Unes 26 persones haurien mort ja des que van començar les protestes de grups i partits opositors contra el govern de Nicolás Maduro, la major part per impactes de bala i als estats de Lara, Miranda i a la ciutat de Caracas. La xifra, que recull dades que van del 6 al 24 d’abril, varia per la confusió que han generat les informacions creuades entre els mitjans de diverses tendències, que recompten morts -com la de Ricarda González- atribuïdes als xocs entre oposició i govern, que més tard són desmentides. També pel redactat dels teletips d’agències com EFE, de la qual beuen la majoria de mitjans catalans i espanyols que han recollit les notícies de les morts, que no aclareixen en molts casos ni els detalls ni les circumstàncies reals dels crims.
La majoria de mitjans han cobert, únicament, alguns dels casos que s’esmenten en el llistat cronològic detallat que acompanya la notícia, tot i proporcionar la xifra total de persones mortes, ferides i detingudes que ha difós una associació no governamental opositora anomenada Fòrum Penal Veneçolà. És interessant analitzar les informacions que han publicat les capçaleres espanyoles i catalanes sobre els assassinats, així com els detalls que han difós sobre les autories dels crims, per detectar fins a quin punt l’ús d’una sola font amb informació incompleta pot contribuir a simplificar la confrontació entre oposició i govern, i a atribuir -en l’imaginari del lector- les morts únicament a un bàndol.
Una de les principals tendències que comparteixen moltes de les informacions és la de col·locar les persones mortes als llocs de les protestes, malgrat que, en molts dels casos, la seva participació ha estat desmentida per familiars propers.
6 d’abril
Jairo Ortiz, estudiant d’enginyeria de 19 anys assassinat d’un tret al pit a Carrizosa (estat de Miranda), és el primer mort d’aquesta onada de protestes. En un inici es va difondre que el jove participava d’una concentració contra el govern veneçolà quan va ser assassinat, tot i que el seu pare Jairo Johan Ortiz, ho va negar públicament. El crim, pel qual va ser detingut el policia de trànsit Rohenluis Leonel Mata Rojas, va motivar les condemnes dels dirigents opositors Henrique Capriles i Maria Corina Machado, i també la del defensor del poble -designat pel govern- Tarek William Saab, que va prometre que farà recaure tot el pes de la llei sobre l’autor.
4) En tal sentido garantizamos a la comunidad nacional que este grave delito no quedara impune y merecerá todo el peso de la ley #DDHH
— Tarek William Saab (@TarekWiliamSaab) 7 de abril de 2017
10 abril
Daniel Queliz, un estudiant de dret de 20 anys, va ser mort d’un tret al coll a Carabobo, mentre intentava refugiar-se en una urbanització fugint de la policia. Segons testimonis, Queliz i com a mínim 20 joves més es van enfrontar a les forces de seguretat amb pedres i ampolles, a més de tornar les bombes lacrimògenes que la policia els estava llançant. Els agents Edwin Romero i Marcos Ojeda van ser arrestats per la mort del jove. A Catalunya, només el Diari de Girona va publicar un article en què s’esmenta el crim, però no es detallen les circumstàncies ni la detenció dels sospitosos.
11 d’abril
Un dia després, morien a l’estat de Lara Miguel Ángel Colmenares i Brayan Jiménez. Colmenares, de 36 anys, va morir en circumstàncies encara sense aclarir. Segons Telesur, l’home hauria mort per l’impacte de dos artefactes explosius. D’altres mitjans afins als moviments bolivarians, com Resumen Latinoamericano, asseguren que Colmenares va rebre onze trets després de ser emboscat i atracat per individus encaputxats sense identificar, mentre que digitals crítics amb el govern asseguren que els autors van ser membres de col·lectius associats al chavisme.
Molts mitjans van tractar subsidiàriament el cas de Brayan Jiménez, un adolescent de 14 anys que va rebre dos impactes de bala a la Ciutat Socialista Ali Primera, una urbanització d’habitatge públic construïda pel govern de Maduro a Barquisimeto. Diversos col·lectius opositors van atribuir la mort del noi a la repressió policial i a grups armats chavistes, però la mare de Jiménez va declarar a la televisió pública veneçolana que el noi va rebre una bala perduda en passar a prop d’un grup de persones que desmuntava una barricada davant la porta del lloc on vivia. Segons Tarek William Saab, els autors haurien estat un grup d’encaputxats que venien d’una urbanització privada veïna on s’estaven produint protestes contra el govern.
El mateix dia, el diari El Universal assegurava que Ricarda González, una dona de 87 anys, havia mort al seu pis d’una parada cardiorespiratòria per haver inhalat els gasos lacrimògens que la policia estava llançant fora de la residència. Hores després, el mateix mitjà desmentia la informació per boca de la filla de González, Almeris Mendible, que rebutjava “la manipulació política” de la mort de la seva mare per part de l’oposició i assegurava que aquesta havia estat producte “d’un accident cervell vascular, que no tenia res a veure amb els gasos”.
12 d’abril
Després de la mort del policia Yey Johan Amaro, de 37 anys, a l’estat de Lara, que va recollir La Vanguardia en aquest article, el governador de Miranda i líder opositor Henrique Capriles va assegurar que “sis veneçolans han estat assassinats pels cossos de seguretat a les ordres de Maduro”. Amaro, atropellat per un vehicle desconegut mentre conduïa la seva moto, va patir politraumatismes i va morir mentre l’operaven per salvar-li la vida.
El també diputat opositor de l’estat de Lara, Alfonso Marquina, va assegurar a EFE que Amaro es dirigia a la seva residència “quan va decidir intervenir en una protesta entre bàndols i va ser atropellat per un vehicle conduït per grups armats”. La Vanguardia dóna per bona a l’article la xifra de 6 morts que ofereix Capriles, malgrat que altres mitjans recullen que el també opositor Henry Falcón va contradir la versió dels seus companys, assegurant que “la mort del funcionari va ser fruit d’un accident de trànsit i no va tenir res a veure amb les manifestacions”.
13 d’abril
Gruseny Canelón, de 32 anys, hauria estat assassinat a trets a l’estat de Lara per part de forces policials. El ministeri Públic assegura haver emès 14 ordres de detenció contra membres de la Guàrdia Nacional involucrats en els fets.
19 d’abril
El diari Ara, un dels que s’ha mostrat més curós a l’hora d’informar sobre les morts, publica un article sobre els tres joves (Paola Ramírez, Carlos Moreno i Niumar San Clemente) assassinats el 19 d’abril a Táchira, Caracas i Miranda, “durant unes protestes anti i pro chavisme“. El mitjà assegura que Moreno, de 17 anys, “va rebre un tret al cap al centre de Caracas quan era prop d’una manifestació opositora” i cita EFE per aclarir que “les informacions preliminars apunten que no participava en les protestes”. Els seus familiars van assegurar a la premsa veneçolana que el jove va sortir a jugar a futbol al carrer.
El mitjà afegeix només que els altres dos morts són “una dona de 23 anys i un guàrdia nacional, abatut per un franctirador quan era al mig d’una marxa antigovernamental que es va tornar violenta”. Qui sí que entra en detalls és el Regió 7, que es fa ressò de la notícia en un breu amb informació extreta d’EFE. El diari regional assegura que Paola Ramírez “va morir en rebre un tret quan transitava per un lloc proper a una concentració opositora a l’estat de Táchira (sud-oest). Segons TeleSur, un membre del partit opositor Vente Venezuela va ser detingut i va confessar haver-la disparat.
El guàrdia nacional assassinat, Niumar San Clemente, hauria rebut un tret d’un franctirador mentre contenia una manifestació violenta de grups opositors.
També El Mundo va aportar la seva pròpia crònica sobre aquests fets, apuntant a grups controlats pel chavisme com a responsables de les morts de Moreno i Ramírez i aportant tot tipus de detalls sobre els casos. Amb excepció d’un, la procedència política de l’opositor arrestat per l’assasinat de Paola Ramírez, que es despatxa amb un “hi ha un detingut per l’assassinat de la jove”. La mort del policia és esmentada en un paràgraf on s’informa que “també ha resultat mort un sargent de la Guàrdia Nacional, segons confirma Diosdado Cabello, vicepresident del PSUV”.
El mateix dia, Almelina Carrillo, una senyora de 47 anys, va resultar ferida greu, morint poc després, en rebre l’impacte d’una ampolla amb aigua congelada llançada des d’una finestra, quan caminava al costat d’una marxa chavista a Caracas. La notícia de la seva mort va ser acompanyada d’un vídeo on es pot veure el moment en què l’objecte impacta contra el seu crani, que no va ser difós en cap mitjà a l’Estat Espanyol.
#19Abr | Una mujer es golpeada con un objeto contundente en su cabeza por grupos violentos de la derecha https://t.co/fLD4NTb3Dcpic.twitter.com/Boj8sbHFHr
— teleSUR TV (@teleSURtv) 19 de abril de 2017
20 d’abril
Albert Rodríguez Aponte, un estudiant de 16 anys, mor per asfíxia en inhalar gasos lacrimògens que s’havien llançat contra una manifestació violenta a El Valle, segons el llistat oficial de la Fiscalia General de Veneçuela.
21 d’abril
Hores més tard, té lloc un dels successos més greus, durant els xocs que es van produir a la parròquia d’El Valle, a Caracas, on, segons el ministre de Comunicació veneçolà, Ernesto Villegas, tres persones van morir a trets. Un d’ells, Ramon Martínez, va ser assassinat per un grup de persones quan intentava impedir que saquegessin el seu local, mentre que Francisco González i Kelvin León van ser morts en circumstàncies desconegudes durant els fets d’El Valle. Vuit persones més (Jairo Ramírez, William Marrero, Robert Centeno, Jonathan Meneses, Yoigerber Barrera, Elio Pacheco, Estiverson Zamora i Kenyer Aranguren) es van electrocutar quan saquejaven un forn de pa, com recull El País en aquest article.
24 i 25 d’abril
Les morts de Jesús Sulbaran, Renzo Rodríguez i Daniel Infante, entre els dies 25 i 25 d’abril, són tres de les que han rebut més ressò de mitjans espanyols i catalans. Han aparegut, per exemple, al diari Ara i a El Nacional.cat, que no atribueix aquests tres crims a cap grup perquè -s’entén que es refereix a l’agència- “no s’especifica a quin bàndol donaven suport”, però relaciona directament els fets amb les manifestacions, assegurant que “només en les protestes d’ahir ja van morir 3 persones”. L’Ara sí que especifica, però, que Sulbarán, “funcionari públic, participava en una manifestació en favor del govern de Maduro”, mentre que Rodríguez Roda va ser assassinat en una protesta antigovernamental.