Manifest amb motiu de l'1 de maig de 2017

Malgrat l'esgotament polític del règim del 78, que darrerament s'ha fet més que evident amb la proliferació de casos de corrupció.  La corrupció i el saqueig d'allò públic com a sistema. No sembla que hi pugui haver a curt o mig termini canvis substancials tant en el poder mateix com en les polítiques que s'han imposat els darrers anys. S'ha governat a favor d'una oligarquia que té segrestat l'estat. Es legisla per les grans empreses, es privatitzen guanys i se socialitzen pèrdues,  es retallen cada cop més drets i llibertats,  i la hipotètica sortida de la crisi se salda amb un increment de les desigualtats socials i amb la precarietat laboral i de projecte de vida de la majoria social com a normalitat. L'Estat, en la seva dimensió col·lectiva, està en fallida, no pot ni garantir les pensions.

Vista la involució política de la Unió Europea, ara es debat entre el neoliberalisme i la dreta reaccionària, l'esquerra ja no és reconeix a ella mateixa i està perdent espai social. I el menyspreu per les vides dels fugitius de les guerres i les fams per part dels estats i de manera especial per l'Estat Espanyol.  Constatem que les grans tendències no són gens favorables.

Hores d'ara es pot dir que el procés polític més interessant a Europa, des d'un punt de vista democràtic, progressista i de defensa dels interessos populars, és el que s'ha encetat a Catalunya, el qual s'ha de materialitzar sí o sí a través d'un referèndum. No podem seguir dintre d'un estat en contra. Cal prendre les nostres pròpies decisions en funció de la nostra realitat i les nostres necessitats.

Necessitem iniciar un procés constituent, amb l'empenta i el protagonisme de les classes treballadores  que permeti la reversió de les actuals dinàmiques que ens porten cap a l'empobriment col·lectiu (no és austeritat és empobriment), la pèrdua de drets laborals i socials i  l'erosió del mínim funcionament democràtic: Cap respecte per la voluntat del poble de Catalunya, processament de càrrecs electes per l'exercici de les seves funcions, i vulneració sistemàtica i esbiaixada de  la llibertat d'expressió, per posar-ne tres exemples.

I ara, si sabem aprofitar el moment històric, està a les nostres mans millorar les correlacions de força.

Perquè en darrer terme un país funciona si així ho volen les seves classes treballadores. A nosaltres ens pertoca de decidir com ha de funcionar, i si cal com ha d'aturar-se amb una vaga general en el context d'una mobilització popular sostinguda.