x Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Cerdanyola: molt millor seguir amb la demagògia

Tot i que ens faci mal, crec que tothom hi veu un símptoma enquistat en allò que solem anomenar "política" del nostre temps. La banalització de les declaracions, la teatralitat mediàtica, la trivialització de la veritat i voluntat popular ... Els partits que, en el seu afany per no distingir el seu missatge d'"altres" que han "funcionat" electoralment, ni es plantegen una genuïna reflexió política que (Déu no ho vulgui!) podria posar en dubte els seus criteris de govern davant els ciutadans ... No. El que funciona millor, atesos els engranatges burocràtic-mediàtics, és seguir pensant que els ciutadans som idiotes, que la política i la vida de les persones són coses diferents, que els que fan "política" no només poden, sinó que han de "traduir" els debats ideològics (que tant cansen) a consignes maldestres que siguin de fàcil absorció popular. Aquell famós postulat maquiavelià (que, per cert, Maquiavel mai va arribar a dir) de la fi justifica els mitjans, es fa ressò en els nostres pobles i ciutats com a principi "polític" fonamental ... Però, amics meus, aquest principi pragmàtic ens allunya cada vegada més del canvi que tants desitgem. L'idealisme és necessari. La ingenuïtat, entesa com a possibilitat d'obertura política, és necessària. Els somnis, com a impuls d'accions darrere de l'utòpic, són el que ens propulsa com a societat cap a una possible transformació, i sense ells, com sense joves que els persegueixin, la humanitat, a poc a poc, es hipoteca.

A Cerdanyola del Vallès, molts ciutadans assistim a la realització d'una cosa així com un somni, quan per primera vegada en la història, el pensament crític dels joves (d'esperit) va guanyar les eleccions. Un pensament que, en els últims mesos, ha estat de nou bloquejat per variats representants del sistema homogeni de "fer política".

És una veritable llàstima, la veritat. Sembla que cada pas cap endavant implica dos cap enrere. De nou els símptomes ... De nou l'interès per les cadires. De nou la verborrea mediàtica amb el vell tal de tornar al poder. La rècula de sigles, d'"esquerres" a "dretes" que, bloquejant els nous pressupostos, han evidenciat l'absolut menyspreu tant per la ciutadania com per les seves pròpies ideologies, al·legant queixes absurdes i injustificades; aquesta rècula (PSC, PP, ERC, Ciutadans, CiU) de pragmàtics, no ha volgut veure, no ha volgut pensar, no ha volgut saber res d'una nova perspectiva política ... Molt millor seguir amb la demagògia. I com sempre, quan falten idealistes, el joc brut s'imposa: "tot sigui pel poder, de les persones ... ja en parlarem després."

Com a ciutadà indignat de Cerdanyola, només diré una cosa més: tant de bo la ineptitud d'aquesta rècula de sigles es topall amb si mateixa. Potser així s'adonin del que allunyats que estan de la veritable política.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
Introdueix les teves dades si vols rebre el butlletí
Vull donar-me de baixa
(cc) 2006 - 2017 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid