Era un vespre com qualsevol altre a Twitter. Dimecres passat, en cosa d’un moment, la xarxa social va passar d’estar tranquil·la a bullir d’activitat sota l’etiqueta #HazteOirHackeado. Un col·lectiu de pirates cibernètics agrupats en l’usuari @ACABgang s’atribuïen la nit anterior l’hackeig del servidor de l’associació ultracatòlica i la suplantació dels perfils d’HazteOir, Citizen Go, Derecho a Vivir, Familia y Sociedad, VotaValores, HOJóvenes o la Federació Europea One of Us a Twitter. Asseguraven haver publicat en un web més de 15.000 arxius d’aquests moviments, coneguts per ser la punta de llança de l’oposició al dret a l’avortament, així com informació privada del president d’Hazte Oír, Ignacio Arsuaga, i que encara en publicarien més si l’organització no contactava amb ells en menys de 24 hores.
Cuenta hackeada por @ACABgang en reivindicación a los derechos del colectivo LGBT así como de sus integrantes.
— HO joves catalunya (@HOjovescat) 5 d’abril de 2017
Mensaje para HazteOir
Tenéis 24 horas para contactarnos o publicaremos todos vuestros archivos https://t.co/CWDBdTSec5
— HO joves catalunya (@HOjovescat) 5 d’abril de 2017
Els primers -i únics- mitjans generalistes en treure la informació a la llum van ser Eldiario.es, El Español i El Confidencial, que destacava els 2,4 milions d’euros en donacions que Hazte Oir va rebre, segons la informació difosa per A.C.A.B Gang, l’any 2014. Per fer boca i cridar l’atenció dels mitjans, el col·lectiu va fer pública una informació relativa a Ignacio Arsuaga, en la qual es demostrava, suposadament, a través de la factura de la compra d’un medicament, que el president d’Hazte Oir donava hormones als seus fills per garantir la seva heterosexualitat. La informació era, tanmateix, força interpretable i la seva difusió, arriscada.
Més interessant era, en canvi, la base de dades dels suposats donants i grans donants d’Hazte Oir, que els hackers havien penjat, juntament amb milers d’arxius més, en diferents carpetes allotjades en un servidor segur. La filtració deixava al descobert dos documents on es revelava la identitat de tots els seus contribuents, però cap mitjà no va recollir els noms, el web va ser inhabilitat ràpidament i, de fet, aquest és l’aspecte que mostra ara mateix la seva pàgina inicial.
Entre les persones que apareixien com a grans donants, destacaven executius d’empreses com IBM, Eulen i Nestlé, a més del fundador d’El Corte Inglés, Isidoro Álvarez, i de l’empresària Esther Koplowitz, una de les més influents de l’Estat. Els seus noms, però, no han trascendit a cap gran mitjà, malgrat que apareixen les adreces, telèfons, empreses i la quantitat aportada a la causa d’Hazte Oir. En el cas de David Álvarez, d’Eulen, el document filtrat assegura que la donació va ser de 20.000 euros, mentre que les de Koplowitz i Álvarez s’haurien quedat en 10.000.
Per què els mitjans generalistes no han publicat res sobre la filtració amb posterioritat al 5 d’abril? No s’ha confirmat en cap moment que els milers de documents publicats fossin reals. “Molts periodistes no van arribar a temps a descarregar la informació, molts mitjans no tenen, tampoc, experts en periodisme de dades que puguin dedicar-se a fer el buidatge de 15.000 documents i, a més, aquí la informació és molt més difícil de verificar perquè no existeixen eines ni organitzacions que investiguin la veracitat de les filtracions”, explica el periodista de l’Ara Enric Borràs. “Si fóssim als Estats Units, probablement se n’hagués fet un seguiment”, afegeix.
Només Mercè Molist, la periodista experta en internet i ciberseguretat que escriu a El Confidencial, ha aprofundit en la qüestió, que pel que fa a la resta de mitjans ha desaparegut del mapa d’un dia per l’altre com si mai no hagués succeït. Molist entrevistava, el dia 6 d’abril, dos dies després dels fets, als suposats autors de l’hackeig, que es presenten com a “cinc espanyols que viuen a Rússia” i es denominen a ells mateixos “cibercriminals”.
Asseguren, a l’entrevista, que la informació està extreta dels servidors d’Hazte Oir, als quals els va costar menys d’un dia accedir, i que “ningú té tant de temps lliure com per falsificar més de 100 gigabytes en documents”.
“Jo no crec que la informació sigui falsa”, s’aventura Enric Borràs, “però sí que és molt difícil de verificar. Vull pensar que algú l’està guardant per a publicar-la més tard”, afegeix.
Relacions amb l’organització sectària El Yunque
Nobody messes with El Yunque. No són poques les veus que han assenyalat Hazte Oir i el seu entorn com el submarí a Espanya de l’organització secreta El Yunque, un moviment d’extrema dreta amb connotacions paramilitars que lluita “per la instauració del regnat de Déu a la terra” i que té una fixació especial amb l’avortament, l’homosexualitat, els ateus, els migrants o els jueus.
Als documents filtrats, hi hauria proves dels intents d’Hazte Oir de frenar les investigacions periodístiques sobre la seva relació amb El Yunque, així com una denúncia contra La Sexta per aquest programa d”Equipo de Investigación’ en què s’intenta demostrar que organitzacions com Hazte Oir o Derecho a la Vida operarien amb el triple objectiu d’ocupar parcel·les de poder polític i influència mediàtica, exercir de lobby de pressió i desestabilitzar el poder polític i crear xarxes de captació de joves, que han merescut fins i tot les denúncies de grups de pares catòlics.
Si la influència d’El Yunque haurà contribuït a silenciar el contingut de la filtració, o si els hackers hauran aconseguit el que exigien a Hazte Oir en aquelles 24 hores, és encara un misteri.
