El passat divendres 7 d’abril el Ple de l’Ajuntament va debatre la primera qüestió de confiança de la nostra història local, vinculada a l’aprovació del pressupost municipal. Fer-ho ha estat una decisió del govern de Compromís, una decisió valenta i que prioritza els interessos de la ciutat davant dels propis: o nou pressupost, o nou govern.
La majoria de grups de l’oposició hauran d’explicar el perquè van girar l’esquena a uns comptes que aposten clarament per ajudar qui més ho necessita (amb increments de fins el 35% a partides de caràcter social com el Servei d’Atenció Domiciliària). O per què van rebutjar un pla d’inversions de 27 milions d’euros pensat per cobrir les necessitats reals de la ciutat (millores als barris, centres cívics, mercats, equipaments esportius…). O per què van obviar que el govern havia incorporat 97 de les 133 propostes que havien fet tots els grups. Bé, tots no, el PSC no en va fer cap i es va instal·lar en el NO des del primer moment.
Però no només hi ha en joc el pressupost, hi ha en joc el govern de canvi de Cerdanyola, i sobretot els avenços aconseguits en dos anys i que ara podrien estar en risc. I és que tot i el discurs apocalíptic dels qui tenen interès en fer caure el govern de Compromís perquè és incòmode, la veritat és que són molts els canvis impulsats. Podríem parlar dels moltíssims petits canvis en el dia a dia, canvis en les formes, d’un govern proper a la gent. De la posada en marxa d’impostos progressius per rebaixar la càrrega fiscal de les famílies i incrementar-la a les grans empreses i propietats. De la participació, que ha esdevingut un element estructural de l’acció municipal (amb exemples clars com la Festa Major o els usos de Ca n’Altimira). De l’aposta per les polítiques socials, com la creació de l’oficina d’habitatge, la millora del programa d’aliments frescos i l’increment del programa d’ajuts a famílies amb dificultats. D’un govern que se situa al costat de les lluites veïnals com la que vol impedir el crematori de cadàvers que el govern socialista va deixar adjudicat. Que ha fet grans avenços en reivindicacions laborals a la casa. De com treballem de la mà amb d’altres ajuntaments a favor de l’economia social, la gestió pública de l’aigua i dels serveis municipals o els drets del col·lectiu LGTBI. O com Cerdanyola s’ha convertit en un actor clau en la lluita perquè el poble català pugui decidir lliurement el seu futur.
No es tracta de si ho fem bé o malament, el problema de fons és que no s’ha acceptat que un partit com Compromís per Cerdanyola hagi arribat a l’alcaldia. Des del primer dia hi ha en marxa una estratègia per no deixar-nos governar, de no permetre que floreixi un projecte de canvi que es va obrint camí a molts municipis i que els partits de sempre volen impedir a tota costa, una estratègia per intentar vendre una imatge de paràlisi i bloqueig municipal, una imatge que no té res a veure amb la realitat. Una estratègia de la que han participat diferents actors, un PSC, instal·lat en la crítica destructiva i la mentida des del primer moment i sense fer cap proposta. I per l’altra, ERC, que s’ha dedicat més a impedir governar a Compromís que a treballar pel canvi (en el que segurament mai hi ha cregut), primer no volent entrar a govern, després entrant per bloquejar el funcionament de l’ajuntament i finalment abandonant el vaixell.
Sabíem que no seria fàcil governar. Que no ens ho posarien fàcil. Perquè allò vell sempre es resisteix a desaparèixer. Però nosaltres hem estat disposats a dialogar i negociar. Hem assumit que no podrem fer tot allò que voldríem. Hem entès que calia arribar a acords i sumar majories per fer-los possibles, i això també ho hem fet. I hem estat lleials amb els acords. Perquè som responsables i molt conscients de l’oportunitat històrica que tenim a les nostres mans.
Però la virtut d’aquest procés de qüestió de confiança, que durarà un mes, és que permetrà que tothom quedi situat exactament allà on és. Clarificarà la posició de cada partit. Qui està a favor de la justícia social i disposat a sacrificar-se pel bé comú, i qui per contra està perquè tot continuï com sempre i prioritzar els seus propis interessos. Qui està per sumar i treballar en positiu, i qui està per desestabilitzar. En definitiva, qui vol que Cerdanyola continuï en el camí del canvi, i qui vol tornar al passat.
