Segons informa Alba Ciudad, el passat dia 29 de març, la Sala Constitucional del Tribunal Suprem de Justícia (TSJ) de Veneçuela va emetre la sentència 156 en què es declara que, mentre persisteixi la situació de desacatament per part de l'Assemblea Nacional, les seves competències seran exercides directament per la Sala Constitucional del màxim tribunal del país.
Julio Borges, president del Parlament, va assegurar que hi ha un "cop d'Estat" i va cridar a desconèixer al TSJ. Luis Almagro, secretari general de l'Organització d'Estats Americans (OEA), també ha qualificat la sentència d'un "auto-cop d'Estat" i va convocar urgentment a un nou Consell Permanent de l'organització.
Què ha passat?
L'Assemblea Nacional no ha estat dissolta. Els diputats continuen anant a les seves oficines i al Palau Federal Legislatiu, seu del Parlament veneçolà. Ells continuen realitzant-hi les seves sessions -govern i oposició discrepen al voltant de la seva legalitat- i cap parlamentari ha estat detingut o arrestat.
No obstant això, per entendre si hi ha un cop d'estat a Veneçuela o no, cal recordar una sèrie d'esdeveniments ocorreguts des de fa una mica més d'un any. Com es recordarà, el Poder Legislatiu veneçolà, de majoria opositora al govern de Nicolás Maduro, es troba en desacatament des de 2016. Com va passar això?
En les eleccions legislatives del 6 de desembre de 2015, es van denunciar fets de frau en l'estat Amazones, provats per gravacions en les quals la llavors secretària de la governació d'Amazones, Victòria Franchi, oferia sumes de diners a grups de persones per votar pels candidats opositors. Per això, el TSJ va suspendre les proclamacions dels diputats d'Amazones .
No obstant això, l'Assemblea Nacional va persistir en juramentar com a diputats a tres candidats d'aquesta entitat. El seu jurament era important per a l'oposició, ja que li donava la possibilitat de tenir majoria absoluta a l'Assemblea Nacional (dues terceres parts dels diputats), el que els donaria noves facultats i atribucions, incloent la de derogar o reformar lleis orgàniques, com la Llei del Treball o la Llei d'Educació.
Per haver realitzat aquesta jurament il·legalment, el Tribunal Suprem de Justícia va declarar a l'Assemblea Nacional en desacatament i va assenyalar que les seves decisions són nul·les mentre continuïn en aquesta situació. La junta directiva de l'AN s'ha negat a anul·lar la jurament d'aquests tres ciutadans, la qual cosa requereix una sèrie de passos i ha de ser realitzat per la Junta Directiva que els va proclamar.
Posteriorment, al gener de 2017, l'Assemblea Nacional continuava en desacatament, però tot i així va ser juramentada una nova Junta Directiva, i el diputat Julio Borges es va autoanomenar com a nou president de l'Assemblea, acte realitzat el passat 5 de gener.
Quatre dies després, el 9 de gener, aquesta Assemblea Nacional va declarar el suposat "abandonament de càrrec" del president Nicolás Maduro, un dels causals en la Constitució per les quals es pot convocar a noves eleccions presidencials.
Si bé aquesta decisió no va tenir validesa legal -òbviament el president Maduro no ha abandonat el càrrec- buscava suprimir al poder executiu des del legislatiu, el que, d'haver-se materialitzat, hauria constituït un cop d'Estat. Per aquesta raó, el Bloc de la Pàtria (que agrupa els diputats que donen suport a Maduro) va introduir davant el TSJ un recurs de nul·litat contra aquest decret.
El màxim tribunal del país va respondre en una nova sentència el 31 de gener, fixant els criteris en els quals es pot declarar abandonament de càrrec, i declarant que els actes de la nova Junta Directiva són nuls, ja que la mateixa va ser jurada estant l'Assemblea Nacional en desacatament.
És important destacar que la nova Junta Directiva de l'Assemblea Nacional, dirigida per Julio Borges, va anul·lar el jurament dels 3 diputats d'Amazones en la sessió del 9 de gener. Ho va fer just abans de declarar el suposat abandonament de càrrec del President Maduro, i ho va fer per tractar d'eliminar la condició de desacatament. No obstant això, la sentència del TSJ del 31 de gener assenyala que tots els actes d'aquesta nova Junta Directiva són nuls: és la Junta Directiva anterior, presidida per Henry Ramos Allup, la qual havia d'anul·lar els nomenaments dels diputats.
Per això, l'anul·lació dels 3 diputats de Amazones feta el 9 de gener no es va considerar vàlida.
Dues sentències transcendentals
Aquest dimecres, la Sala Constitucional del TSJ va emetre la sentència 156 en la qual va resoldre, "davant el desacatament de l'Assemblea Nacional", que "no hi ha cap impediment perquè l'Executiu Nacional constitueixi empreses mixtes en l'esperit que estableix l'article 33 de la Llei Orgànica d'Hidrocarburs".
En els seus punts, la sentència també "va declarar l'Omissió Inconstitucional parlamentària" i ha advertit que, "mentre persisteixi la situació de desacatament i d'invalidesa de les actuacions de l'Assemblea Nacional, aquesta Sala Constitucional garantirà que les competències parlamentàries siguin exercides directament per aquesta Sala o per l'òrgan que ella disposi, per vetllar per l'Estat de Dret".
Prèviament, dimarts va ser emesa una altra sentència per la mateixa Sala Constitucional, la 155, que assenyala que la immunitat parlamentària dels diputats només els empara durant l'exercici de les seves funcions, el que no és el cas en estar l'Assemblea Nacional en desacatament. També li concedeix al President Maduro la possibilitat de revisar la Llei Orgànica contra la Delinqüència Organitzada, la Llei Contra la Corrupció, el Codi Penal, el Codi Orgànic Processal Penal i el Codi de Justícia Militar, per "conjurar els greus riscos que amenacen l'estabilitat democràtica, la convivència pacífica i els drets de les veneçolanes i els veneçolans".
Aquesta sentència va ser qualificada com "històrica" pel president veneçolà, Nicolás Maduro, que va recordar que, dies enrere, la mateixa Assemblea Nacional havia aprovat un acord cridant a l'aplicació de la Carta Democràtica contra Veneçuela, el que ell va qualificar d'un greu delicte de traïció a la Pàtria.
Maduro va assenyalar el passat dimarts que les institucions públiques constituïdes legalment i constitucional han de donar un pas endavant en la defensa al dret de la integritat de la nació. "Els nostres equips jurídics estan estudiant la implicació d'aquestes decisions tan importants per a garantir la pau, la legalitat, la constitucionalitat i el funcionament dels poders públics i els passos futurs per restablir el poder legislatiu".
L'Assemblea Nacional (AN) pot fer marxa enrere
Cal destacar que les dues sentències assenyalen el caràcter temporal de la seva decisió: les competències del parlament seran exercides per la Sala Constitucional del TSJ sempre que "persisteixi la situació de desacatament i d'invalidesa de les actuacions de l'Assemblea Nacional".
Si l'Assemblea Nacional complís tots els passos per eliminar la condició de desacatament, incloent l'anul·lació del nomenament dels diputats d'Amazones, la mateixa sentència assenyala que la immunitat i les competències parlamentàries retornaran de nou a l'Assemblea Nacional.
El passat mes de febrer, el President Nicolás Maduro va donar a conèixer que havia sectors racionals de l'oposició interessats en fer enrere la condició de desacatament i restaurar el funcionament normal de l'Assemblea Nacional. Això s'estaria conversant a les taules de diàleg entre el govern i l'oposició. Però tot sembla indicar que els sectors opositors més extremistes, que busquen una intervenció internacional a través de l'OEA, s'han imposat pels moments, per sobre dels sectors opositors més racionals.
Julio Borges diu que desconeix al TSJ
Aquest dijous, el president de l'Assemblea Nacional i diputat pel partit de dreta Primer Justícia, Julio Borges, va reaccionar davant les dues sentències del Tribunal Suprem. Va realitzar una roda de premsa en què va anunciar que desconeixia al TSJ i que "es rebel·la" davant de la decisió de la Sala Constitucional. Igualment, sol·liciten al sector militar ser fidels a la Constitució.
Trencant una còpia del document, Borges va assenyalar que "aquesta Assemblea Nacional desconeix el Tribunal Suprem de Justícia. A aquests magistrats els van triar per violar la Constitució. Per això, els 112 diputats volem deixar clar que aquest parlament es rebel·la davant aquesta decisió! Tota sentència contrària a la constitució és nul·la! ", va dir el president de l'AN.
Així mateix, ha demanat el suport de tots els països de l'Organització d'Estats Americans (OEA) perquè s'activi la Carta Democràtica i "que es realitzin d'una vegada per sempre les eleccions regionals. No es tracta com diu el govern que hi hagi una intervenció estrangera sinó que tots els veneçolans es manifesten a través del vot, això és el que volem ".
Per la seva banda, Henrique Capriles, excandidat opositor i governador de l'estat de Miranda, va assegurar en una roda de premsa que el decret del TSJ és un "Madurazo" i un suposat cop d'Estat, i va cridar a l'Organització d'Estats Americans a convocar d'emergència el seu Consell Permanent. "Cal convocar d'emergència el Consell Permanent perquè la instància d'Amèrica sigui la primera a pronunciar-se", va explicar el dirigent del partit Primer Justícia.Luis Almagro qualifica de "auto cop d'Estat"
Per la seva banda, el secretari general de l'Organització dels Estats Americans (OEA), Luis Almagro, va emetre un comunicat denunciant un suposat "auto-cop d'Estat perpetrat pel règim veneçolà contra l'Assemblea Nacional, últim poder de l'Estat legitimat pel vot popular".
