Dilluns quinze, en roda de premsa la regidora de cultura va desvetllar el resultat del projecte per a adequar la llista de carrer de València a la llei de memòria històrica. Al mateix temps es feia públic quin seria l'espai dedicat a Guillem Agulló, el jove antifeixista assassinat per la ultradreta l'abril de 1993, donat que la localització em va sorprendre i no de manera agradable, vaig voler parlar amb la família. A l'altra banda de la línia telefònica em vaig trobar a una Carme i un Guillem decebuts i cansats, amb la sensació que tot aquest tema del carrer en honor a Guillem , estava resultant humiliant i amb el seu permís explique com ha anat.
Pel que fa al carrer Guillem Agulló i Salvador a la ciutat de València, ací va el relat oficiós, que no enganyós:
El mes d'abril del 2016 les Corts Valencianes van aprovar una declaració institucional per a reparar la memòria del Guillem i dies després era la ciutat de Barcelona qui feia públic que li posarien a un dels seus carrers el nom del jove.
Al cap de poc temps ACPV comença una campanya a Change.org demanant a l'ajuntament de València que no perda el pas i dedique un carrer al jove assassinat per la ultradreta. El 2 de juny de 2016 una comissió integrada per: Acció Cultural del País Valencià, Movimiento contra la lntolerancia, Comunitat Israelita de València, la Federació Maranatha d'Associacions Gitanes, Lambda, la Plataforma Ciutadana contra la lslamofòbia i Ververipén Rroms por la Diversitat, fan per registre d'entrada a l'ajuntament de València, una petició formal a l'alcalde Joan Ribó per a que dedique un carrer a la memòria del Guillem. Aquest era un clam recolzat per bona part de la societat i al que es van sumar gran nombre de representants polítics, sindicals, de moviments socials etc.
Cinc mesos després, i en absència de resposta oficial a la petició, la comissió decideix demanar per registre d'entrada una reunió amb l'alcalde Joan Ribó. La reunió es va produir quatre mesos després i els representants van ser rebuts per l'alcalde Joan Ribó, i les regidores de Cultura, Glòria Tella, i de Parcs i Jardins, Pilar Soriana, i en aquest encontre tornaren a demanar als responsables del govern que donaren curs a la seua demanda.
Faig notar que fins al moment la família no ha participat directament en cap negociació, la família es va assabentar de la proposta de la comissió i va confiar en qui la integrava, entenent que està formada per associacions i moviments socials que defensen els valors de pluralitat, igualtat i integració, uns valors que eren fonaments de la lluita i l'activisme del jove Maulet.
La comissió des d'aleshores ha rebut excuses o pretexts que tractaven d'explicar la demorança en fer oficial un carrer que commemorara al Guillem.
Per una banda que no es trobava un carrer adient, segons sembla, l'ajuntament en va proposar un, que la comissió va refusar per allunyat, anodí i amagat.
Per altra banda tot quedava en mans de 'L'aula d'història i memòria democràtica' de la universitat de València a qui s'havia encarregat l'estudi, i que segons la regidora Tella, dotava d'aval científic al projecte amb el qual la llista de carrers de la ciutat de València compliria amb la llei de memòria Històrica.
Més excuses, hi havia prioritat per posar noms de dona ... i tant!! Clar que hem de visibilitzar a les dones, però una cosa no lleva l'altra. més quan es tracta d'un activista amb tarannà feminista. Més excuses, s'han triat noms que no porten a conflicte, i ací causa molta alegria el fet que Joan Fuster deixe de ser considerat conflictiu i tinga carrer al cap i casal, en substitució d'un feixista, però produeix molta pena que això no siga extensiu a Guillem, que també hauria de soterrar amb el seu nom un altre record tenebrós i indigne a la llista de carrers.
Dilluns 15 de maig, curiosament en l'aniversari de l'esclat d'un moviment al qual segurament hagués parat atenció Guillem, pel seu caràcter social i indignat, la regidora de cultura descobria quin era el carrer dedicat a l'activista. segons deia pactat amb familiars i comissió. Malauradament no es tracta d'un carrer o plaça pública al centre de la ciutat, ni substitueix cap nom feixista, es tracta d'un caminet, una senda, un vialet o placeta als jardins de Vivers, o siga, finalment un lloc anodí i amagat que és el que sempre ha volgut evitar la comissió.
Tampoc es tracta d'una solució pactada, amb familiars (que no han participat a les negociacions i que unicament ha rebut un contacte indirecte de la regidoria de parcs i jardins) i comissió (que ha fet palès que no era la seua proposta), es tracta d'una notificació, que davant ha trobat un "vinqa feu el que vulgueu, ja ho deixem per impossible". Perquè ja cansa això de pidolar i pidolar.
Com és possible que després d'un reconeixement a les Corts, la ciutat de València faça aquesta empastifa? Com és possible que es facen oïdes sordes a una petició que venia acompanyada d'un gran consens i un ampli suport? Perquè activistes com Fèlix del Rio o Just Ramírez tenen carrer i Guillem també activista no?
Per al Guillem una senda que no apareixerà al llistat de carrers i que passarà tan desapercebuda com el carrer dels poetes del 36-39 que hi ha als mateixos jardins de Vivers.
Podeu batejar carrers de València amb els noms de la poesia, la democràcia o la fotografia però no ha estat possible un carrer per al Guillem, quan públicament s'hi havieu compromès a fer-ho. Quina diferència amb el poble de Simat de la Valldigna, que ha nomenat la plaça d'entrada al monestir amb el nom del Guillem.
Quantes vegades s'ha de trepitjar la memòria d'un jove assassinat? No sabeu de qui parlem? Allò que el va posar al punt de mira dels ultradretans va ser la defensa del nostre país, un país construït entre totes i tots, els d'ací i els que vénen de lluny i ens enriqueixen, un país fidel a les seues arrels i identitat, que és capaç d'inteqrar a tothom, on ningú quede exclòs, on ningú quede sense sostre, sense pa, sense drets.
Els homenatges que ha rebut Guillem, per part del seu poble, sempre han estat a places públiques i en veu alta i clara, és eixe mateix poble el que no entén que un govern que es diu progressista, menystinga d'aquesta manera al Guillem. No el consideren mereixedor? Tenen por? .... Deia Fuster que quan la por no és innocent, ja no és por, és covardia. 51 noms nous per als carrers de València,alguns d'ells força merescuts, sense necessitar campanyes, ni recollides de signatures, ni demanar audiència i amb el del Guillem res ha estat prou. La paraula que ens ve al cap és: insuficient, i després ens demaneu el vot útil ... en fi encara esteu a temps de redreçar aquest desficaci i no aprofundir en la humiliació a una família que mai ha donat l'esquena al nostre País. VOLEM UN CARRER!
Esperem que amb aquest relat oficiós quede tot clar i ras, quede clar que la família no hi ha renunciat al carrer, així com no hi renuncia la gent que comparteix els valors del Guillem. Ens adonem que el temps de silenci no ha acabat per a tothom, esperarem temps millors amb la memòria ben viva, perquè la memòria és feroç, sobretot si és memòria de víctima.
No necessitem que l'ajuntament de València ens done una senda, fa 24 anys Carme, Guillem, Betlem i Carmina ens van donar una sendera de dignitat per la qual caminen sense baixar la cara, i nosaltres ací estem amb la ferma promesa que cada vegada que miren al darrere, ens trobaran seguint les seues petjades.
Maria Isona
