Les Corts Valencianes han fet un pas ferm i positiu cap a la millora democràtica del poble valencià. Sí! Està en marxa un canvi en el sistema electoral. Confiem que tot el procés arribe a bon port i puga ser aprovat en aquesta legislatura. Primerament, s'ha aprovat el dictamen que preveu reformar el sistema electoral valencià i rebaixar la barrera electoral de l'actual 5% al 3%. Quin significat en té?
Convé destacar quatre pinzellades del sistema electoral valencià. En primer lloc, la dimensió del parlament és gran en relació al nombre d'electors/es. En les Corts Valencianes hi ha 99 escons (el quart parlament autonòmic més gran per nombre de diputats de l’estat) que es distribueixen entre les tres circumscripcions: Alacant, Castelló i València. Particularment, la repartició dels escons en els tres districtes electorals produeix una desigualtat en el vot, doncs al garantir un mínim de 20 escons per a cada circumscripció, i distribuir proporcionalment la resta a la respectiva població de cada circumscripció es genera un desequilibri.
Això genera una sobrerepresentació de la circumscripció de Castelló (de 24 escons hauria de tindre 12) on el vot d'una persona d'aquesta zona val el doble en comparació als votants de València. Pel que fa a la fórmula electoral en el sistema valencià, és la llei d'Hondt, la mateixa que en la resta de territoris però amb la variació de la barrera legal al 3%. D'aquesta manera, cal recordar que els sistemes electorals amb barreres legals altes (5% o més) tenen l'objectiu declarat d'impedir una excessiva fragmentació política, ajudant que es formen majories parlamentàries sòlides de tal manera que el govern siga estable. A més a més, però, té com a conseqüència evitar el creixement de partits menuts o nous que normalment coincideixen amb opcions que tenen poc mitjans materials i menys simpaties per part dels mitjans de comunicació sistèmics.
Seguidament, respecte a la forma de la candidatura són candidatures de llistes completes, tancades i bloquejades. És a dir, en aquest format de llistes la persona que vota sols pot optar per una candidatura.
Tanmateix, a més d'aconseguir aquesta reivindicació històrica de les formacions d'esquerra i sobiranistes de baixar la barrera al 3%, què més es podria millorar?
Per una banda, la forma de la candidatura passant de llistes tancades i bloquejades a llistes obertes i desbloquejades, on l'elector té la possibilitat de seleccionar la candidata o el candidat que desitja. Això com també les llistes cremaller, en la qual dones i homes ocupen llocs alterns a més de tindre una representació dels dos gèneres per igual, afavorint la igualtat. A tall de conclusió, podríem dir que amb la barrera legal del 3% la fórmula d'Hondt no causa uns nivells tan desproporcionats com en l’actualitat.
No obstant això, per a tindre un parlament amb una major proporcionalitat es podria acudir a un canvi de llei electoral per la fórmula del quocient Hare. En efecte, la clàusula d'exclusió del 5% amb la fórmula d'Hondt en el vot emès en tot el territori va impedir, per exemple, a la darrera contesa electoral, que aconseguiren escons en les Corts Valencianes algunes formacions com Esquerra Unida. Amb la modificació proposta amb el 3% eixes formacions tenen les possibilitats de representar el seu electoral a les Corts garantint que sectors importants de la ciutadania no queden sense representació.
Recollint tot el que he exposat, estem davant d'un canvi singular i especial on el País Valencià ix guanyant en qualitat democràtica. Estem d'enhorabona! I cal dir-ho, més enllà del partit que cadascuna puga votar.
Comptat i debatut, es nota que des del 24 de maig del 2015 estem sense majoria absoluta del PP al govern i a les Corts Valencianes i això ens dóna la possibilitat d’aquest gir en les polítiques aprovades.
Nogensmenys, molta gent pensem que el "canvi" ha d'anar més lluny, sense temor. Hem de continuar treballant per aconseguir que la nostra autonomia passe de ser una mera descentralització administrativa tutelada des de Madrid a tindre una veritable capacitat de poder decidir per nosaltres mateixes les polítiques que decidim en cada moment i gestionant nosaltres, el poble, les decisions més escaients per a la nostra terra. Doncs, si som un poble sobirà podrem gestionar les nostres necessitats amb el nostre capital creat pel treball col·lectiu. La conseqüència més immediata seria l’enfortiment d’un veritable estat del benestar i la possibilitat real de pensar el nostre present i futur.
Enhorabona per la proposta i ara a garantir que siga aprovada amb la promptitud necessària.
Itziar Gil @i_mirandoalmar
Membre de Joves pel Dret a Decidir del País València @Jodad_pv
