Tot això va de democràcia
Josep Cullell Mirambell, membre del col·lectiu Drassanes per la República Catalana Josep Cullell Mirambell, membre del col·lectiu Drassanes per la República Catalana

Des de fa uns 5 anys els ciutadans catalans hem après a destriar els diferents discursos polítics. Sabem de què va, tot això. Sí, diguem-ho ben clar, això va de democràcia, de llibertat i de dignitat. La incertesa que l’Estat monàrquic espanyol, els partits unionistes i, a Catalunya, sobretot el PSC, ens han transmès, l’hem sabuda transformar en un efecte de superació que ha convertit la por en força, en convicció, lligada als principis democràtics que ens han de portar a la llibertat i a la dignitat.

La democràcia ha d’impregnar la creació de la República Catalana, i perquè sigui així ha de ser una democràcia basada en el control popular, transparent i directa. S’han d’acabar les connivències polítiques amb les oligarquies i amb els poders fàctics empresarials, hi ha d’haver separació de poders, perquè la judicatura no sigui una branca política que es dediqui a tapar o a destapar, segons convingui, vergonyes dels partits.

Els judicis pel 9N han estat polítics i només han servit per intentar aturar el procés independentista, però ser crítics amb això no justifica que tanquem els ulls davant de la corrupció, vingui d’on vingui. Sembla prou clar que CDC es va finançar irregularment. Això, avui, no ho dubta gairebé ningú, però també ho degueren fer altres partits, i d’aquest fet no se’n parla. Volem que en l’aclariment de tots els afers de corrupció no hi hagi cap ombra de dubte, ja sigui de CDC, del PSC o de qualsevol altre partit. L’autocrítica és imprescindible per construir el nou model social i polític català. Nosaltres volem joc net, i els ciutadans espanyols ja faran el que creguin que hagin de fer amb els seus flagrants casos de corrupció. No ens serveix la justificació que era una pràctica generalitzada en aquests anys d’aparent democràcia formal espanyola, perquè si fem foc nou és, precisament, per desfer-nos de les velles pràctiques. 

Ara bé, el que no volem ni podem acceptar és la utilització que l’Estat espanyol en fa,  de tot plegat. El fet de ser crítics no treu que sapiguem veure fins on arriben les clavegueres del Reino de España. No és l’estat espanyol, que ens ha menystingut durant segles com a poble i que ens jutja per haver votat, que ens ha d’ensenyar a distingir el comportament democràtic del comportament corrupte. Ja ens sabrem emmirallar en altres nacions amb més anys d’experiència en l’exercici de la llibertat i de la dignitat per poder crear una república vertaderament moderna i tan transparent com sigui possible.

De què tenen por els que defensen la Constitució espanyola, fruit d’una transició manipulada i hereva del franquisme? I què ens poden oferir, amb la seva defensa d’aquest text, de l’estat i de la monarquia que representa? Ben poca cosa que tingui a veure amb la democràcia i amb la llibertat, i sí, més aviat amb la imposició i amb les formes de fer política que voldríem oblidar. És ben il·lustratiu que siguin els partits unionistes, PP, PSOE i Ciutadans,  els que defensin la Constitució  per damunt de tot i de tothom. I, també, és ben significatiu el cas del PSC, que de defensar el dret a decidir ha passat a ser gairebé més constitucionalista que els unionistes. 

I aquells que encara juguen a l’ambigüitat, com els dirigents dels Comuns i de Podemos, haurien d’explicitar d’una vegada per totes què entenen per dret a decidir, perquè no ho aclareixen, i aquest fet ens recorda molt allò d’“ara això no toca”.

Hem après a distingir la democràcia de la demagògia, sabem  distingir entre llibertat i autoritarisme, entre dignitat i submissió. Avui la majoria dels ciutadans de Catalunya sabem que el camí que hem començat no té marxa enrere i sabem també que sense unitat no hi ha camí. Per tant, cal tirar endavant, tots plegats i sense fissures. 

Ara ja ho sabem, el rerefons de tot això és indiscutible: va de DEMOCRÀCIA i creiem que el menysteniment de la classe política autoritària espanyola cap al poble català no podrà vèncer ni la nostra llibertat ni la nostra dignitat.

Com deia Martí i Pol: “Sigues tenaç, que la lluita és molt dura

Josep Cullell Mirambell, membre de Drassanes per la República Catalana

 Abril de 2017

 

http://www.drassanesxlarepublica.cat

info@drassanesxlarepublica.cat

@DrassanesCAT

Facebook: Drassanes per la República Catalana