col·lectiu de docents interins una forta mobilització de rebuig en contra d’aquesta proposta dels Pressupostos Generals de l’Estat.
