En segon lloc, detectem un perill en el fet de barrejar el sistema d’educació públic amb el privat i el concertat. Veiem en la intenció del Departament de barrejar ambdós sistemes, de titularitats diferents, una certa voluntat de mercantilitzar l’educació. El fet que centres privats puguin fer formació, pot resultar una manera irregular de finançar amb diners públics negocis particulars, amb el perill que pot implicar respecte a temptacions de malversació o possibles pràctiques corruptes.
En tercer lloc considerem que el personal sanitari que cal per a l’educació especial no pot proveir-se mitjançant convenis entre administracions o contractacions d’empreses de serveis, car això pot suposar abusos, convivència de personal amb condicions laborals diferents, malversació de fons públics, o simplement que la política de contractació tingui exclusivament la intenció de l’estalvi en detriment de la qualitat assistencial. Entenem que als centres públics, el personal sanitari o aquell no estrictament educatiu ha d’ésser contractat directament pel Departament d’Ensenyament, amb una dedicació exclusiva, que permeti garantir la permanència i qualitat dels recursos.
En quart lloc, la voluntat de reconvertir els centres d’Educació Especial en centres de recursos, acompanyat de la voluntat que la pràctica totalitat dels alumnes amb Necessitats Educatives Especials siguin als centres ordinaris, en el context actual, i almenys en la propera dècada, no serà possible per les deficiències estructurals en els edificis escolars, la majoria amb greus carències d’espais i condicions, sobresaturats, i amb un percentatge elevat de mòduls prefabricats. A més, malgrat que es parla de reduir ràtios (sense especificar), l’actuació dels professionals procedents dels CEE requeriria uns elevats nivells de coordinació que impliquen la reducció d’horaris lectius de les plantilles docents, fet no contemplat ni a curt ni a mig termini. El Decret no aborda el tema de l’educació inclusiva en els centres de FP, ni en el cicle 0-3, i tampoc entra en profunditat en el tractament de les altes capacitats. Cal abordar també una normativa que reguli els SE (Serveis Educatius) i el paper de suport tècnic que hauran d’abordar en un futur immediat.
Finalment, la voluntat explícita del decret de fer servir el mecanisme de la inclusió de manera sistemàtica, altera el bon sentit d’entendre que cada alumne i casuística és singular i requereix de solucions individualitzades que no necessàriament han de comportar el centre ordinari com a la millor opció. Més aviat, en contra de la voluntat del Departament, el principal problema que detectem als Centres d’Educació Especial és la seva sobresaturació, atès que al llarg dels darrers anys el nombre d’alumnat s’ha incrementat, i en proporció, no ha disminuït el percentatge d’alumnes que requereixin solucions individualitzades que, fins al moment, els CEE han pogut donar amb eficiència i professionalitat".
