Durant els anys 2003 i 2004, el Partit Popular hauria rebut tres milions d’euros del Palau de la Música. Els diners els hauria obtingut a través de la seva fundació, l’Institut Catalunya Futur –branca catalana de la FAES–, a la qual suposadament Fèlix Millet va transferir dues partides que, a ulls de l’acusació popular, amaguen un presumpte delicte de finançament irregular. Malauradament, però, la causa que aborda el saqueig a la històrica institució no ha incorporat aquesta peça en el procés judicial.
El judici, que aquest dimecres s’obre amb la declaració dels màxims responsables del Palau, se centra exclusivament a escatir l’origen dels diners que van permetre a l’antiga Convergència Democràtica de Catalunya –avui PDeCAT– obtenir 6,6 milions de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música. Una quantitat que, segons tots els indicis, provenien de la constructora Ferrovial, a qui el govern del partit nacionalista hauria concedit contractes d’obra pública a canvi de rebre’n una comissió.
D’aquesta manera, el possible desviament de fons a Catalunya Futur –la fundació del PP– quedarà sense dirimir-se. Una decisió que la Fiscalia ha adoptat malgrat les proves aportades en el seu moment pels lletrats de la Federació d’Associació de Veïns de Barcelona (FAVB), cosa que aixeca noves sospites respecte a la ingerència política de la qual la magistratura ha estat objecte durant els set anys i mig d’instrucció. Cal recordar que, en el curs de les diligències, han passat quatre fiscals i s’ha descartat abundant documentació que desvetlla l’activitat fraudulenta que s’ordia des dels despatxos de la centenària institució.
Les ordres venien de Palau
Les partides que el Palau de la Música hauria transferit a Catalunya Futur es remunten als períodes 2003 i 2004, just quan Fèlix Millet se n’havia fet militant i el Palau obtenia suculentes ajudes del Ministeri de Cultura espanyol, que aleshores estava en mans del govern Aznar. D’acord amb la investigació de la Fiscalia, des d’aquest organisme es va augmentar de 10 a 13 milions d’euros la subvenció prevista a l’entitat perquè remodelés les seves instal·lacions. Una decisió que hauria pres el mateix Aznar i que aleshores va sorprendre els prohoms de la cultura barcelonina a causa de la bel·ligerància amb què el PP despatxava la qüestió catalana.
El cas, però, és que Fèlix Millet i l’expresident espanyol ja mantenien una estreta amistat des de feia anys. A l’octubre de 2002, les respectives famílies havien dinat a les dependències del Palau i, durant les vacances d’estiu, compartien llargues vetllades a la residència que el matrimoni Millet té a l’illa de Menorca. Mostra de la simpatia que es professaven va ser la petició de l’expresident del Palau a Aznar perquè li dediqués el llibre Ocho años de Gobierno, una visión personal de España. En contrapartida, Millet va enviar-li un lot de corbates a la Moncloa, que l’expresident del PP va agrair-li amb una breu epístola: “Benvolgut amic: el meu agraïment sincer per la teva carta de 30 de maig i per les corbates que has tingut l’amabilitat d’obsequiar-me”.
L’encreuament de regals venia a rubricar la decisió d’Aznar d’ordenar al Ministeri de Cultura espanyol la injecció de 13 milions d’euros al Palau per a la rehabilitació i millora del seu edifici. El propi Millet ho va reconèixer públicament: “Em va dir: Escolta Fèlix, en què et puc ajudar? I a mi em va sortir instintivament: president, en 2.100 milions de pessetes. Al cap de dues setmanes em van trucar des de la Moncloa”. Mai com en aquella època, el Palau de la Música havia rebut una partida tan important en concepte de subvencions públiques.
Tres milions a la butxaca
L’increment en tres milions que el Ministeri de Cultura espanyol tenia pensat transferir al Palau va aixecar una enorme incredulitat entre sectors que ja aleshores observaven anomalies en el modus operandi de l’entitat. Un extrem que es va confirmar anys després, quan arran de les auditories que l’exdirector general del Palau, Joan Llinares, va demanar realitzar, la FAVB va observar que, just a l’època en què l’executiu d’Aznar havia aprovat la generosa subvenció, l’Institut Catalunya Futur va ingressar “substanciones” aportacions particulars.
En total, les quantitats que havia rebut sobrepassaven el milió d’euros, alhora que en la comptabilitat del Palau no quedaven acreditats dos milions dels quals se sospita que, en lloc de servir per sufragar les obres, haurien engreixat les arques de Catalunya Futur.
A parer de la FAVB, els tres milions de més que el Ministeri de Cultura va destinar al Palau haurien servit finalment per finançar el PP català, raó per la qual va exigir que s’obrís una carpeta en el cas Palau a fi efecte d’esbrinar-no. Així ho van traslladar els seus lletrats al fiscal Emilio Sánchez Ulled, responsable de la causa, a qui van reclamar que habilités diverses sessions on hi compareguessin Carles Díaz, l’arquitecte que va supervisar les obres del Palau, i Fèlix Millet.
Com és sabut, Sánchez Ulled ha rebutjat la petició de la FAVB i la resta d’acusacions populars argüint que “això demoraria més la causa”. El cas Palau, doncs, s’inicia avui dimecres sense una de les potes que haurien aixecat acta sobre l’abast real del saqueig ocorregut a la històrica institució.