El secretari general de l'OEA va dir que és urgent la convocatòria d'un Consell Permanent en el marc de l'article 20 de la Carta Democràtica. Aquesta reunió va tenir lloc dimarts passat i no es van aconseguir els suports necessaris. Tanmateix, nombroses nacions han informat que estan sent pressionades per aconseguir els vots necessaris per a intentar aprovar la Carta Democràtica.
Tot sembla indicar que els sectors de la dreta nacional i internacional aprofitaran la sentència per intentar novament l'aplicació de la Carta Democràtica contra Veneçuela, aquest cop amb una nova excusa: un suposat "cop d'Estat", que en realitat és una resposta donada pel TSJ per intentar resoldre la greu situació que viu el país, atès que l'Assemblea Nacional no està ajudant en aquest sentit, sinó que pràcticament s'ha anul·lat a si mateixa.Tot assenyala que l'oposició veneçolana necessita que l'OEA invoqui els articles 21 i 22 de la Carta Democràtica per aconseguir la suspensió de Veneçuela en l'organització, per tal d'aconseguir sancions que empitjorin la situació del país i causin una crisi humanitària. Just la condició que l'Escamot Sud estadounidenc necessita per justificar una intervenció militar a la nació amb les majors reserves petrolieres del món.
Es reuneix el Consell de Seguretat de la Nació
El dia 31 de març a la nit va ser instal·lat al Saló Sol del Perú del Palau de Miraflores el Consell de Seguretat de la Nació, presidit pel Cap d'Estat veneçolà, Nicolás Maduro, amb l'objectiu de buscar solucions l'impàs després que la fiscal general de la República, Luisa Ortega Díaz, manifestés que dues de les sentències emeses aquesta setmana per la Sala Constitucional del Tribunal Suprem de Justícia suposadament constituïen un trencament del fil constitucional. Pel Consell Moral Republicà està present el seu president, el Defensor del Poble Tarek William Saab. Hi eren presents el Contralor General i diversos membres del Govern de la República Bolivariana de Veneçuela.
Segons l'article 323, el Consell de Defensa de la Nació el conformen el President de la República, el Vicepresident Executiu, el president de l'Assemblea Nacional, el president del Tribunal Suprem de Justícia, el President del Consell Moral Republicà i els o les Ministres dels sectors de la defensa, la seguretat interior, les relacions exteriors i la planificació, i altres la participació es consideri pertinent.
El Consell Moral Republicà (CMR) és l'òrgan rector del Poder Ciutadà, un dels cinc poders públics veneçolans al costat de l'Executiu, el Legislatiu, el Judicial i l'Electoral. El CMR està compost pel Ministeri Públic -presidit per la fiscal general Ortega Díaz-, la Defensoria del Poble, presidida per Saab; i la Contraloria General de la República, presidida per Galindo. La presidència del CMR fa rotacions tots els anys entre els tres ens; aquest any correspon al Defensor del Poble.
El president Maduro va delimitar que el President de l'Assemblea Nacional també va ser convocat, però no va fer acte de presència.
Desarmar agressions internes i externes
"Crec que podem buscar avui mateix una resposta coherent, clara, constitucional que aclareixi dubtes i desarmi agressions internes i externes", va explicar el president Maduro en breus paraules als presents, transmeses per Veneçolana de Televisió. "Veneçuela té la capacitat i té la Constitució. Té Poders Públics sòlids, poderosos, amb actuació pròpia, independents de poders fàctics i imperials. Independents avui més que mai".
Ha indicat que espera que avui divendres, "ja avançada la nit, puguem donar bones notícies perquè el nostre poble pugui tenir més seguretat que els Poders Públics i els Òrgans dels poders públics estan en mans de gent lleial a la Pàtria, al poble i al somni daurat d'aquesta Constitució".
I així ha estat perquè El Consell de Seguretat de la Nació va acordar “exhorta(r) el TSJ a revisar les decisions 155 i 156, amb el propòsit de mantenir l'estabilitat institucional i l'equilibri de poders, per mitjà dels recursos contemplats en l'ordenament jurídic veneçolà”, segons va declarar el vicepresident Tareck El Aissami.
El TSJ compleix la petició del Consell de Seguretat de la Nació
Ahir dissabte, la Sala Constitucional del Tribunal Suprem de Justícia (TSJ) eliminar els paràgrafs de les sentències que l'oposició havia denunciat. Així es publicaran sentències aclaritòries, con els números 157 i 158, en les que suprimeixen els punts controvertits de les sentències 155 i 156, emeses dimarts i dimecres passat, respectivament, que generaren un impacte al voltant de la immunitat parlamentària dels i les diputades de l'Assemblea Nacional, l'atorgament d'atribucions especials al President de la República, i la decisió de la Sala Constitucional del TSJ d'assumir competències del Parlament mentre aquest continués en situació de desacatament. La fitxa de les dues noves sentències indiquen que els punts controvertits de la sentència 156 i 155 i el punt sobre la immunitat parlamentària queden suprimits.
