"El desarmament ajuda a la pau, però el desarmament no és la pau, es tracta d'un procés més complex". Mixel Berhokoirigoiny Michel Tubiana, en nom dels artesans de la pau, han tancat la jornada amb una intervenció davant milers de persones a la plaça de Sant Andrés de Baiona. L'acte buscava mostrar el suport popular a la iniciativa dels voluntaris que han acompanyat el procés de desarmament. Sense deixar de mirar cap a enrere, perquè no es pot construir la convivència sense el record de l'ocorregut en les últimes dècades, els activistes s'han centrat en el futur: apuntant cap a assumptes pendents, com el reconeixement de totes les víctimes o la solució a la qüestió dels presos. També han defensat la via democràtica per resoldre les diferències polítiques, segons informa NAIZ.
La conferència de Aiete ha estat la primera referència de Berhokoirigoin i Tubiana, que han realitzat la mateixa intervenció en euskara i francès. En ella, han realitzat una crítica a la posició dels estats, al mateix temps que es felicitaven per la reacció de la societat civil. Han recordat com ells mateixos, al costat de Txetx Etcheberry, van ser arrestats al desembre de 2016 en Luhuso, quan tractaven d'inutilitzar part de l'arsenal d'ETA. Una posició de Madrid i París que va provocar que centenars de persones se sumessin a la seva iniciativa pel desarmament. «Milers de persones, ciutadans, militants, es van sumar contra la política de l'absurd», han assegurat.
"Aquest és un acte de confiança, que porta seguretat, però que va més enllà, perquè demostra intel·ligència, que se situa per sobre de la força", han assegurat. Bona part de les seves crítiques han estat centrades en els estats. «Res serà igual a partir d'avui, després de trencar els murs» de Madrid i París.
En aquest sentit, tots dos han donat amb una clau lògica per a qualsevol observador però que no sembla que determinats dirgentes polítics segueixin. "El desarmament és alguna cosa positiu. Tothom hauria d'alegrar-se", han assenyalat, cridant l'atenció sobre la paradoxa que París i Madrid no hagin expressat satisfacció i s'hagin atrinxerat en l'immobilisme.
Víctimes, presoners
En clau de futur, tres qüestions: el reconeixement i la memòria per a totes les víctimes, la necessitat de resoldre la situació dels presos i la defensa de les vies democràtiques per resoldre les disputes polítiques.
Sobre les víctimes, un missatge clar: "que no s'instrumentalitzi el seu dolor". També, la necessitat de record, perquè, segons han assenyalat, una societat no pot avançar si no té memòria.
En relació als presoners, els artesans han recordat que Madrid i París tenen a les seves mans fer que es garanteixin els seus drets.
"Hem d'aprendre a conviure junts, lluitar contra la guerra, contra el desig de venjança", han remarcat. Com han insistit en diverses ocasions, amb el desarmament no s'aconsegueix una pau completa. Aquesta té per davant un procés complex que avui ha viscut un dels seus moments històrics.
Harold Good
Després de la intervenció dels artesans (que havia estat precedida per un vídeo en el qual es mostrava el camí del desarmament, des de Aiete fins a Baiona), ha pujat a l'estrada el sacerdot Harold Good. Ell és una de les personalitats que ha exercit com a testimoni del lliurament de les coordenades amb els arsenals.
Com a coneixedor en primera persona de les conseqüències d'un conflicte, ja que procedeix d'Irlanda del Nord, Good ha dirigit unes paraules a les víctimes. Ha reconegut que pot ser que no sigui fàcil "fer la pau", especialment amb el record dels quals han perdut la vida. No obstant això, ha reiterat un missatge que ja transmetia en el conflicte irlandès: que cada arma inutilitzada implicava una víctima menys.
També ha tingut un record per als presos i s'ha dirigit directament als governs espanyol i francès, encara que instant als assistents a ser ells els qui realitzaven directament la reivindicació de repatriar als presos, la qual cosa ha estat rebut amb crits de "euskal presoak etxera".
En relació als presos, els artesans han recordat que Madrid i París tenen a les seves mans fer que es garanteixin els seus drets.
"Hem d'aprendre a conviure junts, lluitar contra la guerra, contra el desig de venjança", han remarcat. Com han insistit en diverses ocasions, amb el desarmament no s'aconsegueix una pau completa. Aquesta té per davant un procés complex que avui ha viscut un dels seus moments històrics.
Manifest de Baiona
Com a tancament de l'acte, diverses personalitats pertanyents al grup de suport als artesans de la pau (entre els quals es troben l'escriptora Susan George i el sindicalista José Bové) han llegit un manifest en euskara, francès, anglès i castellà.
El text incideix en les idees llançades per Mixel Berhokoirigoin i Michel Tubiana, encara que amb demandes concretes. Entre elles, el compliment de la legislació penitenciària, l'acostament dels represaliados i l'excarceració de malalts i aquells que han complert les tres quartes parts de la condemna.
Cap a les víctimes –"totes les víctimes, les d'aquestes armes i les de totes les armes»– els signants han reclamat «record i reconeixement». «Ens comprometem a no pervertir la seva memòria per al benefici propi o el perjudici aliè".
"Arribats aquí sentim que, d'ara endavant, serà més difícil, potser impossible, seguir apel·lant al poble i a les seves gents per no construir la pau", afirma el document, que no eludeix una mirada cap a un passat "ple de dolor, sofriment i agonia" però que mira cap al futur.
"D'Aiete resta alguna cosa important, que els governs d'Espanya i França acceptin parlar i ser parlats, per tractar del que ens han deixat tants anys de violències. Hi ha societat, hi ha agents, hi ha electes i institucions legitimades i hi ha comunitat internacional disposada a facilitar el diàleg que ens acosti a una pau justa i duradora", han conclòs.
Una delagació catalana formada pel CIEMEN i diputats de la CUP han donat suport al procés de pau basc
Antoni Trobat del CIEMEN ha explicat a dBalears que el procés i el desarmament han generat «molta expectació». De fet, nombroses entitats civils internacionals han estat aquest dissabte a Iparralde. «Nosaltres hi volem ser presents per donar un suport simbòlic i moral des de la nostra realitat catalana», ha afirmat. «Com a mallorquí el que m’ha sorprès és la capacitat que han tingut els bascs d’organitzar una societat civil dinàmica, d’aglutinar moltes sensibilitats i diversitats que han confluït en l’actual escenari». Trobat anava acompanyat dels membres de la CUP, Eulàlia Reguant i David Fernèndez i membres de l'Entesa per Sabadell
