La no violència per a qüestions marginals té tradició en el nostre país, però ara ha entrat a ocupar, com a mètode les qüestions centrals del nostre moment històric i del moment immediat de futur. Els obrers fan la seva no violència amb tota llur tradicional generositat i militància. Al costat dels clàssics procediments de l'aturada, el treball lent, les concentracions i les manifestacions, ara apareix la vaga de la fam davant SEARS de Barcelona o per obra dels parats de la Ciutat de Mallorca; els encadenaments d'acomiadats al Prat de Llobregat i les plantades indefinides davant la fàbrica a Cornellà o Sant Just Desvern per a reclamar l'amnistia laboral. «Captaires de la readmissió» em deien aquests darrers.
Amb vista als problemes ecològics que ja se'ns tiren al damunt, el grup Denúncia i Control de Mallorca, l'estiu passat, ja ocupà l'illa Dragonera i, quan jo vaig arribar a Mallorca, acabaven d'ocupar les obres de la nova autopista i ens feren a tota la concurrència que tingué col·loqui amb mi, un discurs amb una pila de raons molt serioses per a demanar col·laboració.
Tanmateix ocorregué un fet patètic. A Ciutat hi ha un lloc de l'església, anomenat La Sapiència, que acull, a les nits, la gent marginada que no té casa. Quan anava a fer la meva conferència acabava de morir un xicot de trenta-cinc anys a La Sapiència. De fam? D'abandonament?
Vaig trobar un dels cinc vaguistes de la fam plorant a llàgrima viva, amb el més gran desconhort, per la mort del seu amic vagabund. Quan s'asserenà una mica, acabada la meva intervenció, li cediren el micròfon i digué:
«Nosaltres hem fet vaga de la fam cinc dies, aquest pateix fam sempre. Nosaltres, en aquests dies, hem sortit a tots els diaris, aquest ni ha sortit ni sortirà. A nosaltres ens regalaven tantes ampolles d'aigua mineral que hauríem pogut parar una botiga per a vendre'n, d'aquest, ningú no se'n recorda per fer-li cap present. A nosaltres cada dia ens ha vingut el metge per vigilar la nostra salut, aquest ha mort sense metge. A un dels nostres se'l portà a l'hospital amb tota sol·licitud quan defallí una mica, aquest, defallit del tot, no ha tingut hospital per a ell...».
Gandhi deia: «Mai no ens permetrem ni un sol gust mentre al nostre voltant hi hagi qui pateix necessitat».
*La digitalització d'aquest article es deu al treball de digitalització i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina